El relat de la Marta

Després de l'episodi amb el Trebolietx, la Marta i jo ens vam fer inseparables. Hi va contribuir el fet que el professor de llatí va deixar l'escola l'endemà mateix dels esdeveniments del vestuari. La Marta es va deprimir, i es va recolzar en mi. Es veu que la seva història amb el professor durava des de feia mesos. Vaig demanar-li que m'ho expliqués, sense poder ocultar una creixent excitació. Ella se n'adonà, i em féu gruar:
-Si vols que t'ho expliqui amb pèls i detalls, vine el dissabte a la tarda a casa.
Així ho vaig fer. No hi havia ningú més que ella a casa seva, un pis del barri de Saïrà. Com la meva, la seva família era d'un nivell econòmic més aviat alt. Vam passar a la seva habitació i ens vam asseure a la catifa, sobre uns coixins.
-Vinga, explica'm coses d'en Trebolietx -vaig dir, impacient.
-Com ja saps -va començar la seva narració la Marta-, al Trebolietx de seguida se li veia, que s'excitava. Vaig començar a asseure'm a la primera fila, escamarlant-me provocativament, de manera que se'm veiessin les calces. Com que ell em deixava fer (tot i que estava clar que no n'era indiferent, tenint en compte la protuberància que se li produïa a la zona de la bragueta), un dia em vaig treure les calces a l'hora del pati, i em vaig obrir de cames durant tota la seva classe.
"Pobre home, durant aquella hora no es va moure de darrera la taula del professor. Però en acabar, em va dir que m'esperés. Estava vermell com un tomàquet. Quan ja havia sortit tothom, em va dir que estava jugant amb foc. Jo, fent-me la innocent, li vaig dir que no sabia de què parlava.
"-Ah, no, puteta? Vine cap aquí -va dir ell.
"Em vaig acostar cap a la taula, i ell em va agafar pel braç, impedint-me de recular. Es va abaixar la bragueta, i en sortí la seva polla, tan increïble (jo només n'he vist algunes altres en foto, i t'asseguro que cap no s'hi pot comparar).
"-Ho veus? Tu saps els que et podria fer, amb això?
"Jo tremolava, no encertava a dir res intel·ligible.
"-Tremp... Tremo... Tre...
"-Au, vés, i no tornis a fer-ho, si no, no responc de mi.
"No m'ho vaig fer dir dues vegades.
"La setmana següent, però, vaig tornar a posar-me a primera fila, tota espatarrada i sense calces.
"-Senyoreta Figueres, vingui al meu despatx en acabar la classe -va dir-me en Trebolietx, amb to enfadat.
"Així ho vaig fer. En entrar jo al seu despatx, ell va tancar la porta amb clau.
"-De genolls! -va dir amb to imperatiu, ridículament autoritari, tenint en compte que estava vermell fins l'arrel dels cabells.
"No m'ho vaig fer dir dos cops. Ell es va treure la titola, aquesta sí que era realment imponent, ja la vas veure."
-Sí -vaig dir jo-, ja la vaig veure. Ai, m'estic posant calenta... -em vaig arremangar la faldilla i em vaig posar una mà dins les calces, acaronant-me la figa.
-Doncs espera, que això tot just ha començat -continuà el seu relat la Marta-. Es va agafar la cigala amb una mà, mentre amb l'altra em subjectava el cap.
"-Obre la boca, petita meuca -va dir, tot costant aquell tros de carn encesa cap als meus llavis. Jo vaig obrir la boca, alhora que treia la llengua, per rebre'l tan bé com pogués. Però no era suficient, ja que amb el gland en va tenir prou per deixar-me pràcticament sense respiració, tota ennuegada de bavalles que em queien per les galtes.
"-Ho veus, com no saps amb què jugues, criatura? -digué el professor-. Au, vés...
"-No, no -vaig dir jo, implorant-. Sisplau, deixi-m'ho provar...
I dient això vaig agafar el bé de déu de titola amb totes dues mans, i a llepar-li i petonejar-li la punta. L'estri encara es féu més gran, aquest sí que era de veritat un imparable, digne de figurar en les més selectes antologies.
"L'home es retorçava de gust, i jo mateixa em sentia completament trastornada de desig, amb un pessigolleig per tot el cos, sobretot a l'entrecuix, m'impedia estar-me quieta. De cop, en Trebolietx em féu posar dreta, m'abaixà la faldilla, i, com que no duia calces, em ficà la mà al parrús. Fregà amb suavitat els llavis de la vulva, i empenyé un dit endins. Em vaig retorçar de gust.
"-Fiqui-me-la a dintre! -vaig suplicar.
"Ell m'agafà i em portà a sobre la taula, on en féu estirar panxa enlaire. Les cames em penjaven, deixant al descobert la tavella, tota badada, exposada al professor, per tal que en fes el que volgués. M'hi va plantar la boca, i m'hi ficà la llengua, endins. Encara em sembla sentir-li... quin gust! Quan tenia tota la figa ben molla, i estava a punt d'escórre'm, ell hi acostà la cigala. Empenyé una mica, però em feia mal. No va insistir. En comptes d'això, va posar el semaler entre les meves cuixes, que ajuntà pressionant-se-la, i inicià un moviment de vaivé que en uns minuts culminà en una escorreguda sensacional. La seva llet s'escampà per sobre del meu pubis, i m'esquitxà copiosament la brusa, i fins i tot me n'arribà una gota als llavis, que em vaig llepar. Tenia un gust deliciós, de manera que em vaig posar de genolls i li vaig xuclar el membre, que començava a declinar, però del qual encara en vaig treure una bona glopada d'esperma.
"Com que jo m'havia quedat a mitges, em feu estirar-me sobre la taula, i se'm menjà el cony; la seva llengua recorria tots els replecs del meu sexe, la sentia com un corrent elèctric passejar-se pels llavis majors i menors, fregar amb delicadesa el clítoris i entrar imparable a les profunditats del meu ser. En aquells moment, ja m'havia oblidat de la seva polla portentosa, aquell òrgan era absolutament meravellós. Es veu que, a part del llatí, el Trebolietx dominava altres llengües, i no precisament mortes. Mentrestant, les seves mans m'engrapven les anques, en separaven els glutis per tal de deixar l'orifici anal al descobert. Quan ja m'havia fet escórrer i em tenia completament a la seva mercè, gairebé inconscient, em girá de cul enlaire, i plantà la seva boca en el meu cul, per llepar-lo i ensalivar-lo. M'hi ficà la llengua dins del foradet, i quan el tenia ben lubricat la substituí per un dit. Allò em féu desvetllar de sobte, amb una barrejar de dolor i plaer, però de seguida fou més el plaer que el dolor, i em vaig escórrer una altra vegada.
"Durant aquest curs, he mantingut aquestes relacions amb el Trebolietx sis vegades més, comptant la de les dutxes, en què vas participar. Ell no me la va voler ficar mai a dins, perquè deia que m'hauria fet mal."
-Ai, Marta, quina història més calenta! Mira com estic -vaig dir, tot aixecant-me la faldilla i mostrant-li les calces, humides a l'entrecuix.
-Vine cap aquí -digué ella, mentre m'estirava les calces per treure-me-les. Jo li vaig deixar fer, tota il·lusionada que em fes amb mi allò mateix que m'acabava d'explicar que havia fet amb ella el Trebolietx.
-Em lleparàs la figa?
-No ho he fet mai, això, Eva, però m'agradaria provar-ho, si tu vols.
-I tant que sí! -vaig dir-. Després tu faré a tu... si vols.
I tant que va voler. No sé pas quantes vegades ens ho vam fer l'una a l'altra. Va ser una tarda inoblidable. La primera vegada que se'm van menjar la figa, la primera vegada que me'n menjava una... La de la Figueres!