La mirada llunyana

Sentir-te tant a prop meu
fins no saber distingir
on comences tu i acabo jo,
o viceversa.

Somniar en silenci
un mateix desig
i un davant de l'altre,
amb l'esperança, primer
I la sorpresa, després
de saber que no ens calen
les paraules.

Trobar qualsevol indici
de tants dies viscuts
al teu costat,
digues-l'hi records,
I seguir sentint
tan intensament
aquelles pessiolles
i l'amor a la pell.

Veus?

La mirada llunyana

atravessa fils del temps

per acaronar-te

amb la mà de l'iris

i la pell de la pupil·la

Lentament
Fins resseguir-te tot

acompanyant el vent.