La mina del sabelotodo

Introducció: Hi ha gent que creu que vivint del que hi ha al seu voltant amb tota la comoditat del món i ignorant els dubtes que planteja el món, pot saber-ho tot.


Pica i pica, no para de picar. Amb els seus ulls, i les seves orelles reben respostes confoses que ell creu que són l'única veritat, i que només ell la posseeix. De fet aquest és el camí més fàcil, i és el camí de l'ignorància, perque... com pot ser que no s'adoni de que hi ha moltíssima gent que pica de la mateixa manera només per comoditat? El problema no és que estigui còmode, això està molt bé. El problema és que observa el món a través d'un calidoscopi enganyós, qui pica així.

Un calidoscopi plè de formes boniques, però que rere seu amaguen la seva pròpia tristor i pena que el picador no copsa. Aquesta tristor i aquesta pena són les mateixes que qualsevol dia poden envaïr el picador. És molt fàcil mirar un informatiu per televisió i treure una conclusió falsa, de fet massa fàcil. És molt fàcil escoltar música de moda i divertir-s'hi, sense saber per a quins fins està feta i sense ser conscient que és passatgera i que qui l'interpreta està vivint, molt sovint, en un espiral de colors que qualsevol dia el duu a un desastre que pot sofrir qualsevol persona normal que camina pel carrer, però amb molta més frustració.

I per això jo anomeno aquesta trampa amb el títol d'aquest relat, doncs aquest tipus de gent sol cerure que té el món i el saber a les seves mans. I justament aquest és el camí de l'ignorància, que pot dur a un arrepentiment qualsevol dia. Ja he dit que el problema no és la comoditat, jo trobo que la comoditat en certa manera està bé. Jo crec que el problema està en el rellotge de cada dia, en els dies de la setmana, en els mesos i anys que passen sense participar en coses veritables, en preocupacions que poden atormentar, però que es poden tractar des de la distància. I és que és fonamental conèixer-se a si mateix.

Sergi
10-7-2.010