La meva vida en sentits

Primer de tot gràcies pel teu comentari.
Pel que fa aquest relat m’ha tocat especialment, trobo que té una cosa que no sé ven bé com explicar-la, però que ajuda a que una cosa simple sigui complexa, sentida i una obra d’art.
M’agrada el teu lema sobre el camí, però jo més que pensar en la solitud del caminant penso amb la famosa frase de: caminant no hi ha camí, es fa camí al caminar... m’agrada i crec que és totalment certa donant-nos a entendre que no hi ha res escrit i que tots som capaços de ser el que volem, només cal que ens posem en marxa...

una abraçada
Eloi

Jo, a nivell particular, cada divendres, via correu, redacto amb o sense participació, una comunicació anomenada LA BOTIGA, al voltant de la persona, creativitat, viure en positiu, etc. Sense cap cost.
Si vols, sense cap compromís, t'envio la darrera i decideixes si la vols rebre.
També vull demanar-te autorització per incloure a La Botiga, aquest text, i altres que publiques....
Ja em diràs. El meu correu és.... ponsjo@gmail.com
Joan

Sensacional i molt i molt sensacional... que també són sensacions.
Sóc molt sensible als sentits. Enhorabona !!! Ho comparteixo plenament.

...a "Quan dorms", explico una mica el mateix...Gràcies per venir-me a comentar, sempre fa il·lusió que es passi algú que no coneixes encara.