La meva germana Clara (IV)

Alfred es va sentar al terra al costat de la porta de l'habitació de la Clara, parlant a travès de la porta "- "_Clara….Clara, escolta'm"…

Però a l'altre costat no s'escoltava res, ni un gemec, ni la respiració d'una persona alterada, que podia ser la Clara, que no sabia comunicar.

"- Nomès vull que m'escoltis. Si vols t'ho explico tot, vols, nena? T'enrecordes quan et cridava així, quan eras petitona?T'enrecordes??"
"- Em deies xanguet, perque estava molt primeta…-"
La seva veu s'escoltava llunyana, podria ser que estiguès a prop de la finestra, o sobre el llit, l'Alfred va somriure

"-T'ho vaig posar a la platja, a la caseta, eres tan petitona i primeta, però et movies tant bè a l'aigua..."-
"-…m'agrada nadar-" contestar ella

Silenci

"- La mama sempre feia paella els diumenges-" va continuar l'Alfred, acostant.se mes a la porta, amb les orelles pegades, com si volgues sentir el mes lleu moviment, o el batec mes sentit, en el cor de la seva germana "- i un dia no hi havia llimona, et vas enfadar moltíssim perque cap de nosaltres s'en havia enrecordat de comprar llimona per a tu, nomès tenies sis anys, però quin geni!! I no vas menjar, no senyora , perque si no Hi havia llimona, tu no menjaves la paella. I la mare no et va voler preparar un altre cosa, deia que tenies massa geni i et va enviar a dalt, a l'habitació, sense menjar res-"
Es va sentir una risa fluixeta, l'Alfred tambè va riure
" -Però jo et vaig fer un bocata de Nocilla, d'un color, per berenar, vaig dir que era per a mi i vaig pujar a la teva habitació per l'escala de metall que tenia el papa darrera, i que era una mica perillosa, t'enrecordes? T'ho vaig pujar amagat dins la samarreta, perque no es veies...Et vas posar molt contenta quan ho vas veure i en un minut ja t'ho havies menjat!"

Alfred va callar i posar una mà sobre la porta, acariciant.la suaument, com si la Clara ho poguès sentir
"- Eras una nena que no parlava molt, poca cosa. Jo, en canvi, era molt extrovertit, massa...i desprès mira, ho vaig pagar .
La gent no et prestava mòlta atenció, perque jo era el que es ficava en embolics, el simpàtic, el relacions públiques de la casa, però tambè un escandalòs, rebel i que es deixava guiar."
"- Pot ser que nomès fsis rebel o que volguessis ser el centre del mòn per cridar l'atenció..."
"- Pot ser...però jo sempre anava a veure't als festivals in fantils, m'agradava molt que em donesis la mà, mentres em miraves amb aquests ulls que tens, tant grans i negres ..."
A Clara, una llàgrima li relliscar per el rostre, emocionada


"- L'únic que volies era que alguna persona estiguesis per tu"- va continuar l'Alfred- " Papà viatjava molt i potser era una mica fred, sempre parlava..."
"-¡ De l'honor familiar!-" van dir alhora i es van posar a riure
"- i la mama, que per a mi era forta i carinyosa, clar que jo era el nen dels seus ulls, res dolent podia fer o dir…. va vendre la caseta per pagar els advocats que mai feien res, us estaveu de La mama i la seva idea angelical sobre mi, cabrons d'advocats que nomès saben treure
Es va oblidar de tu, la mama...i no ho va saber veure

Clara va callar. Tenia mòltes ganes de plorar, tantes que, si es movia una mica, si deia qualsevol cosa, sabia que exclataría, que fins i tot insultaria al seu germà.
I no era just.
I ella tampc ho havia sigut, de justa

" Escolta'm bè, xanguet. En tot aquest temps cap persona ha pensat en tu, t'has cuidat sola i has asumit la càrrega de tindre un germà a la presò, de vèncer les mirades de la gent del barri,que ho sè....i segurament t'has estat de fer cosas pensant el que diràn, de ser millor que jo, mès bona, sense pecat
Desprès et fas gran i el teu germà surt lliure, es presenta en una casa que tu has arreglat, en una vida que es nomès teva, al teu ritme, amb les teves històries i, aquest germà vl, com si res, tornar enrera, viure amb tu com si res, involucrar.se en la teva vida, ser el teu amic...
I això no pot ser, per mes que jo ho vulgui. M'agradaria començar de zero, no nomès en la vida, sinò amb tu, nomès si tu vols, perque...tu ets la meva germana Clara i t'estimo"


Alfred, emocionat,pero segur de si mateix, de les seves paraules, dels seus sentiments, va continuar:
"- Et demano perdò. Perdò perque has estat en una pre´´o, la de la teva ment, la de l'angoixa del que diràn...et penses que no seè qui ets, i en part es veritat, però l'intueixo, et vaig veure nèixer i expresar les primeres paraules, caminar.La meva ombra fou massa allargada per a tu, que no volies ser com jo, i ho entenc. T'has estat de fer i dir coses per no mostrar filiacio, perque cap persona et senyales. Nomès m'agradaria que fosin una mica germans...-"

Es va sentir el pnay de la porta i s'obrir lentament, Tots dos eran al terra, es van mirar en silenci
Alfred tenia una sorpresaamagada: a sota la samarreta hi havia un entrepà de nocilla...la Clara va somriure mentres plorava...

Es van abraçar,sense mes. La Clara va apretar les seves mans que envoltaven l'esquena del seu germà, mentres l'Alfred plorava emocionat, tocant els cabells de la Clara, la seva germana Clara, molt suaument


FI