La meva Filosofia de Vida "Els ultims Anys" (I part)

Aquests últims anys, són aquells anys en què un comença a fer-se. Comença a créixer mentalment i a fer-se com a persona i a tenir un caràcter. Aquests anys és quan un se n'adona de les coses que passen al voltant, i comença veure que els fets no són simplement fets sinó que són alguna cosa més. D'aquest procés crec que se'n diu maduresa.
Doncs bé aquests últims anys crec que he començat a veure moltes coses. En mi, en els altres, en la societat i en el món en general. Dic que ho crec perquè potser jo no sóc qui per dir-me que sóc madur, encara que sí m'hi considero a la meva manera. I ja que aquestes frases unides han de parlar sobre filosofia doncs puc dir que...aquests últims anys se m'ha despertat una pregunta, que podria sembla una mica estúpida però que sense dubte jo la considero d'allò més important. La pregunta és, I per què a mi? És una pregunta que em fa dubtar. Hi ha científics que diuen que perquè les coses es produeixin s'han de produir un seguit de circumstàncies, però no deixen de ser científics aquells qui ho diuen. Crec que aquesta pregunta només obra portes a que la sort, tan negativa com positiva existeix. Potser més endavant trobaré una explicació però ara mateix tothom té moltes preguntes a dins, i aquesta és la meva. O algú mai s'ha preguntat, quan esta al mig d'un camp de futbol ple de persones i li toca una samarreta d'un jugador entre 90.000 persones més com ell. Aquest home diria: quina SORT! O bé a altres persones, que per mala sort doncs tenen alguna malaltia o qualsevol altre cosa, jo estic segur que aquesta gent es pregunta més d'una vegada, I per què a mi? Jo si sóc sincer aquesta pregunta me l'he fet més d'una i de dues vegades, i un arriba la conclusió que; "la sort d'uns i la desgracia dels altres".
Doncs la meva filosofia de vida és, que un sempre ha d'intentar acceptar les coses tal com són i un no s'ha d'enganyar a si mateix perquè després és quan un és fa mal. Un ha d'afrontar les coses quan succeeixin, no el dia de demà sinó ara. La meva aspiració és fer alguna cosa que em satisfaci a mi mateix, treballar per al que vull i afrontar a la vida amb el que vingui. I sobretot una cosa important és gaudir de la vida al nivell que sigui, buscar les coses que a un li agrada, no pel simple fet de ser així o "aixà" doncs tancar-te la barrera de poder fer el que tu t'agrada.