Declaracio de mort

Deu ser mitjanit, estic cansat. Em sembla que els he despistat. Sóc a la platja. No puc arreglar les coses amb ells, la necessito però no tinc diners. Se m'està a punt d'acabar la tinta del bolígraf. La meva vida ja no té sentit. La mare només l'estima a ell. Aquell que ha portat la desgràcia a la família. Aquell que ha fet que la mare anés a la presó. Però em pensava que quan tot sortís tot canviaria i per això me fotut en aquesta merda, perquè quan la mare sortís tingues una vida millor, però la germana tenia raó, res ha canviat. Paula, quan llegeixis això vull que sàpigues que t'hauria d'haver cregut des del primer moment, i no haver-me ficat de cap en un pou sense sortida. T'estimo. La mar està tranquil·la i la sorra fresca. Ja m'he recuperat però el camí a casa és una mena de barrera que no puc superar. Només em queda dir-vos a aquells qui m'heu ajudat que em perdonin i que tinguin sort a la vida. Crec que a hores d'ara ja deuen estar a prop i no permetré que em facin res aquells malparits, així que..... una mica d'aigua i a dins. Això no trigarà a fer efecte. Adéu a la Paula, al meu amic Cesc, a la Anna, a l'Albert, al Pol i sobretot i que sàpigues que el meu cor era per tu, a la .....