La meva cua excitada

Un relat de: atònit



Vaig notar una escalfor molt agradable, una olor estranya, una son que m'embolcallava i, tot d'una, vaig perdre el món de vista. Fins que un sotrac em despertà bruscament.

Encara no sé com vaig anar a parar allà damunt. Hi vaig aterrar de quatre potes, la meva cua fiblà una pell suau, un xic rosada. Només sé que em bellugava, amb un ritme suau que em condormia.

El bellugueig començà a augmentar fins a fer-se frenètic; si abans el percebia pausat, amunt i avall, amunt i avall, ara el notava incontrolat, rapidíssim, amunt-avall-amunt-avall-amunt-avall! La cua em basculava a la mateixa velocitat i no podia aquietar-la; havia de fer esforços per mantenir les ventoses de les potes aferrades a aquella mena de cavall embogit.

Vaig agafar-me fort, tot desitjant que aquella galopada frenètica parés d'una vegada.

Amb els ulls fora de les òrbites, sentia uns crits espasmòdics, uns gemecs, uns esbufecs que em removien tot de dalt a baix. El meu cervell era incapaç de reconèixer aquella realitat, tota nova per a mi, perquè mai fins llavors havia experimentat una cosa semblant. I la veritat és que, no sé per què, em vaig excitar, molt. I la meva cua se'm posà tan dura que semblava de ferro colat.

Quan per fi el moviment va parar, vaig haver de córrer, vaig esmunyir-me entre llençols rebregats, natges toves i cuixes llenegadisses fins a la paret emblanquinada primer i fins la traginada després, per amagar-me darrere la primera biga que vaig trobar. El meu cor de llangardaix anava massa de pressa i vaig haver d'esperar que la cua em tornés a ser una cua, i no una verga excitada.





Antoni Taltavull

Comentaris

  • Això et passa per llegir Kafka[Ofensiu]
    kefas | 28-05-2019


    Ell mateix et recomanaria que no ho provis a casa sense la supervisió de gent gran.

  • Agraïment[Ofensiu]
    atònit | 22-05-2019

    Moltes gràcies, Nil, per les teves paraules.

  • Nil de Castell-Ruf | 22-05-2019 | Valoració: 10

    Ho he llegit tres cops i em sembla... que estàs parlant d'un llangardaix. Però la gràcia d'aquest relat és que et faci dubtar, fantasiejar. Escrit amb una imaginació que et fa adonar-te que a Relats en català hi ha relataires que mereixen ésser llorejats per la seva capacitat innata de crear històries que et deixen amb la boca oberta de bad a bad. Enhorabona, Nil.

l´Autor

Foto de perfil de atònit

atònit

5 Relats

8 Comentaris

3464 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50