La merda aquesta

No pots, se t'acaben les forçes de fer tot. Veus que no ets prou intel·ligent per el que t'estan explicant...

Molta feina...

No entens res...

Els amics se'n van, i no tornen, mai. Res tornarà a ser com abans.
Semblen molts, però en són dos, tres? Com a màxim cinc.

Confiança? No entens això. Amistat? Sí, però poca i costa.

Veus que els núvols baixen i plaurà, veus que el temps passa, no t'espera, tots voldriem que ens esperès.

No podria anar més lent? 5.000 dies...

Gent, rieu dels altres? Creieu que així és tot millor? No. Ja sentiu bé a la gent noble com jo mateixa queixant-me de vosaltres. Cansa.

Tanta merda al món, això també és un tòpic? Jo en diria una realitat.
I què és un tòpic? La realitat pensada pels pensadors que no pensen.

Dir, sentir, estimar, ferir.
Aquest serà el meu lema, el teu també el podria ser. Pensa'l tu, et sentiràs més bé, amb ganes d'alguna cosa, jo no.

No sóc prou intel·ligent per pensar, llegir, estudiar, empollar fer treballs...

M'agradaria ser una altre persona, aquelles que tenen moltes coses a fer, però que no fan res. Estudien.

Ni intel·ligent, ni amable, ni res?

No som res, perquè mengem de tot. Som el que mengem, i si mengem de tot? El tot és el res d'una persona, així va la cosa

Tòpics?

No ho se.

APA CIAU! I disfruta tu que pots, tens algo, jo no.