Càndid Sans

Un relat de: joomateixaaa
Acaba de passar en Càndid Sans. Mira’l, mira’l com viu. Amb una bossa de compra i els seus aires d’home feliç. Amb aquell caminar tan seu, tan especial, tan concret. Amb la roba de sempre, no pateixis: els pantalons texans i una part de dalt fosca. Ell somrient.

M’agradaria ser com en Càndid Sans. Una vida fàcil, suposem. Aires d’home dur, però al fons de tot un home sentimental amb coses mínimes. Amb curiositat interessada però un patiment intern que no es deixa veure. Aquell orgull tan significant que deixa pels terres als del seu voltant i la mirada superior, potent i innoble.
És feliç. Si més no, ho sembla.

És d’aquella classe de persones que t’atrauen. T’atrauen i molt, ja que, els veus amb una capa exterior despreocupada però pots intuir a través dels seus filtres o, els sis sentits de la dona – que molts en diuen així – que rere tota aquella capa d’immensa despreocupació hi ha un cor amb sentiments i patidor.

Repeteixo que m’agradaria molt ser com Càndid Sans I viure en aquell món. Aparentar-ho ja ho suposo, si més no, jo soc jo.

Comentaris

  • Els sentiments de Càndid Sans...[Ofensiu]
    Romy Ros | 19-04-2020 | Valoració: 10

    Original relat...descrius un personatge del qual intueixes el seu interior. M'agradat especialment:

    "que rere tota aquella capa d’immensa despreocupació hi ha un cor amb sentiments i patidor."

    T'envio una salutació ...sentimental!
    Romy Ros :)

  • Pregunta[Ofensiu]

    Aquest relat el volies presentar al concurs? Sembla escrit amb la temàtica del mes. Si és així, no ens surt a la llista de relats i pagaria la pena que com a mínim el posessis a valor dels jutges.

    Però és el teu relat, tu diràs,

    si vols que sigui a concurs, el pots tornar a publicar esborrant aquest i en fer-ho clica la pestanya inferior del concurs.

    Tuumateixaaaa



    Concurs ARC

  • Sol_ixent | 19-04-2020

    Doncs el tornaré a llegir a veure si a la segona l'entenc hehe

  • Resposta[Ofensiu]
    joomateixaaa | 19-04-2020 | Valoració: 10

    Hola! Crec que no has entès el relat. Cal llegir-lo fins al final i remarcar la frase final: “..., si més no, jo soc jo.”. El relat és en 3a persona però parla d’un mateix i de la diferència entre les aparences i el jo interior.

  • Sempre [Ofensiu]
    Sol_ixent | 19-04-2020

    volem allò que no tenim. Crec que és un mal humà, això de comparar-nos amb la resta i no valorar les virtuts pròpies.

    Un bon relat, breu i ben trobat.

    Sol_ixent

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: