LA MÀRFEGA REIAL - V

Al tercer dia em porta una tercera princesa. Però, d’on treus la força, príncep meu? N’hi diuen la Blancaneus i també és força bonica. És la més gran de les tres que m’ha dut fins ara i té una aurèola especial. Diuen que vivia amb set homes, però jo no m’ho acabo de creure això, hauria de ser una nimfòmana i a mi no em sembla que ho sigui, però en aquestes coses, a vegades, res és el que sembla.
Aquesta vegada ell anava a cavall pels boscos de les Terres del Nord i l’ha trobada ajaguda dins d’un taüt de vidre. Primer s’ha espantat, però al acostar-s’hi ha vist que només dormia. Com que ja s’ho coneix això de les princeses dorments li ha donat un petó i, com sempre, han hagut de sortir corrents a cavall en escoltar una cançó que venia del bosc que començava: Ihoooo! ihoooo! iho, iho, iho...! No s’han quedat pas a escoltar com seguia la tonada, però allà al fons travessaven set petites figures per damunt del pont del riu —voleu dir que no eren nans?—, cadascuna portant el seu llantió.
Doncs potser sí que eren certes les garleries de la gent! Ja us he dit que aquesta noia és més gran que ell i això s’ha notat quan els he tingut a tots dos despullats a sobre meu. Així com amb les altres noies és el meu príncep qui porta la iniciativa i marca el ritme, no passa el mateix amb aquesta noia. Des del començament ha estat ella qui ha portat el ritme, s’ha posat a sobre d’ell, i li està fent coses que jo no havia vist fer mai a sobre meu. El meu príncep no toca vores, està vermell com un perdigot i tots dos criden esperitats com no ho havia escoltat cridar a cap altra parella. Però, d’on haurà sortit aquesta noia amb aquesta potència sexual?
Ara jauen tots dos absolutament esgotats i tan llargs com són. Pobre príncep meu, ella l’ha ben escorregut com si fos una llimona! Em sembla que demà no es podrà ni moure i haurà d’anar tot el dia eixancarrat. I ella, mira-la, fresca com una rosa! Ja tenien raó les enraonies, ja!
Ell li ha promès amor etern, el Sol, la Lluna i que s’hi casarà. Ella s’ho ha cregut. Han cavalcat junts fins al castell d’ella, s’han fet un últim petó i han quedat per tornar-se a veure d’aquí a deu dies quan ella tornarà aquí on som.