La llàgrima de l'Anna

Un relat de: Somiadora Emboirada

De sobte una llàgrima treu el seu cap per l'ull plorós de l'Anna. Ella, una noia no molt segura d'ella mateixa, està sofrint el maleït malefici de l'amor. Ella no ho ha volgut, sabedora del mal que li podia ocasionar. Sense voler-ho s'ha vist immersa en aquest món. La llàgrima, indefensa com un nen acabat de sortir de les entranyes de la mare, deixa enrere l'ull que l'ha vist néixer i es desplaça rostre avall. L'Anna no va saber la veritat fins un temps després d'haver-hi caigut de quatre potes. No se n'havia donat compte fins que un dia alguna cosa la va fer reaccionar. La llàgrima segueix lliscant per la fina cara de l'Anna. Ja ha arribat a l'altura de nas. El tenia davant del nas i no s'havia adonat del que sentia per ell. En donar-se'n compte, alguna cosa va canviar dintre d'ella. No sabia el què fer, el què dir. Primer volia negar-ho, però el cor no la deixava. No es podia creure el que havia passat. La llàgrima continua i avança, i es dirigeix a la boca. Allí pot acabar el seu recorregut. L'Anna tenia el cap fet un embolic. Per una part no podia amb aquest patiment i volia oblidar-ho tot, però per l'altra banda sentia alguna cosa molt forta i no el podia oblidar. La llàgrima estar apunt de desfer-se en el llavi inferior, però alguna cosa fa que pegui un petit tomb i passa pel costat. L'Anna ja va veure clar que aquell sofriment s'havia d'acabar. No aconseguiria aquell amor, era un amor impossible. Va callar. No va dir res. En aquell moment va decidir que no diria res. Sempre l'estimaria, però en secret. Finalment, la llàgrima arriba a la barbeta i es perd per sota d'aquesta.

Comentaris

  • Una llàgrima i una decisió...[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-01-2008 | Valoració: 10

    He entrat avui al teu espai i he obert aquest relat a l'atzar... M'alegro d'haver-ho fet, ja que el text està ben escrit i em fa pensar que he de tornar un altre dia, per conèixer millor la teva obra.

    Has dosificat en parts força proporcionades la narració sobre la trajectòria de la llàgrima amb detalls descriptius del físic o el caràcter de la noia, sense oblidar fer al·lusions a la història humana que ha provocat la situació. Ben fet!

    El tema de l'amor és inesgotable, veritat? Jo també l'he tractat en diferents ocasions... per exemple, en Desitjos des de l'obscuritat ( només has de clicar sobre les lletres blaves per anar-hi, si et ve de gust llegir-ho ).

    I ara, t'envio una abraçada gran per celebrar la casualitat que m'ha permès descobrir-te ,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Somiadora Emboirada

Somiadora Emboirada

28 Relats

55 Comentaris

33149 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Llibertat i sentiments són dos paraules que em defineixen. Em considero una persona carregada d'emocions i sentiments, que la més insignificant brisa d'aire em pot despertar alguna cosa i fer-me plorar. Aquests sentiments que porto dins, no tinc la facilitat de trure'ls a fora, no els puc alliberar si no és per escrit. Aquest és el resultat i la causa dels meus escrits: uns sentiments que porto dintre i que no hi ha manera d'exterioritzar-los si no és per escrit.




somnisemboirats.blogspot.com