La jove Aixa

Era una tarda plujosa al alts del Golan quan Aixa va mirar de reüll per tercer cop al control de carretera, ja sabia com s'organitzaven els soldats israelians per vigilar. Tres parelles es movien d'un costat al altre armades amb fusells d'assalt, mentre que quatre estaven asseguts en un tot terreny descapotable, amb una temible metralladora al darrera. Havia calculat quan seria el millor moment, quan serien tots a la mateixa zona i...
Mentrestant pensava en el ocorregut la setmana passada. Estaven sopant la seva mare i els seu pare, juntament amb els seus germans, el petit Rashid, l'Ahmed, l'Abdul i l'avia, la vella Zummurrud. A taula també hi era el seu proemis, en Yaseer. De sobte van sentir trets i una escabadora. Van sortir primer el pare i l'Abdul, Aixa darrera seu va veure com els soldats premien el gallet de les armes, va sentir la ràfega perfectament, les bales havien petat el pit del seu germà, que tossia en un bassal de sang, mentre que el pare en tenia una incrustada al cap i jeia immòbil. Va recordar tots els moments ocorreguts amb tots dos homes. Els pare i l'Abdul ensenyant-li a anar en bicicleta, jugant a futbol per els carrers de la Palestina ocupada, tants records en un instant.... De sobte l'excavadora va rugir alçant ben amunt el seu braç mecànic per descarregar-lo a allò que ells en deien casa. Una part va caure, va sentir la mare invocant els noms dels seus dos germans Ahmed i el petit Rashid, va veure el cos deformat d'aquest últim sota una biga de fusta, només en tenia tres d'anys el petit Rashid. La cara ensangonada, immòbil, sense ni un bri de vida. La mare va sortir plorant de la casa empunyant el Kalashnikov que tenien guardat a casa, els israelians ni s'ho esperaven, el primer va caure amb dues bales al rostre, una a la galta i l'altra a l'ull. El segon, només una rascada en un braç, la mare no va disparar mes, tres bales l'hi havien perforat el coll, l'estómac i els pulmons. Aixa amagada darrera l'hort s'ho mirava plorant, impotent. Un israelià va sortir de la casa agafant la Zummurrud i en Yaseer. Els van agenollar al pati, el que semblava el cap de l'unitat va treure la seva Browninng de la pistolera, i va executar l'avia, la sang rajava del cap de l'anciana tenyint-li el cap blanc de roig viu. El comandant va detonar la pistola sobre el jove Siri aquest cop dos bales mortals allotjades el la cavitat toràcica i un pulmó del noi. Els israelians van marxar, ella va veure com l'Abdul ja no tossia, tothom era mort menys en Yasser, que tremolava, només en va sentir els plors ofegats d' un moribund:
Aixa,... t'estimo. - desprès res més.
Va pensar que ja no es besarien mai mes, com l'ultima nit, quan els seus cossos suosos es va unir per primer i últim cop.

Ara, 8 dies mes tard, Aixa, una adolescent de 16 anys, es llençaria cap a la mort, sota 10 Kg d'explosius. L'últim pensament va ser per la seva família, avanç que un dolor tant temible com instantani li rebentes les entranyes.
Aixa va matar 9 dels soldats mentre que l'únic supervivent va quedar tetraplegic. Però Aixa desconeixia 2 coses, la primera, la seva venjança només havia aconseguit avivar l'odi entre els dos pobles, el que veritablement premia el gallet del fusell israelià, i el que feia immolar els joves palestins, només havia servit perquè altres famílies morissin. La segona, i la mes important es que els dos últims membres de la seva família havien mort en aquell atac, ella mateixa, i el fill d'en Yaseer que duia en el seu ventre.

Jordi Aragó Mateos, 5 de Juny del 2003