LA JOIA

I et vaig veure. Just davant meu. Amb tot el teu maquillatge, i les joies, i la roba de nena rica, i les amigues, i les rialles, i el tabac (el toc equilibrat d'indecència). I et vaig veure. I jo bruta, amb malalties, mort, deutes, rebuig, sense amigues, sense plors, i sense tabac. Amb una col i un bròquil sota el braç. Et vaig veure. Mira-la! - vaig pensar. Amb la teva jaqueta blanca, la perfecció dels cabells, el coll aixecat i la superioritat.
I el meu colze (ho sento, no el vaig poder aturar) et va colpejar. Les teves joies, el teu tabac, la teva roba de nena rica i la perfecció dels cabells. Tot plegat, colpejat.
I pensava, mentre m'allunyava, que t'hauria pogut matar. Ben morta.