Cercador
La fotografía i uns elefants de plàstic.
Un relat de: snbnmmnt- Compartir:
Avui l’he trobat, he trobat la foto. L’única que tenim junts, estic molt segura que la recordes.
A la foto només es veu un sofà molt vell i al fons, darrere, es pot apreciar aquella sortida del sol a primera hora de la matinada. No recordo cap nit millor que aquella, encara que, tots dos érem conscients que seria l’última.
Recordes que no sortim cap del dos a la fotografia? A tu no t’agraden aquestes coses, els records es troben en la memòria. Mai podrem oblidar-nos. Damunt el sofà puc apreciar els perfils de dos gots en forma d’elefant, els millors que vam poder aconseguir a les fosques, per no despertar ningú i també una botella.
Massa petites coses que juntes podien acabar amb el meu món, la memòria no m’ha fallat. Sempre tenies raó.
L’estripo, ara sé que no la vull retrobar de nou entre vells llibres, mai marxaràs del tot per mi i no necessito res que em faci recordar que tu vas ser el millor; això ja ho sé!
A la foto només es veu un sofà molt vell i al fons, darrere, es pot apreciar aquella sortida del sol a primera hora de la matinada. No recordo cap nit millor que aquella, encara que, tots dos érem conscients que seria l’última.
Recordes que no sortim cap del dos a la fotografia? A tu no t’agraden aquestes coses, els records es troben en la memòria. Mai podrem oblidar-nos. Damunt el sofà puc apreciar els perfils de dos gots en forma d’elefant, els millors que vam poder aconseguir a les fosques, per no despertar ningú i també una botella.
Massa petites coses que juntes podien acabar amb el meu món, la memòria no m’ha fallat. Sempre tenies raó.
L’estripo, ara sé que no la vull retrobar de nou entre vells llibres, mai marxaràs del tot per mi i no necessito res que em faci recordar que tu vas ser el millor; això ja ho sé!
