Cercador
La dona vella
Un relat de: Orfeu DecapitatPer vostè parlen les vostres arrugues,
de cada solc surt una veu antiga
que del fons de l'abisme fosc, crida,
paraules, costums ancestrals, perdudes.
Però ningú les sent, les veus caigudes,
i no desconec que s'endú, entristida,
cap al no-res de la mort, veu i vida:
cauen amb vostè mils d'ànimes mudes.
Mentrestant, però, posi's el mantell
i vagi a l'església a pregar arrupida
en el dol etern que guarda per ell,
marit que espera en la tomba podrida,
i cuini diumenge brou i vedell,
mentre es marceix entre plantes florides.
Comentaris
-
Observació[Ofensiu]ciosauri | 17-12-2006
Hola! m'ha agradat. Trist, però bell. Només una observació: si es tracte és de vostè, no hauria de ser "les seves arrugues"? Vostres seria amb un tracte de vos, no?
-
Perdona...[Ofensiu]Cirerot | 03-11-2004 | Valoració: 10
... m'he descuidat de valorar-lo
-
No sabia que fos obligatori posar un puto títol, amb una paraula n'hi ha prou![Ofensiu]Cirerot | 03-11-2004
Genial
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Morir pel maig, I
- 2105
- L'adolescent assegut
- Perquè s'han de demanar les claus.
- La dona vella
- Relat breu de títol desproporcionat i amb frase-gag final, a l'estil de QUim Monzó, però pitjor i amb faltes d'ortografia no-intencionades.
- L'esfera del saber
- Especulacions
- Filles del Segre.
- Sonet de la festa al camp.
- Cançó del càtering
- Mèrits que la pàtria fa per nosaltres