La dona vella

Un relat de: Orfeu Decapitat

Per vostè parlen les vostres arrugues,
de cada solc surt una veu antiga
que del fons de l'abisme fosc, crida,
paraules, costums ancestrals, perdudes.

Però ningú les sent, les veus caigudes,
i no desconec que s'endú, entristida,
cap al no-res de la mort, veu i vida:
cauen amb vostè mils d'ànimes mudes.

Mentrestant, però, posi's el mantell
i vagi a l'església a pregar arrupida
en el dol etern que guarda per ell,

marit que espera en la tomba podrida,
i cuini diumenge brou i vedell,
mentre es marceix entre plantes florides.

Comentaris

  • Observació[Ofensiu]
    ciosauri | 17-12-2006

    Hola! m'ha agradat. Trist, però bell. Només una observació: si es tracte és de vostè, no hauria de ser "les seves arrugues"? Vostres seria amb un tracte de vos, no?

  • Perdona...[Ofensiu]
    Cirerot | 03-11-2004 | Valoració: 10

    ... m'he descuidat de valorar-lo

  • No sabia que fos obligatori posar un puto títol, amb una paraula n'hi ha prou![Ofensiu]
    Cirerot | 03-11-2004

    Genial