La dansa

Un relat de: ROSASP

Dins del meu cap hi vivia un món apart, sense limitacions de formes i colors.
Era encara una nena, quan estirada al llit, sota un arbre, gairebé des de qualsevol indret, viatjava lluny on ningú podia trobar-me.
Inventava paratges abstractes on la pau i la imaginació m'omplien de sospirs i d'imatges sempre noves.
Petons de llums, abraçades de vent i fulles que no envellien, paisatges que s'anaven renovant contínuament dins la meva ment , flors indescriptiblement boniques que s'obrien i dansaven rítmicament al compàs de la música.
Natura en moviment i el meu cos, dansant entre l'herba tendra, les floretes salvatgines i les fulles seques.
Els peus descalços, el cabell al vent. Incansable seguint el ritme improvisat i abstracte d'una tendra melangia en forma de melodia.
Un peu enlairant-se, l'altre volant, el cap sempre als núvols...
Somiar desperta, curiosa manera de viure el temps lliure.
Uns ulls immensos em contemplaven i no deien res, no sentia els judicis ni la necessitat d'haver-ho de fer molt bé.
Només em deixava portar per l'instint més primitiu, per una inspiració vital, per la força viva del meu cor infatigable i tendrament jove.

Amb el pas dels anys, he anat viatjant cada cop amb menys freqüència al meu món secret, però ja no danso tan lleugera, molt cops em sento ridícula i aquells ulls semblen no aprovar els meus moviments.
Realment em costa, perquè vaig contra el vent, les fulles no belluguen i les flors mig desorientades s'obren i tanquen sense cap mena de ritme. Com si manques la màgia natural i transparent que feia cada instant improvisat i lliure.
M'hi enduc els problemes?
He descobert que no existeix?

Lluito perquè aquells ulls no em jutgin, per formar part de l'harmonia d'aquell ball que naixia de l'ànima salvatge i lliure de tots els elements, però aquella melodia misteriosa i espontània, esdevé molts cops un trist lament.
Tinc el cap molt ple de somnis, però aquell espai secret, ja no és ben bé el mateix.
L'altre dia, decidida a ficar en ordre els pensaments, vaig fer un llarg passeig entre les remors dels arbres, entre les pètals petits i tornassolats de les flors silvestres, amatent als seus missatges gairebé imperceptibles.
Difuminat entre els darrers raigs de sol, pressentia l'esguard d'aquella mirada que em feia sentir absurda i descompassada.
Volia entrar dins d'aquells ulls que em jutgen des de l'horitzó, de puntetes com una suau bufada de vent, perquè no els tanqués.
Com si en mirar-los de prop, pogués comprendre perquè el meu somni havia perdut l'esperit de la dansa més agosarada, renovada i alliberadora...
Quan vaig arribar a la porta de les parpelles, vaig descobrir sense massa sorpresa que aquells ulls que em marcaven marges i límits, només eren un reflex dels meus!

Comentaris

  • el temps va lliscant poc a poc.[Ofensiu]
    La Banyeta del badiu | 24-05-2005 | Valoració: 9

    Aquelles papallones que és tenen dins quan el cap encara no sap el que son els problemes de la vida, van marxan de mica en mica i un dia t'en adones que havies sigut molt feliç.

    M´ha agradat molt, és molt maco.Felicitats.

  • i passa el temps...[Ofensiu]
    Capdelin | 22-04-2005 | Valoració: 10

    i anem madurant i sense donar-nos compte enlloc de tornar a la imaginació blanca i primitiva d´infant... ens convertim en jutges nostres i ens mentalitzem que ja som grans, que no podem somiar, que tot ha canviat de color i d´alçada i de lloc i ja no reconeixem ni el decorat natural dels nostres somnis... i sense donar-nos compte... ens trobem en l món descobert, nu, sense cap amagatall aon alliberar els nostres somnis... i és que ens van ensenyar tant a estimar als altres, que potser no vam aprendre a estimar-NOS!!!
    com sempre m´has meravellat, aquest cop amb un relat... perfecte de forma i de fons... sensible, riquíssim en detalls, sempre nedant en la natura que és la teva vida...
    un petonàs amiga!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1613 Comentaris

613354 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")