La competició de la vida

La vida és una competició constant en la qual molt poques vegades en surts guanyador. Em desperto competint amb el despertador, i amb l'enfrontament entre el meu cos que no es vol moure i la meva ment que li diu el contrari.

A l'escola competeixes per treure bones notes, ser escollit en una obra de teatre, per caure millor a la professora, perquè no s'enriguin de tu, perquè no ets ni alta, ni maca, ni prima, perquè ningú s'adoni que no portes marques, ni bona roba, i els sostens horrorosos esportius per amagar el que era evident. A la feina competeixes amb la resta per fer-ho millor i encara que així sigui ningú et garantitza cap premi, al contrari rebràs crítiques i menyspreu. Si en busques, competiràs amb la resta d'aspirants per ser l'escollit/da i passaràs tot tipus d'incoherències i humiliacions que et faran bullir la sang però, com la majoria de les coses a la vida, t'ho empassaràs com un plat de cuina creativa, a poc a poc i assavorint-lo.

Amb la família competeixes amb el germà/germana perquè se't tingui en compte, en un patètic intent per no sé sempre un segon plat, perquè se't reconegui alguna cosa única en aquella petita comunitat, que durant molts anys el centre del teu món.

Competeixes amb els amics perquè se'n recordin de tu, perquè no siguis l'opció de quan no hi ha res millor, perquè et tinguin en compte si fan un sopar o se'n van al cinema, perquè no comencin a fer coses sense tu de les quals te n'assabentis per casualitat, per no esdevenir persona ingrata a les reunions encara que a vegades és inevitable.

Amb la parella competeixes amb els seus records, el teus records, les seves expectatives, amb la impotència de no haver estat a l'alçada de les circumstàncies, de ser prou i sobretot amb el pensament continuo que cada dia pot ser últim.

I d'altres competicions tan quotidianes, però, existents com que ningú se t'avanci a la cua del supermercat o de la botiga de roba, per evitar les empentes al metro, al bus, a la discoteca, perquè et portin el menjar que has demanat al restaurant...

La competició diària per sobreviure és esgotadora i difícilment gratificant. Competim amb la soletat què és l'únic que sempre tindrem.