LA CLÀUDIA I LA SÒNIA

Un relat de: hiolambda
La Clàudia i la Sònia són dues germanes, rosses, les dues. Fan goig. Per on passen, la gent, els homes, es giren. Criden l’atenció. Les dones les admiren, les envegen. Sembla, veritablement, que ho tinguin tot. Guapes, amb èxit professional i familiar. Tan ben vestides sempre… amb un saber estar... Exquisides amb el seu tracte.
Ambdues van endegar un petit negoci, un modest establiment de roba a la ciutat i ara toca anar a la fira de moda de Barcelona per a estar al cas del darrer crit i poder portar a la seva botiga roba de qualitat i actualitat.
Passegen per la fira i s’atansa una reportera. Com les veu allà plantades, vestides de negre, tan primes, tan altes i tan rosses, la noia del micro es pensa que són estrangeres. Es posa a entrevistar-les en anglès. La Clàudia, sempre a l’ombra de la Sònia, qui té més empenta a la vida, justament en aquell moment va voler destacar, va voler el seu protagonisme. Per tant, agafa i sense pensar-s’ho dues vegades comença a seguir l’entrevista en un pèssim anglès. Es nota que no és una anglesa nativa. La reportera, segueix l’entrevista, el canvi d’impressions sobre la fira i la moda, en anglès. La Clàudia es queda en blanc, no sap què més dir en anglès… Es gira mirant-se a sa germana i es posa a plorar nerviosa. La seva cara és un poema, una ganyota.

El càmera segueix gravant i la reportera no sap cap on mirar. Estan en directe al magazine de la tarda. La presentadora del programa, des del plató, hàbilment, acomiada la connexió.

La Vicky està asseguda al sofà, amb el pijama posat, tot i ser diumenge després de dinar. Menja xocolata i es mira la panxa pensant en quan ha de començar a fer règim. Es toca els cabells, es fa una trena, però igualment està ben despentinada. Agafa el comandament de la televisió i va fent zapping. Es queda mirant l’APM i fixa’t mira qui surt a la tele! La Clàudia i la Sònia, les pijes aquelles a qui la Vicky tan enveja i admira a la vegada. Però, mare meva, quin ridícul que acaben de fer!

Comentaris

  • Llàgrima [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-03-2013 | Valoració: 10

    Ui, pobre noia! La llàgrima que l'ha deixat en ridícul potser no ho és tant. No saber anglès no és per a plorar. Però vaja, si van així per la vida, no m'extranya. en fi, un relat molt ben detallat, molt ben escrit i que deixa molt clar el sentiment de l'enveja. M'alegra molt llegir-te i espero que el viatge per Escòcia et vagi molt i molt bé. Jo la porto sempre al cor. Una forta abraçada!

    Aleix

l´Autor

hiolambda

4 Relats

1 Comentaris

2262 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00