La amoto del rei

La moto del rei
crema humil benzina
amb unes precàries rodes,
fetes per un obrer contra les cordes.

Doncs l'oblit passa l'estona
en una mecedora que no fa nosa,
on la cartera es torna bossa;
i un poble a la penombra,
aplaudint tot allò que ens roben,
amb el sol sota les parpelles
i que en tancar-les, tot es torna negre.

Una societat que no avença,
una pobressa que ens atensa,
en una butxaca plena de rebuts i feina.

Si comuniquen penja
o seràs tu qui la moto arrenca.