Kryptonita

Tinc l’esquelet recobert d’adamantium
resplendeix en la nit
quan d'una esgarrapada em travesses la pell
enduent-te algun múscul
- et pot tocar la fava o el rei -

Si és per tu, el monarca que batega
no pateixis
no em surten urpes dels artells,
ni tan sols tinc punys
ni em torno verd si em treus de pollaguera
volarem en flames,
et llegiré la ment,
ens gronxarem entre gratacels
i et faré petons del revés penjat d'una teranyina

però si un dia creus que la vinyeta és mentida,
que en realitat sóc calb
que sóc el fullet verd
que el meu somriure maquillat amaga cicatrius infantils
Què t'he de dir?
... per qui no creu en superherois només seré un babau amb calçotets per fora

pots travessar parets,
fer-te invisible,
que com als còmics,
no envellirà mai la teva imatge en tricromia

No seré addicte a la meva heroina
sol, allargaré el braç i recuperaré el martell
com un mutant
veuràs
com guareixen amb un Flash totes les meves ferides
no seré addicte a la meva heroina

només et demano
si us plau
deixa de pintar-te les ungles
amb tan dolça
i amarga
kryptonita