Jutjar? Si, ho fem sovint, més aviat, sempre.

Quin sentit té explicar coses que quasi ningú enten?
Per què tenim tendència a jutjar les accions dels demès?
Per què tenim que ficar els nasos a les vides dels demés?
A cas no tenim els nostres propis problemes com per tenir que fisgar els assumptes dels altres?
No els podem deixar tranquils? No els coneixem, no sabem res.
Ni del seu passat ni del seu present.
Què fàcil és jutjar
ja que és més difícil buscar l'explicació a tot,
manca d'interés.
Qui té dret a jutjar sense conèixer abans?
És més, qui té dret a jutjar els sentiments, la manera de viure i la manera de reaccionar d'algú altre?
Tots som humans, ningú és perfecte.
Per tant ningú té dret a jutjar sense ser conscient de la vida de l'altra.
Aquell qui gosi jutjar primer hauria de mirar-se a si mateix
després comprovar si hauria de seguir amb el seu propòsit.
On és el respecte?
avui dia apenes s'en troba.
La gent ho té com a "hobbie" això de jutjar
s'ho passen bé
fent mal als demés.
Quan jutgem poques vegades acertem
per no dir mai.
Error darrere error
i tot i aixi no aprenem.
Com ens agrada trepitjar a les persones.
Ens devem sentir superiors i millors.
quan molts cops hauriem de substituir "millors" per "diferents".
La paraula "millors" és perillosa
tan mateix com "pitjor".
Disfrutem col·locant el paper que ens ve de gust a cada esser humà.
I aquest, es mereix ser jutjat?
Si hi ha alguna persona perfecte, serà aquesta potser qui es podrà prendre el luxe de jutjar.
La coneixeu? Jo no.
Si us la trobeu, aviseu-me
perquè serà quan em deixaré jutgar per ella.


SI NO SAPS D'ALGUNA COSA EL MILLOR PER EL MILLOR ÉS CALLAR-SE