Preguntes, encara, sense resposta alguna

Un relat de: Daphne

Quina és la nostra relació?
Necessito saber quina és!
No hi ha diàleg, falten els mots
i les ganes? Diga'm, on les has perdut?
Què ha sigut d'aquell de qui realment m'hi vaig enamorar?
On és? Ha desaparegut...
Per què tot ha d'estar en les meves mans? I les teves?
A cas no pots dur la nostre relació indefinida?
Què ha estat d'aquells preciosos ulls marrons que em buscaven i no paraven fins trobar-me?
Els enyoro.... fins i tot més que les teves paraules.
Que t'està passant? Una mala temporada?
No ho paguis amb mi.
Feia com dues setmanes que no sabia res de tu.
Una gran eternitat per a mi..
I l'última vegada va ser entre llàgrimes.
Que t'està passant? Sóc jo, la de sempre.
Jo mateixa, la que perd el cap per tu.
La que a poc a poc se li esmicolen les il·lusions.
Jo mateixa, la que ha de treure sempre conclusions i suposicions
Pels teus breus diàlegs que no aclaren res.
La que et vol conèixer, però tu no et deixes.
Jo mateixa, la que sempre està al teu costat.
La que s'interessa per tu, per molt que intenti simular que no
Jo mateixa, la que t'estaria escoltant i mirant sempre
la que et parla i diu el que pensa
Podries aprendre a fer-ho
Per què sempre he d'estar aquí esperant?
Per què ho faig? Potser jugues amb mi.
Dius que no, llavors, per què aquests canvis tan radicals de sentiments?
Noi.. aclara't. Em fa mal això.
No puc dependre de tu i els teus inestables sentiments. No puc.
Dius que vols temps, jo te l'he donat i segueixo fen-ho.
Però.. què fas en aquest temps? Passar-t'ho bé amb els amics?
I jo que? Jo segueixo esperant.
No em facis malgastar el meu temps, potser tinc altres coses a fer.
Intento ajudar-te... tu no em deixes.
Mai m'expliques el que et passa, mai
Sóc jo la que ha desputllat l'ànima
i tu? Ho penses fer algun dia?
És tan dur veure que no creus en mi...
Tens motius per no expressar-me el que et passa pel cap?
No, no en tens. Ho saps
Dius que ets algo reservat
Doncs no és just que ho siguis amb mi
No sempre s'ha de rebre, també s'ha de donar
Abans m'explicaves les coses.. i el més bonic, amb ganes i entusiasme
No feia falta que t'arranqués les paraules com ara
Per què has canviat?
Necessito el primer noi.. el que ara no hi és
Diga'm on és?
L'aniré a buscar
i tornaré a ser feliç
Feliç.. només en veure l'interés que té en mi
Feliç... només per veure que em vol conèixer
Feliç... només perquè em fa sentir especial.
Això és suficient
A vegades crec que ha tornat... llàstima que són breus instants
No em diguis que em necessites, que vols estar amb mi i que no trobaràs una altra com jo
I menys... si al dia següent desapareixes
com vas fer aquelles dues setmanes
No tornaràs a fer néixer cap il·lusió
He aprés a que no ho facis
Sempre que neixen, al cap de no res, moren
Torna'm les mirades i els somriures
no t'estressis per tonteries
Vols temps? D'acord, te'l segueixo donant i anem amb calma,
però anem junts.
Per què no estàs segur de seguir endavant al meu costat?
Dius que no vols sentir-te lligat..
doncs escolta'm bé, no sóc la teva mare
no t'he de donar permís per fer les coses
No sé quina mena de relacions has tingut en el passat
però siusplau, no em posis aquest paper
Creus que sóc tant horrible?
No m'has acabat de conèixer.. no em jutgis doncs.
Amb tu he creat un món meravellós
que visito molt sovint
més aviat, sempre.
Tu, en general, em fas sentir molt bé.
Però em sentia molt millor tenint al costat al noi que no hi és ara
Els dies pasen... quan tornaràs?
Et necessito!
Necesites que t'ho demostri? Jo ho faig si cal
Però.. assegura'm que tornaràs.
Perquè mai vols parlar?
Perquè sempre pretens que tot entre nosaltres vagi bé?
Una relació no consisteix en ser un camp de flors
té les seves discussions, d'això es tracta una relació
Intercanviar paraules
ja siguin bones o dolentes
compartir sentiments
els que siguin...
He posat sobre teu la meva confiança...
perquè tu no?
Doncs noi... espavila't
si no ho fas ràpid
s'acabarà tot
Per què sense confiança no es va enlloc
no hi ha res
La confiança és el principal fonament de qualsevol relació
sense fonament... no es construeix res
És això el que vols?
Vull que et quedi clar que amb mi no s'ho ha de passar bé un
Jo exigeixo molt més que això
I no estic gaire contenta amb el que tenim
No et vull perdre, siguis aquell noi que m'hi vaig enamorar o no
Perquè a més a més, ets el meu punt d'apollo
tu has fet que planegi la meva vida diferent
una vida millor
m'has despertat alguna cosa dins meu
allò que t'han m'agrada, dibuixar
has fet que tingui aspiracions respecte això
m'has fet trobar el que realment m'agrada i vull
ara aniré a per totes,
Belles Arts
aquest és el meu objectiu
Ara que, no sé si realment aniré a per totes amb tu
Valdrà la pena?
i tan que sí, no ho dubto pas,
no ho dubto amb aquell noi que ara no hi és
Amb el nou d'ara, no ho sé
tot i que sé que dins d'aquest noi hi ha la persona la qual m'he enamorat
No et vull perdre...
em sembla, que ho ets tot per a mi
Però no pots tenir-me així...
No ho enviïs a la merda..
jo no ho vull
Reacciona!
Fes alguna cosa perquè no mori aquesta relació indefinida
Fes el favor!
Tu mateix vas dir que ten penediries si ho feies
Demostra-ho!
Tan difícil es?
Potser les teves paraules no tenen gaire importància...
Les paraules se les pot endur el vent
Si sentissis una petita part del que sento jo per tu...
no tindries cap mena de dubte
i només tindries ulls per a mi
Si sentissis una petita part del que sento jo per tu...
ara aniriem bé i sense pors
Diga'm.. que sents per mi?
..Una de les tantes preguntes que mai m'has sabut contestar..


Comentaris

  • la resposta viu en tu[Ofensiu]
    fill de les ombres | 08-03-2005 | Valoració: 9

    t'acabo de descobrir, en un matí avorrit d'universitat... i m'ha agradat el teu relat.
    la teva relació et preocupa i t'ofega el cor, les teves paraules sense ser repetitives són mil expressions de la mateixa pregunta, de la mateixa incògnita, de la mateix angoixa.
    no sé qui ets ni com ets, però més enllà de tot ets una persona, i darrere aquesta senzilla paraula s'hi amaga el teu univers, ple de somnis, de virtuts, de records, d'anècdotes, de dificultats, d'il·lusions, d'amistats, de rutines, de ... tot allò que hi vulguis afegir.
    una parella no és un somni com tu el planteges sinó algú amb qui compartir els somnis fent-los realitat.
    no posis la teva vida a les seves mans perquè per molt que vulguis fer el camí junts, encara que ell volgués no podria moure les teves cames.
    sembla ser que ell camina allunyant-se de tu, doncs no esperis que torni enrera, camina cap el teu horitzó, el teu, no el que vulgui ell per a ell mateix.
    ara estàs parada, CAMINA, construeix sobre tu els fonaments del teu somni perquè tristament per experiència et puc dir que quan el vent bufa a favor, se't multipliquen els rems al teu costat, però que quan s'acosta la tempesta, només tindràs els teus propis braços per remar.
    desconec la teva edat perquè no tens biografia publicada però, joveneta o gran, estic convençut que tens dons i virtuts en el cor per tocar el teu estel del nord que et guiarà.

    els anys, per desgràcia, ens fan més durs, vull pensar que solament fan que tardem més a donar el que duem a dins, no ho malgastis per ell, guarda-ho per aquell que es mereixi tot l'amor que li professes i sàpiga correspondre't.

    una abraçada! i benvinguda!
    les teves paraules m'han recordat molts moments de la meva vida que m'han portat a composar cançons que són bocins de la meva realitat.

    fins aviat!

  • 1 qnsell kústik[Ofensiu]
    vellrukemort | 02-03-2005

    Collons nena! Deixa-ho córrer! Que no ho veus que passa de tu? No és que mai t'hagi sabut contestar les preguntes. És que mai no ha volgut. El primer noi no existeix ni ha existit mai, fora de la ceguesa del teu enamorament. A més, em sembla que podries tenir un perillós perfil d'assetjadora rebutjada, del que ni tu mateixa ets conscient. Això és cosa de dos, si un no està per la labor, és millor deixar-ho estar. Aquesta pressió assetjant i amb exigències sobre l'altre, la trobo força lamentable, només justificable si és deguda a l'immaduresa pròpia de l'adolescència.
    Apa Daphne. Una forta abraçada. I que ho superis ben aviat. La vida és massa curta i més val no perdre el temps pels carrerons sense sortida.

    P.D. trobo que no escrius pas malament... a banda d'això de "punt d'apollo", que em sona tan malament com "punta de polla".

  • Preguntes...[Ofensiu]
    George Brown | 02-03-2005

    Daphneç,
    Un relat molt explosiu, tota una successió de pensaments, sentiments i... retrets (!)... expressat tal com ragen, cosa que fa endevinar el teu malestar, el teu dolor per aquesta situació...
    Crec que el resum de tot seria aquesta pregunta: "Creus que sóc tant horrible?"... pensar que l'altre persona pot pensar això és bastant dur... Jo et respondria (i això que no et conec!) clarament que NO... l'únic que demanes és una mica de diàleg, quin mal hi ha en això?... També, veig aquesta pregunta com un punt important del relat, ja que tota la resta son retrets ‘tu... tu... tu...', en canvi aquí deixes entreveure un ‘potser jo...'. Molts cops, abans de buscar culpables ens hem d'analitzar nosaltres mateixos, i a vegades (no dic que aquest sigui el cas!) nosaltres també som culpables d'un distanciament.
    M'ha agradat molt, expresses el que sents sense amagar-te, dient les coses pel seu nom, buscant respostes... només espero que les trobis!

    una forta abraçada,
    Jordi.

    PD: com diria el tòpic "espero que això sigui el començament d'una gran... carrera com a poetessa!"