Juguem?

- Els peixos neden pel riu.
- Els feixos roden pel riu.
- Els “reixos” van pel riu.
- Els “reixos” estan al niu.
- Els greixos van al niu.
- Els greixos fan el niu.
- Els teixos fan el niu.
- Els teixons fan un niu!!
- Hahaha... havia dit que els peixos neden pel riu!

A aquest primer riure li seguiren tots els altres d’acompanyament.

- A què jugueu tan entusiasmats?
- Al telèfon!! – cridaren tots a l’uníson.
- Molt bé, molt bé, així m’agrada, que jugueu i rigueu, ben macos, tots aquí assegudets al pedrís. Quan jo era petit... ai quan jo era petit... no recordo que juguéssim així tranquil•lament, només recordo malifetes i bromes de mal gust. Anàvem a l’era del Tonet i li canviàvem tots els estris de lloc. Després el pobre parava boig buscant-ho tot! I quan ens enfadàvem, i això passava sovint, ho resolíem tot a cop de pedra. Ai que n’érem d’animals abans! I vosaltres aquí, batallant amb paraules. No se’ns hauria acudit mai a nosaltres de fer una cosa així...

Arrossegant les últimes lletres i els peus, el Pep desaparegué entremig d’una polseguera. Feia dies que no plovia.

- Tornem a jugar?
- Vinga! Començo jo... Jugo a fer castells a la sorra.
- Jugo amb cartells a la sorra.
- Jugo amb martells a la sorra.
- Jugo per Andorra.
- Fujo per Andorra.
- Pujo per Andorra.
- Pujo per una gorra.
- Pujo per una porra!!
- Hahaha... no... jugo a fer castells a la sorra!
- Hahaha... tornem a jugar?