Juguem a fer-nos mal?

J:-Incrèdula. Vaig ser una incrèdula en dir-li-ho..
M:-En dir-li què?
j:- Doncs...Bé, no li ho vaig dir amb les paraules concretes.. Però vaig gairebé declararm-hi.
M: -I perquè no vas fer-ho abans?
J:-Sí home!...
M: Que hi té, de dolent?
J: Doncs... Moltíssimes coses... L'amistat...I...
M: Res més.
J: I...
M: I les teves pors. Estaven i segueixen estant en joc, les teves pors. Superar-les. Enamorar-te. Estimar-la.
J: I si ella no sent el mateix?
M: Pot ser sí.
J: Pot ser no.
M: Doncs ja t'hauria deixat les coses clares des d'un bon començament. Si més no, no ho ha fet pas, oi?
J: Bé, no... Però sembla... No sé què sembla! Com més me n'enamoro més mal em faig!
M: Perquè t'ho guardes tot per a tu. Encara no li ho has dit tot, només que dubtes. Però ho tens clar.
J: ...
M: Saps... que l'estimes,
J:...L'estimo.
M: Saps.. que l'enyores.
J: Massa.
M: Saps.. tot el que et cal saber.
J: Excepte si realment ho vull.
M:... No fugis. No t'hi tornis a distanciar. Vols plorar més, encara? No has plorat prou per no tenir el que desitjaves?
J:...
M: A què jugues?
J:.. A fer-me.. A fer-nos mal.

[ La seva mà. La meva. Dins una sola butxaca, creient-nos el fred... Amb por d'agafar-nos entrellaçant els nostres dits, amb més amor...
Deixa't estimar...]