Cercador
Judici improvisat
Un relat de: Nyanga- Compartir:
Asseguda al banc dels acusats, -com es declara?-, -...innocent-.
I comencen les preguntes...
On era vostè senyoreta el dissabte 7 de Febrer del 2089 a les 19:43?
Era amb ell al seu costat, al seu davant.. però no de la manera que ell hauria volgut.
Què feia el divendres 6 de Febrer del mateix any a les 18 hores?
Pensar amb ell, imaginar-me els seus ulls, les seves mans, la seva veu, els seus llavis
Amb qui va estar dijous 5 de Febrer de les 18 a les 19h?
Sola, però sempre amb la seva ombra dins el meu racó de món.
Perquè dimecres 4 de Febrer no va acudir a la cita que tenia marcada a la seva agenda, senyoreta?
Perquè una estranya sensació es va apoderar de mi, no em deixava aixecar de la cadira, m'empenyia cap enrere, no podia avançar ni un centímetre..alguna cosa irreconeixible va fer que no pogués ni tan sols, pronunciar una paraula..
I per últim, senyoreta, molt amablement ens voldria argumentar quin és el motiu de la seva desaparició?
Quan ja tot està perdut, quan no creus que puguis tirar endavant sense allò que tan havies volgut, quan la llum del sol brilla per tothom menys per tu...només hi ha un camí a escollir.
No tinc més preguntes senyoria.
Deliberem
Finalment declarem a l'acusada culpable d'estimar.
La pena fixada tota una vida per davant.
Ja es poden retirar.
Comentaris
-
El teu relat...[Ofensiu]onatge | 23-02-2009 | Valoració: 10
Em recorda el que una vegada em va dir una àvia: Tenir un fill és una malaltia que dura nou mesos, però la convalescència dura tota la vida... M'ho ha fet recordar el teu final.
Vols dir que tothom qui estima està sota d'una condemna?
Salut.
onatge -
original[Ofensiu]ESTEL | 19-02-2009 | Valoració: 10
judici d´amor. M´ha agradat molt.
La vida, diuen què fa justicia, doncs hem d´estar sempre. Amb aquest amor, sense aquest amor, perquè tard o d´hora arribarà.
Quan s´estima tant i pels motius que sigui no pots compartir, fa mal, però qui posa les trabes?, nosaltres mateixos, doncs sí som nosaltres els que agafem altre camí, per haver-ho decidit , doncs endevant, tard o d´hora arribarà la calma, i estarem oberts per continuar estimant.
Una forta abraçada, i continuem per aquests mons
l´Autor
45 Relats
225 Comentaris
63258 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Els coneguts diuen de mi que sempre estic feliç i amb un somriure als llavis, els que em coneixen saben que no sempre somric... només aquells que m'estimen de debó m'han vist plorar.*
*
*
Gràcies a tots els que passeu intencionadament o no pels meus relats i gràcies encara més a aquells que gasteu una miqueta de temps en comentar-los....M'ajuda molt saber les vostres opinions per millorar!