Jo sóc en vermell

N'estic segur: quan et fan una anàlisi de sang et surten més paraules que glòbuls rojos.

Tiamat, no saps quin greu em sap que uns intolerants crítics lletraferits desaprovin i depreciïn treballs teus d'un lirisme tant personal, esplèndid i desbocat.

Ja saps que si de cas et deporten, t'acompanyo si em vols, arrossegant un carretó farcit de làctiques oreos.

I sàpigues que a mi em posa en òrbita el sabor abstracte del porexpan i no m'embafa gens el tast sedós de les natilles cremoses de galeta dissident. Muàs, muàs, muàs.

Ah! I la imatge de l'esputació enmig de les malves m'ha fet plorar de goig, embargat d'un reguitzell d'emocions estètiques inabastables.
Encara voleio ingràvid...!

A la poesia sempre li ha faltat color.
I només és una rendició al bisness, al negret barato de l'edició en llibre, "pq ja faig prou publicant les teves paranoies".

Com dius a la intro és la primera prova, pero la www ofereix la possibilitat d'un joc en la poesia que jo (que no en tinc ni PUTA idea) no he vist mai.

El COLOR!

Anima't, que això només siguin les primeres taquetes.

Per cert, discrepo d'alguns comentaris: m'agradaria llegir tothora i de tothom aquestes declaracions de principis així, tal com raja.

De tant en tant, Tiamat, se t'en va l'olla una estona i després torna per posar-se al seu lloc. No crec que sigui un poema pessimista i destructiu com, d'altra manera tirant al psicoanàlisi que mai he elogiat, podria pensar-se. Crec que és un dels teus experiments que podríem anomenar empassapelcapunacosalavomitoijasta.

Com que sé que ets capaç de fer coses molt, molt, bones, m'ho prendré com una de les teves conyes, un experiment literari o un simple passatemps. Eeeeeeeeep! Que no vull ser destructiu, eh? Només comento el que empassapelcaparamateixdemàjaveurem.

Sault.

Biel.