Jo i vull viure

Un relat de: Carles Campomar
No sé que em passa ni que he somiat però m’he despertat al terra al costat del llit, però no m’he fet mal, el meu àngel de la guarda m’ha protegit d’un fort cop.
M’he omplert la banyera per tenir uns minuts de relax total.
Després d’una llarga estona dins l’aigua que ja és freda surto i vaig a vestir-me.
Ja m’he vestit i vaig cap a la cuina a menjar una mica de xocolata abans d’anar a fer una volta pel poble.

Baixant les escales de casa em topo amb uns nens que les pujen ràpidament, i sento que un diu que vol veure aquell bitxo de color groc que ha trobat.
Al sortir al carrer veig un nen i un bitxo de color verd parlant, em costa una mica entendre’ls ja que parlen en l’idioma de les formes.
Segueixo caminant i enfilat a una paret un caragol de molts colors intenta arribar a un munt d’herba per menjar una mica.
Entro al bar a fer un entrepà i una nena em toca l’esquena i em pregunta si pot agafar l’estrella que hi ha al costat del meu plat del entrepa, i li dic que sí, sembla que no hi arriba i li acosto perque la pugui agafar sense cap problema, em dóna les gràcies i marxa corrents.

Deixo els diners de l’entrepà damunt la taula i marxo a caminar a un camp ple de flors dels afores del poble i m’acosto al costat d’una nena que està mirant una flor fixament.
Al saludar-la es gira cap a mi i em sonriu,i es torna a girar a mirar la flor.
De sobte canvia el temps i comença a ploure, marxo cap a una botiga d’allà al costat per refugiar-me de la pluja.
Al entrar-hi una noia es mira al mirall per veure si unes ulleres li queden bé.
Al cap d’uns minuts s’atura de ploure, surto de la botiga i em trobo una amiga amb una bufanda al coll, parlem uns minuts i quedem que ja ens veurem unaltre dia.
Al arribar a casa miro la bústia i veig una postal, i al darrera diu: “benvingut al planeta slak.”
De sobte un soroll llunyà fa que la visita em falli, és el despertador, tot ha estat un somni.
M’agradaria viure al planeta slak, m’ha agradat tot el que he vist.
Marxo corrents cap a la feina i al carrer sento la gent partant l’idioma de les formes i em quedo parat i pensatiu.

Comentaris

  • jo hi vull viure?[Ofensiu]
    Xolnir de Groc | 11-07-2011

    he entrat pel títol, aquesta "i" solitària m'ha sobtat, i he pensat que com a mínim i abans de penjar el conte, el títol que no tingui cap error tipogràfic!!.

    Bé, després he llegit el conte, l'he percebut molt original i dinàmic, amb una estructura força personal, la teva amb el teu estil; està bé tenir estil propi. Et diria que quan escriguis un conte, o un relat més o menys llarg, no el facis acabar despertant d'un somni, mates el conte i la gràcia. Però bé pots avisar dient al començament que... l'altre dia vaig tenir un somni, o potser no... hi ha maneres que tu mateix aniràs veient (lliçons del meu mestre de contes i literatura de l'Ateneu).
    T'he vist una certa tendència a focalitzar escenes i escriure-les com petits talls cinematogràfics, o això m'ha semblat. Però això implica un ritme de lectura que trenca la seva comprensió ràpida, amb repetició de conceptes i imatges, però que ben bé poden ser flaixos d'un somni, cosa que voldria dir que ho has fet molt bé. Sí, però ens has de avisar, sense dir-ho...
    Què com es fa?, això tu mateix ho aniràs veient.

    De totes maneres, el final obert t'ha quedat molt bé

    I com em diuen a casa, abans de penjar un relat, llegeix-lo i mira els errors tipogràfics... tot i així, sempre s'escapa algun o altre. (Ostres, però en títol no!!)

    Felicitats pel llibre publicat i endavant les atxes!

    Ferran.

    PS
    no deixis que els correctors d'estil et facin la feina, el millor d'escriure és veure com vas creixent en comprensió i facilitat de lèxic.

l´Autor

Foto de perfil de Carles Campomar

Carles Campomar

33 Relats

11 Comentaris

22027 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Escriptor novel amb un llibre al mercat LA FINESTRA DE LA VIDA.

La meva web es:
www.carlescampomar.com

tambe totes les novetats a twitter:
http://twitter.com/carlescampomar


Preparant el nou llibre titulat:
El matei cel, La mateixa lluna