El rodamón

Ja feia uns dies que al costat d’allà on treballo s’hi havia instal·lat un rodamón, perquè en un caixer d’un banc hi havia uns cartrons vells i mullats per la pluja que havia estat caient des d’uns dies enrere.
I a les nits, després de sortir de la feina, veia a aquell home adormit allà dins, amb un carro de la compra d’un supermercat conegut, que havia agafat per ficar-hi les poques coses que ell tenia, coses que, segurament, havia anat trobant pel carrer al llarg del dia.
Sempre que passava per allà en sortir de la feina estava ajagut, tapat fins el cap amb els cartrons i una petita manta mig espatllada i bruta.
Quant feia torn de matí aquell home no era dins el caixer, ja que al matí marxava d’allà perquè els empleats no el fessin fora.

Un dia, comprant amb el meu fill, em va semblar veure de lluny com es rentava en una font del poble, ell es donava pressa, semblava com si no volgués que la gent veiés que es rentava en aquella font. .

Per cap d’any aquell home encara estava al caixer de sempre i amb el seu carretó ple de trastos, i jo, que havia comprat unes mantes per quan estem al sofà, em va saber greu que aquell home estigués allà passant fred, i sense que ell em veiés vaig obrir la porta i vaig deixar-li de les meves mantes allà a terra perquè l’agafés i no tingues fred.

Quan vaig tornar de les vacances de Nadal, en passar pel caixer vaig veure que aquell home ja no hi era, en el seu lloc hi havia un altre rodamón però en aquella ocasió era una dona, mai l’havia vist en aquell caixer i vaig demanar-li que si sabia res d’aquell home que abans ocupava el caixer que ara ell s’havia fet seu. Em va contestar que no en sabia res, només feia uns dies que ja no hi era per allà i que per això ella s’havia apoderat d’aquell fred caixer.

Quan vaig arribar a la feina vaig agafar el diari, com cada dia, i vaig esta mirant les notícies, i una de aquelles notícies era la que deia que un rodamón havia mort per una intoxicació, per haver menjat raïm en mal estat, sortia una foto d’aquell home del caixer a qui jo mai havia vist la cara, la noticia també deia que solia ocupar el caixer del costat de la meva feina

Resulta que aquell home era el que un parells d’anys enrere havia estat el meu marit, del qual m’havia separat pels seus problemes d’alcoholèmia que ell mateix no volia reconèixer que tenia.