Cercador
JO I EL MEU GRA
Un relat de:Sí, sí. Som dos. Jo i ell. Els dos allà mateix i al mateix temps. Diferents però inseparables. La teoria diu que ens hem d'odiar, però ens estimem bojament. Jo perquè me'l miro i ell perquè no se'n va.
Oh estimat gra! Sols et retrec que la gent no em miri als ulls...
L'altre dia el van amenaçar i jo, clar, el vaig defensar. Més d'un corre amb les meves dents tatuades...
Em deien que l'escanyés de tal manera que tots els seus budells s'estampessin al mirall. Però i el jo que és dins del vidre? Encara em mossegarà...
Jo i el meu gra. Absents, inestables, llunyans...
Comentaris
-
...[Ofensiu]<
> | 25-10-2005jajajjaj merci pels comentaris! bueno.. nomes us volia dir que ja ha marxat.. (pk no patissiu) un petonas!
-
M'agrada[Ofensiu]M.Victòria Lovaina Ruiz | 25-10-2005
Tot això és molt i molt divertit, irònic i punxagut. Endavant.
l´Autor
68 Relats
135 Comentaris
60715 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57
Biografia:
20/04/88Púdrete en tu cementerio,
porque yo soy aire en libertad.
Camina mi camino,
porque es la realidad.
Entierra los sueños,
y deja de llorar.