JO I EL GAT

Un relat de:

Sóc com aquell gat.
Sol, menut i espavilat.
Camina pel carrer
i mai és benvingut.
Esquerp, trist i decebut.

Sóc com aquell gat.
Real, feliç i espantat.
Es menja el que has llençat.
Somiador i despreocupat.

Soc com aquell gat.
Viu, sol i enamorat.

Comentaris

  • Gatet, si estas tristot , desabut i solet,
    vina a casa meva, el posarè un platet de llet.
    Et darè un capdell de llana per que juguis tot el que et doni la gana.
    Em faràs companyia i podràs ronroneixar, si és que estàs de gust ... et podràs quedar ! :-)
    Un petonet.

  • rbbarau | 15-11-2005

    Miau!

l´Autor

Foto de perfil de <<quizás estaba loca, pero almenos tuve un sueño>>

68 Relats

135 Comentaris

60906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
20/04/88

Púdrete en tu cementerio,
porque yo soy aire en libertad.

Camina mi camino,
porque es la realidad.

Entierra los sueños,
y deja de llorar.