Jardí particular

Ella és bella, d'entre els cards que et volten,
bé sap el que vols, no et fa cap retret.
Vol ser d'una peça, independent
en el fons de l'ànima, no l'entens.

Hi ha un lloc on ella no et deixa entrar
cadenat que porta a un pas estret
clau guardada, parany particular,
que es descobreix si s'és força discret.

No és senzill descobrir tant endins:
podràs el seu secret amagar,
portar-la de viatge mar enllà,
però no podràs entrar en el seu jardí.

El seu cor, vessa pur el sentiment,
besa l'aire del seu pensament,
en el secret jardí lluny de mirades,
que s'obre comptades vegades.

Quan entris en el jardí,
entre somnis d'or,
sabràs on ets:
en el seu jardí,
secret interior.
No fugis d'allí,
no tinguis por,
Llepa el nèctar,
mossega les flors,
assaboreix la màgia
de ser serf del seu amor.