Ja no sóc home (Culpa)

Molla, més aviat xopa. Pantalons verds estampats. Al principi creia que eren de camuflatge militar, però en apropar-me he vist que no. Jaqueta gruixuda, no sembla que sigui impermeable. S'està al voral de la carretera, dreta, quieta. Li tremola el mentó. No duu paraigua ni res que la protegeixi de la pluja. Deixo que les gotes omplin el parabrisa del meu cotxe. Però jo no em mullo. D'on deu venir aquesta dona?

Un altre cop he perdut el mar... *

Estem aturats prop d'Adrall, a pocs quilòmetres de la Seu. La dona s'està allà, mirant cap al no-res. Als peus hi té dos sacs. Què hi deu portar? Patates? Activo el neteja-parabrisa, tot sospitant que no es diu així. El vidre queda eixut, però ella segueix allà, xopa. Ja no sé si tremola o és que remuga alguna cosa entre dents. Què espera aquesta dona?

Estic malalt, sóc un exiliat... *

Podríem preguntar-li si necessita alguna cosa. Encara tinc un lloc al darrere. Podem dur-la a la Seu, ens ve de camí. O potser podem deixar-la en algun lloc sota cobert. I si els ho comento? Què em diran? Que estic boig? El vidre s'ha tornat a omplir de gotes. No és que plogui massa, però aquest plugim acaba per calar. On deu estar-se aquesta dona? Podrà dutxar-se amb aigua calenta després d'aquest aiguat?

Ja no sóc home i sóc molt més *

Ja l'hem sobrepassada. La fila de cotxes va lenta, però avança cap al seu destí (Andorra, el de la majoria). No he fet res. Ningú no ha fet res. Podria haver fet alguna cosa. Quina cosa? No ho sé, alguna. Qualsevol. Tinc ganes de sortir i mullar-me. Almenys per sentir-me viu, perquè aquí dins segut he notat com un buit interior... com si la meva ànima o la meva consciència hagúes sortit a fora a fer alguna cosa, qualsevol cosa. M'hauria d'alleujar que ningú més no ha fet res? Seguirà viva avui aquesta dona?

Sóc d'aquest món que no sé quin és... *



(*) Versos de Jordi Guardans. "El Rèquiem blau", Edicions 62. Extret de la cançó "He perdut el mar" del disc "Les claus de sal" de Gerard Quintana.