Ja no hi ets

Com m'agradaria que fossis aquí.
El pis se'm fa gran, i fred.
Ja no encenc la televisió, ja no miro películes de l'any de la picor, ja no m'interessen ni l'Audrey ni el Grant.
No vull estirar-m'he al sofà perquè tu no ets allà per mirar-me dient: No tens remei,
ja no hi ets per posar-te nerviós i aixecar-te a buscar un llibre, encendre aquell llum tan empidador i somriure quan et dic: Tu tampoc.
Voldria que fossis aquí.
Llevar-me de bon matí amb l'olor a tu al coixí i a café l'aire, i trobar-te esmorzant els diumenges, aquells croissants de xocolata de la pastisseria de la cantonada.
No vull llevar-me, faig el gandul, perquè se que no t'hi trobaré,
perquè sé que no hi ets.
Perquè hi tens una vida allà, i les maletes que et vas endur no les tornaré a veure, ni les ulleres, ni les camises ni els petons.
Ni aquells discos horrorosos, ni la guitarra, ni la colònia, ni els llibres que només tu entenies,
ni tornaré a veure aquella noia que s'abraçava a tu cada nit.
que em somreia al mirall cada matí