Ja n'hi ha prou!!!

Un relat de: AVERROIS
Ja n’hi ha prou!!! Estic fart que les nostres vides estiguin en dansa per culpa de “boques” que no saben res més que parlar quan no els toca. Quan un d’ells diu una frase la resta dels mortals hem de tremolar, segur que ens toca rebre.
Abans de la famosa “crisis” tot anava, no es pot dir que sobre rodes però més o menys seguia el seu curs, però a carai! Uns senyors que és fan dir “Informatius” “Economistes” “Presidents de tal o qual entitat o país o empresa dedicada a donar “puntuació” (Quins c...) a un o altre país” Van obrir la boca...”Tot anirà per terra, l’economia s’enfonsa, les empreses hauran d’acomiadar a molts empleats...” I sabeu què? Són “Oracles”, si senyor, oracles! Han vist el que passaria...Però i si s’haguessin callat “la boqueta” potser les coses no haurien anat tan de pressa. Segurament la crisis hauria arribat, “el totxo” no aguantava molt més, però ja feia tres anys que alguns anaven dient amb la boca petita “La bombolla immobiliària explotarà” I tant que ha explotat! Però mentrestant com que ja ho sabien s’han anat omplint la butxaca fins que ja no hi havia res a fer.
Ara com és natural...S’han d’apujar els impostos, com no! Ens hem de estrènyer el cinturó, però quin cinturó? Si ja no en porto, l’he hagut de malvendre!
Però jo també sóc un gran “Oracle” i vull posar en coneixement d’aquests senyors, que...Com segueixin acomiadant gent, no hi haurà ningú que pugui comprar res. Si això passa, acomiadaran més persones, de botigues, supermercats, empreses de serveis, de fabricació d’electrodomèstics, de cotxes, en fi, de totes. I això portarà que hi haurà més gent que no podrà comprar...Una bola impressionant que es farà tant grossa que els aturats ompliran els carrers i després quan s’acabi l’atur faran altres coses més grosses que val més no explicar.
Això és el que passaria, però no patiu no deixaran que això passi. Els empresaris estan a l’espera, ja ho podrien solucionar, ja, però...Perquè han de augmentar els llocs de treball amb les condicions d’ara, si dintre de quatre dies podran fer el que vulguin?...Si, tal com ho llegiu! Ja han començat amb contractes temporals de per vida...Toma! Ara, com que la cosa...Està tan malament! Acomiadament lliure de despeses...ni, 45, ni 20, ni 10 dies per any treballat, “A la p... calle! Després d’això tindran un empleats com “xais” i passant per l’adreçador“
Quants anys els treballadors han necessitat per arribar a tenir unes condicions més o menys decents...Més de 8.000 anys...A Egipte ja es treballava! I abans i tot! I quan tardarem a perdre-les...???? Poc!
Sempre hem sabut que qui mana, mana , i com és natural “El Diner” “El Poder” són els que mouen el món, això també ho sabien el egipcis, i abans i tot! Però ara hi ha un altre poder, el poder de “La Informació Global” O sigui que a més hem de “torejar” els flaixos d’informació “basura” que fan que els mercats es belluguin com un flam.
En fi! L’altre dia estava al llit pensant i se’m va ocorre una idea al·lucinant, al mateix temps que descabellada...
“Que la Fàbrica de Moneda i Timbre faci més bitllets i que reparteixi 50.000 euros a cada família...” La gent arreglarà els seus problemes “hipotecaris” o al menys els sanejarà una mica i al mateix temps podran comprar...Encara que mirant-t’ho bé si donem els diners per les hipoteques, estarem ajudant als bancs i nosaltres ens quedarem igual o sigui millor gastar-ho. No volen que l’economia funcioni, doncs apa, doneu-nos “Diners” que ja n’hi ha prou de que els malgastin sempre els mateixos...”NOSALTRES TAMBÉ HO VOLEM FER!!!!!”

Comentaris

  • cridar al desert, això és aquest relat : un crit al desert.
    ¡Tan de bo el que diu es pogués fer!. Ara com ara no crec ni que els justament indignats puguin fer res.
    Els que detecten el poder, els que estan a l'ombra, els que manipulen als polítics, els que manen de debó. Aquests mouran les fitxes del dòmino per aparentar que el joc és nou, però, al final sempre guanyaran ells.

  • Aprenents de bruixot[Ofensiu]
    T. Cargol | 25-09-2011

    són tots els que 4 anys desprès de l'aparició de la crisi i desprès de seguir els seus consells - que ja haviem seguit abans de la crisi! - ens han portat a una situació pitjor, l'actual. Jo crec que els Mas, Zapateros i Rajoys són irresponsables. Al Pròxim orient ja sabien fa milenis que passat un cert punt, els deutes són impagables: els nous reis perdonaven els deutes perquè ja havien calculat que el creixement de les collites feia impossible retornar un deure que creix a interest compost. Ara els bancs - espanyols, però també francesos i alemanys - que, com es obvi van invertir malament, volen cobrar, segueixen pensant que cobraran, que només cal que els governs tinguin "austeritat", però aquesta austeritat s'ha endut el poc creixement per davant.
    Cal tancar els paradisos fiscals i tornar a cobrar impostos, oferir servies públics a preu de cost i que la petita i mitjana empresa se'n pugui aprofitat! Salut i felicitats pel tema tocat en el relat que té tots els ingredients de la crisi!

  • SÍ, NOI[Ofensiu]
    aromadarç | 22-09-2011

    Està clar, sempre són els mateixos amb diferents disfresses els que mouen el "cotarro". Estic amb tu, ja n'hi ha prou. Quan temps hem d'esperar per sortir al carrer, de no acceptar més almoines dels empresaris, de no donar els nostres diners als senyors de la guerra, del horror i la mort. Tot plegat hem desperta molta indignació!!!
    Gràcies pel teu comentaris, sempre tant encoratjadors, que no ens trobem mai al carrer. Que serà de tanta gent que ara passa gana i calamitats. Punt de reflexió. Jo de moment no vaig de vacances. Una abraçada i records als carrers de Manresa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

931 Comentaris

352656 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!