Ironside -Capítol IV-

4.
Ja som a l'estiu, en plena canícula dels mesos de juliol i agost; en Bautista i jo ja fa un parell de dies que ens hem instal·lat a la casa-masia, ara ja completament reformada i jo gaudeixo de unes merescudes vacances, ell evidentment segueix la seva feina i sòls lliura els dimarts i algun altre dia si veig que no em serà imprescindible. Tot i així vàrem quedar que mentre estiguéssim aquí seria millor que no fes festa els dimarts i que ho recuperés més endavant ja que aquí em trobo una mica lluny de tot i per qualsevol cosa fa falta desplaçar-se en cotxe, però que si venia algú que em pogués suplir-lo llavors ja en parlaríem.

De moment jo seguia la habitual costum de llevar-me tard i un cop havia esmorzat i llegit el diari feia que en Bautista (ja se que li hauria de dir Baptista però jo li deia Bautista i pronunciant-ho en so castellà) m'ajudés a donar-me un bany a la piscina, ara amb agafadors i rampa en comptes d'escaleta, i que es quedés vigilant per si les mosques. Precisament jo estava a dins de l'aigua quan va sonar el telèfon. En Bautista, que estava a sota d'una umbrel·la amb un got de taronjada, va agafar el telèfon sense fils.

-Sí, digui'm...
-Hola, Bautista..., soc la Ruth, que hi és en ....
-Sí senyora, ara s'hi posa - Va interrompre abans de que la Ruth pogués donar la totalitat del missatge- Es la senyoreta Ruth - Va dir mentre tapava l'auricular del telèfon com a acte reflex i me'l va portar.
-Ei! com proven les vacances? - vaig dir mentre m'incorporava una mica per tal de que el telèfon no toqués l'aigua.
-Bé. Mira, et trucava per que sóc a un poble de la vora i volia mirar si hi eres per anar-te a veure .
-Ha!, fa tres dies que hem començat les vacances i ja m'enyora> - vaig pensar - Mira, vine i dinarem plegats, eh?
-És que no vaig sola.
-Bé, quants aneu?- vaig preguntar per tal de que no s'hem presentessin aquí una colla massa gran.
-El meu company i jo.
-Ahahhà!, el teu company ehhh! -els ah! i eh! els vaig dir amb una mica de musiqueta socarrona - que callat t'ho tenies...
-Sí, recordes aquell noi que vaig conèixer a la pista de ball d'aquella disco, -doncs aquell.
-Ah! si, ja se qui vols dir -i seguidament vaig pensar - ja me'n recordo. Bé, doncs el mateix, veniu el dos i dinem tots junts -seguidament vaig tapar l'auricular del telèfon i vaig interrogar en Bautista - Hi tenim prou menjar per a dos més?
-Sí senyor, l'arcó congelador és ple. De totes formes si no m'és de menester, aniria al poble a comprar menjar fresc, avui hi ha mercat.
-D'acord -li vaig dir a en Bautista - i seguidament destapant l'auricular - Bé, veniu, us espero,...si a dos quars de dues...d'acord...a reveure. -Vaig petjar el boto de desconnexió del telèfon i li vaig donar a en Bautista. -Vinga noi, ajuda'm a sortir de l'aigua que sinó criaré escates.

En Bautista em va treure de l'aigua, em va ajudar a seure a la cadira i després se'n va anar a cercar quelcom de menjar, jo em vaig quedar a sota la umbrel·la llegint el diari. Al cap de l'estona, va tornar i em va dir que se'n anava a dins a fer el dinar.
-Necessita alguna cosa el senyor?
-No, gràcies. No trigaran massa a venir, millor que enllesteixis el dinar.
-He comprat uns centolls i vi d'agulla, li sembla que...
-No, millor deixa'ls per sopar- Vaig interrompre. En aquell moment se'm havia acudit una brillant idea, posaria en pràctica les millores 'ocultes' de la casa.
-Bé, tiraré de congelador.-Va esperar uns segons abans de continuar la frase- Peix o carn?
-Treu carn, ja que si a la nit hi ha marisc....Ah!, a baix a la bodega hi ha un Priorat, treu-ne un parell d'ampolles.
-Avui, millor dinaré sol.
-No fa res, posa taula per a quatre si vols.
-Prefereixo que dinin sols, encara que amb la senyoreta Ruth hi ha bona relació, m'ha semblat que hi ve acompanyada. La meva presència potser faria que l'acompanyant es sentís en inferioritat de condicions - hi havien frases que en Bautista les deia amb una solemnitat dignes d'aquella saviesa oriental barrejades amb l'aplom del gentleman anglès.
-Com vulguis. -Quan me'n vaig adonar, inclús s'havia uniformat; pantalons blancs, camisa de màniga curta blanca amb unes ratlles fines negres, corbata de llaç i guants blancs.

Puntualment, a dos quarts de dues el cotxe de la Ruth, conduït pel noi, entrava per la porta de la masia. El van deixar a sota de l'ombra de la figuera i van baixar cap a la piscina.

-Hola Ruth, què hi ha...? -no esperava cap resposta, i després dirigint-me al noi- hola, perdona que no m'aixequi.-vaig dir allargant la ma.
-No, no, no es mogui, si us plau- va dir aprestant-se a donar-me la seva ma,.Em sembla que aquella frase meva no l'havia entès com una broma. I donant-me la ma es va presentar- Miquel, me'n dic Miquel.
-Bond, ....., James Bond- Vaig dir sense deixar d'agafar la seva i mirant-lo directament a la cara i posant cara seriosa esperant quanta estona trigava a reaccionar. Evidentment no va trigar massa, pero sempre que ho faig hi han un parell de segons en els que la gent queda com perplexa i recercant a la memòria on havia sentit abans aquella frase. Després ens vàrem posar a riure tots tres, i en Bautista també de lluny va pensar -sempre la fa i sempre la cola-. Va ser una forma de trencar el gel.- Poseu-vos en banyador i refresqueu-vos a la piscina. Voleu prendre res?, Ruth, tu ja saps on és la nevera de la beguda, serviu-vos el que vulgueu, fes el favor.

A la poca estona ja s'havien canviat i fet una remullada i estàvem prenent unes cerveses a sota la umbrel·la. En Miquel, tenia trenta anys, o sigui, tres més que la Ruth. I ja em va a començar a parlar del que feia, a la feina, etc.

-Doncs si, miri, jo faig de discjokey a la discoteca "Ojo al precinto"; sóc enginyer de sò en una discogràfica, però, quan no gravem maquetes de discs i no hi han nous enregistraments…
-Espera, espera,-li vaig dir- que jo no soc el seu pare. A mi no m'has d'explicar si et guanyes bé la vida. I una altra cosa, parla'm de 'tu', que els amics a mi em tutegen.
-Ah!, perdoni...Ai!..ostres!...perdona.
-El dinar es a taula-Va dir en Bautista, acostant-se a retirar les ampolles de cervesa buides.- Si fan el favor.- va dir mentre agafava la meva cadira de rodes per darrera.

Vàrem dinar. La conversa va ser distesa i variada, ara una mica de projectes de feina entre la Ruth i jo, ara una mica de temes genèrics i típics amb en Miquel, 'que si la política, que si el futbol, que si la economia', etc. Després varen arribar els cafès.

-Voldran cafès? -Va preguntar en Bautista mirant als convidats; ja sabia que jo sempre en prenia.
-Jo un de sòl- va dir en Miquel.
-Jo no, gracies.- va dir la Ruth.
-Voldrà alguna infusió? -Va tornar a interrogar en Bautista.
-Bé, si. Posam una menta poliol.
-Així, dos cafès i una menta.-va dir en veu alta, però per tal d'interioritzar-lo.- Ara mateix. - i a la poca estona arribava amb un carret portador amb els dos cafès, la menta en una tetera i algunes begudes espiritoses a sota del carret.- La seva infusió senyoreta,...., el seus cafès- va dir al moment de servir-los.- Si no m'han de menester, seré a la cuina recollint.- i dit això se'n va anar.

Mentre preníem els cafès i alguna copeta de brandy me les vaig empescar per dur la conversa cap allà on jo volia. La meva intenció, el meu plà era en principi que passessin la nit aquí.

-Mira Ruth, oi que no us espera ningú enlloc? -vaig dir sabent quina ara la resposta, i seguidament com que ja sabia quina era, sense donar temps de reacció vaig continuar- doncs quedeu-se i demà anem a donar un volt per la comarca.
-Es que no volem ser molèstia. En Bautista ja té molta feina i no es el mateix cuinar per a dos que cuinar per a quatre.
-No et preocupis- allò m'acabava de donar una idea molt millor que la que tenía en principi.- et diré que farem. Vosaltres us volíeu quedar per aquesta zona, oi?
-Si, tenim una casa llogada a deu kilòmetres.- Va respondre en Miquel.
-Doncs, com que si no hi aneu de seguida ningú no us trobarà a faltar, us quedeu aquí a casa meva, jo li donc vacances una setmana a en Bautista, que falta li fan, i així tots contents.
-Ostres! -la Ruth i en Miquel es van mirar l'un a l'altre com interrogant-se mútuament i sense saber que dir i que fer.
-No us preocupeu. Aquí doncs poca feina, Tinc la casa feta a mida -i més- vaig pensar- l'únic que no puc fer per mi mateix és cuinar, però, si voleu llogo a un cuiner i ...-aquesta frase va ser una bona jugada, però es podia considerar joc brut ja que els coaccionava a una resposta determinada.
-No cal, ja cuinarem nosaltres. -havien mossegat l'esquer- Haurem de trucar al de les finques per tal de dir-li que avui no anirem a recollir les claus.- Quan havia dit això, jo ja li havia allargat el portàtil i havia polsat per que tingués línia.

Un cop acabada la conversa, vaig agafar el telèfon i fent-lo servir de intercomunicador vaig fer venir en Bautista.

-Senyor.- va dir en arribar.
-Ara a l'estiu vàrem quedar que no faries vacances però que ja les recuperaries, oi?
-Si, així vàrem quedar.
-Es que hem decidit que la Ruth i en Miquel es quedaran aquí una setmana. I aleshores, si vols i et va bé, com que ells es faran càrrec de mi, et pots agafar aquesta setmana de vacances. Vaja, a partir de demà..
-Si que em va bé. Però abans en faria falta...
-Ah!, per això no et preocupis, et faig un xec i el cobres demà al matí mateix.
-D'acord, a partir de demà i fins demà en vuit.-va quedar una mica dubitatiu i després va seguir- oi que em deixarà fer un parell de trucades...?
-I tant, mentre no siguin a Filipines- vaig dir bromejant. -I encara que fossin a Filipines- vaig pensar- truca, truca...

La tarda va continuar relaxada com qualsevol tarda d'estiu. Vàrem anar a veure el poble i a passejar pels carrers peatonals, plens de botigues de souvenirs tòpics i típics, vàrem anar a prendre unes orxates a la fresca d'una terrassa vora del mar i cap al final en
s vàrem dirigir al port a veure les barques dels pescadors com es preparaven per a sortir tant mateix es fes una mica fosc. Quan va arribar aquesta hora vem tornar a casa, en Bautista estava fent el sopar i quan ens va veure entrar es va dirigir cap a mi abaixant el cap a l'alçada de la meva orella i va parlar fluixet.

-El centolls eren per avui sopar, oi?
-Sí.
-Això ja ho tenia rumiat d'abans, veritat?- aquí no esperava resposta, però va voler fer com de confident, i va continuar- el vi ja és a la nevera.

Sí, ho tenia tot rumiat, el fet de guardar el marisc i el ví d'agulla per sopar no tenia cap altre finalitat de produir un efecte afrodisíac en la parella de convidats. No és demostrat que el marisc tingui cap substància afrodisíaca però, em sembla que roman en el subconscient de tothom que certs menjars produeixen aquests efectes, i si us hi fixeu, no hi ha cap de barat; les ostres, el marisc, el caviar, etc.

El sopar va ser servit, i a més dels crustacis s'havia servit una mica d'amanida, que malgrat era bona va quedar en un segon terme, gairebé oblidada. Més tard vàrem menjar una mica de fruita i en Miquel va prendre cafè i brandy, jo sòl vaig prendre una copeta de brandy. No volia allargar massa el resupó per tal de que el cansament no fes mella en les meves intencions i per tal d'alleugerir la conversa vaig acabar-la pel dret.

-No voldria ser un mal amfitrió -un "mal" no ho sé, però un malintencionat sí- però, en Bautista demà agafa les vacances i voldrà fer l'equipatge. Així que si voleu us ensenyo l'habitació. Vaja, suposo que estareu a la mateixa?
-Si, es clar- Va dir la Ruth- ja som grandets oi?- Va dir fent una mica de broma, i jo la vaig continuar
-Oh!, m'hauran d'ensenyar el seu llibre de família, he vist que els senyors no duen anells..., ha! ha! ha!- vàrem riure tots la gracieta.-Vinga Miquel, agafa el bòlit -vaig dir senyalant les manetes posteriors de la meva cadira de rodes- i arrenca.- Seguidament va agafar la cadira i va començar a empènyer.
-Ara cap a on? -Anava preguntant cada cop que es trobava amb algun lloc que, o be hi havia una porta o be hi havia una bifurcació. Jo li anava dient -ara a la dreta, ara a l'esquerra-

Un cop vàrem arribar a la seva habitació, varem obrir la porta i els vaig fer entrar, mentre jo em quedava a l'entrada i anava donant instruccions.
-Aquella porta es un bany, per donar la llum, és el botó de fora. Aquí en aquest armari hi trobareu tovalloles, en aquell calaix hi han perxes per si voleu penjar la roba. Ah!, també hi ha un aparell d'aquells contra mosquits, us ho recomano, els d'aquí són veritables vampirs!- no se que ho fà, però tothom té al seu poble els mosquits més grans, més negres i mes hemofagòcits del mon -vaig dir exagerant- Si m'heu de menester per quelcom, els telèfons -vaig assenyalar el que hi ha al racó de la paret- si polseu el número zero, fan d'intercomunicador. I em sembla que ja us ho he dit tot. Em portes a la meva habitació? -vaig dir-li al Miquel
-Ara mateix.-Mentre em portava per la casa i jo l'anava guiant cap a la meva cambra em va fer el comentari de lo gran que era la casa, ja que per anar a la meva cambra s'havia de fer un recorregut certament gran. Jo li vaig respondre que sí, que clar, les masies eren pensades per ser-hi família, de vegades sis o set adults i tots treballant-hi allà mateix i que clar reformades i amb sòls un parell de persones feien que aquestes es sobre dimensionessin. Vàrem arribar.
-Jo em quedo aquí. Sabràs tornar?
-Sí, crec que sí.
-Doncs bona nit.
-Bona nit, fins demà.

Quan en Miquel va arribar a l'habitació la Ruth ja havia desempaquetat les maletes i estava desant la roba a l'armari. Seguidament, van treure el necesser i es van rentar les dents i la Ruth es va despullar per donar-se un bany; la banyera s'estava omplint des-de que en Miquel va sortir de l'habitació per acompanyar-me a la meva. Quan va ser plena la Ruth s'hi va ficar, i a la poca estona en Miquel també. I es que aquella banyera rodona que hi vaig fer posar, temptava a fer-ho; em va costar cara però sabia que li trauria profit.

-Eh! que fas aquí dins- li va dir ella amb to de complicitat pel seu atreviment.
-Es que t'he vist aquí dins i he pensat que potser et faria falta ajuda per ensabonar-te.
En Miquel va començar a ensabonar a la Ruth, primer a l'esquena, amb una esponja, després va agafar sabó cru i li va ensabonar els pits, amb les mans. Li va començar a fer massatge als dos pits alhora amb les mans relliscoses pel xampú fins que els mugrons van quedar trempats i els pits turgents.
-Eh! para, eh?, que ja sé com acaba això.-li va dir ella mentre dubtava si realment volia que parés.
-Es que veure't així, ja saps com em posa, noia!

No va parar. Van sortir de l'aigua i quasi no es van assecar. Mig humits i entrellaçats van caure sobre el llit. Poc a poc s'anaven escaldufant. Jo estava a la meva habitació, atent al moment.

-Hei!, para- li va dir ella, es notava que era arquitecte, ja que qualsevol altre no hagués parat en que la meva habitació i aquella eren consegüents donat el llarg i tortuós camí que les separava- no veus que ell dorm aquí darrera, ens sentirà.
-Que va- va contestar ell, i picant amb els nusos de les mans a la paret un parell de cops va dir- no veus que aquestes cases antigues són autèntics bunkers, per aquesta paret no hi passaria ni el soroll de la bomba H.

Certament, el soroll no, ni la llum ni res, però jo me les havia enginyat per que aquella habitació, no per casualitat contigua a la meva. En aquella gruixuda paret hi havia un detall, a la part de dalt i fent separador amb la meva havia instal·lada una placa d'acer inoxidable. Jo, amb les meves darreres experiències m'havia adonat que per veure, o sentir els impulsos sexuals de la gent no calia que els veiés, ja que qualsevol paret sòlida era un mur infranquejable, ja fos vidre, totxo o cartró; però tot hi així hi havien uns materials que eren com el vidre per a la visió, aquests materials eren els materials amb propietats magnètiques, sigui ferro, magnetita, titani o acer. De forma que en aquella paret en vaig fer instal.lar un separador ben gruixut d'acer, o sigui, totalment opac a les mirades i demés, però, com un vidre net per sentir les sensacions.Així que jo estava a la meva habitació a fosques, sense fer cap soroll a l'espera de començar; en certa forma també em serviria per a constatar la certesa d'allò. I efectivament no va trigar a que la pulsió sexual de'n Miquel primer i la d'ella després passessin a través d'aquella planxa com si allò fos una finestra oberta. Donada la major intensitat expel·lida pel Miquel m'hi vaig veure avocat.

-Bé, si tu ho dius. Però de totes maneres no facis massa soroll.
-Tranquil·la, m'estaré callat.
-Tampoc no és això.

Estàvem els dos nusos i humits de la banyera a sobre del llit sense desfer, ella encara tenia els peus recolzats sobre l'estoreta que hi havia a terra. Els seus pits brillaven per la humnitat. En vaig agafar un amb el llavi, el vaig seguir fins a la punta del mugró i el vaig agafar suaument amb les dents, sense mossegar, era una petita pressió que sabia que l'excitava; ella mentre m'acariciava els cabells fent-los passar per entre els seus dits. Després, vaig deixar els pits d'ella i mica en mica em vaig desplaçar fent petits xuclets cap a la panxa, ella em va deixar els cabells, jo estava agenollat sobre l'estoreta i ella estirada cap per munt al llit tenia les cames lleugerament obertes per deixar pas al meu cos. En el melic vaig fer una petita aturada, la vaig aprofitar per agafar-la pel cul i portar-la una mica cap a mi, o sigui una mica més fora del llit; després vaig continuar cap a la seva cabellera arrissada, allà on sortia aquell tatuatge de la cigala. Una bafarada d'aire calent em va sortir de la boca i al contacte amb els seus cabells encara humits li va produir la primera exclamació de plaer, seguidament i mentre les meves mans estirades l'acariciaven els pits, la meva llengua es va fer camí per entre els cabells i es va introduir dins del seu cony, un suau i amarg gust de sexe i feromona em va envair totes les papil·les gustatives; ella al contacte amb la llengua calenta va premer el cos i el va fer aixecar uns centímetres per després relaxar-se i tornar a jeure al llit. El clítoris es va fer més gran, ara inclús es podia dir que estava ben dret, jo vai aprofitar i em vaig lubricar els dits de la ma introduïnt-los a la meva boca per tal de facilitar el camí cap a dins de la seva cova, ella amb les seves dues mans s'estirava els llavis vaginals cap al costat per tal de que el seu clítoris quedés més al abast dels meus llavis, de les meves carícies. La fricció amb els dits, entrant i sortint de dins del cony va començar a ser més i més ràpida; ella, va començar a contreure's, a palpitar. M'agafava el cap per tal de tenir-lo més a dins seu però alhora el seu cos semblava que volgués fugir, les seves cames, ara ja sobre del llit s'estiraven i es contreien rítmicament de forma que poc a poc el seu cos anava avançant centímetres cap a dins del llit. El ritme era cada cop més frenètic i la seva respiració entretallada es feia cada cop més forta i més seguida, vaig continuar fins que un orgasme molt fort va fer que em demanés parar, inclús ara, apartant el meu cap d'ella, ara no volia cap contacte, -Para,..., si us plau, ... , para!- va dir amb la veu entretallada per les fortes respiracions. Jo mentre tant anava més trempat que l'Empire State; em vaig col.locar al seu costat. Quan va passar una estona i el seu ritme cardíac i de respiració es van normalitzar una mica es va situar a sobre meu, jo vaig facilitar l'operació situant-me més al mig del llit. Em tenia les mans atrapades a sota de les seves cames, ella s'havia posat amb els genolls a costat i costat meu, amb els seus malucs un pel més amunt que els meus, els seus braços rectes es recolzaven a banda i banda del meu cap, a sobre del coixí, llavors em va dir -Ara et faré patir. El que
tu m'has fet ha estat un joc de nens- després d'això va abaixar el seu tronc fins a situar els seus pits a l'alçada de la meva boca, després va començar a fregar-los a la meva cara, cap un costat i cap a l'altre i quan jo obria una mica la boca per agafar-los ella pujava un pel el seu tronc i me'ls allunyava. Al contacte amb els llavis els notava suaus i calents. Mentre em feia això amb els pits, els seus malucs es movien en un suau descens i rotació per acabar tornant a pujar uns centímetres, aquest moviment feia que la seva vulva, sucosa i lubricada em fes un massatge a la punta de la fava que m'estava posant histèric. Jo mentre continuava amb les mans preses per les seves cames (amb una mica de força les hagués pogut treure, però corria el risc de fer un moviment massa brusc i fer-li mal. També li hagués pogut demanar que me les deixes treure, però coneixia la resposta). Quan va veure que estava al límit de l'aguant, es va desplaçar una mica cap avall i es va situar amb les seves cames a costat i costat de la meva cama esquerra, aleshores, me la va agafar amb una ma i mentre abaixava la pell que cobria el cap del meu membre, se'l va introduir a dins de la seva boca, poc a poc i fent refregar els llavis superiors i la llengua en tot el seu recorregut. Jo ara tenia les mans lliures i acariciava les seves sines, fen-les descansar en les cavitats fetes per les meves mans. Ella continuava en la seva tasca felatòria i jo vaig alçar una mica la cama esquerra. la cama que passava per en mig de les seves. Al donar-se conte de l'alçada que havia agafat, va baixar una mica els seus malucs, de forma que el seu cony quedava acoblat al meu genoll. El va començar a refregar; jo el notava allà, al genoll, calent i humit, inclús el notava palpitar, es com si el genoll m'hagués agafat unes propietats tàctils fins ara inhibides. El meu genoll esquer era ara un òrgan sexual més; notava el seu cony allà com si el tingués situat a la boca dels meus llavis. Ella sense deixar de bellugar els malucs i refregar la seva vulva palpitant per la meva cama va deixar de dedicar-se a la punta del meu sexe per dirigir-se a la base. Allà, sense parar de moure la ma, es va dedicar a xuclar-me la pell dels testicles i a passar-me la llengua per darrera d'aquesta. El contacte de la seva llengua humida i calenta amb l'entrada del cul em va fer encegar, de cop, vaig començar a respirar més fort i més seguit fins que li vaig dir que parés, que no aguantava més i que si seguia així em correria. Seguidament em va entrar fred, era un fred interior que inclús en feia tremolar i a la boca tenia un regust elèctric; quelcom semblant a la sensació que queda quan hom es posa una pila elèctrica de 9 volts a la boca. Vaig estar un parell de minuts tremolant i seguidament se'm va passar. Vàrem tornar a la feina. Ella s'havia estirat en un costat del llit boca amunt, jo li vaig separar les cames i em vaig col.locar entre elles, vaig apuntar una mica i li vaig introduir amb suavitat, un cop a dins vaig començar a moure'm. Mirava de refregar-me el més possible amb ella, ella havia agafat les meves natges amb les mans i mirava instintivament de portar el ritme que més li convenia; malauradament era massa ràpid i no el podia seguir, però ja s'havia començat a engrescar. La respiració li va tornar a ser entretallada i cada cop s'enfortia més de manera que al final de cada expulsió d'aire li vibraven un xic les cordes vocals i ja no era sols una respiració més impetuosa. Quan vaig veure que ella estava més que excitada, vaig separar-me d'ella i la vaig fer voltar, la vaig posar boca avall de genolls i vaig untar-me els dits de la ma amb el seu flux vaginal i una mica de saliva meva; aquesta lubricació després li vaig escampar per l'entrada del cul, allà on hi havia el tatuatge de la formiga; un cop vaig veure que allò ja era prou lubricat, amb els dits em vaig tirar enrere la pell del prepuci deixant a la vista un cap brillant i de color púrpura i morat i el vaig posar a l'entrada del seu cul, després, mica en mica, li vaig introduir el meu penis; ella per tal de facilitar aquesta acció va relaxar la seva musculatura anal. Quan va ser tota a dins, vàrem començar a bellugar-nos a ritme, a la poca estona ella va abaixar el cap fins a dipositar-lo a sobre el matalàs, això feia que tingués els seus dos braços lliures i mentre l'esquer es va situar plegat sobre el matalàs, fent una mena de coixí al cap, el dret va arribar al seu clítoris i feia bellugar el seu dit cor per tal d'engrandir la seva excitació; jo, la subjectava amb les meves dues mans a nivell dels malucs i tenia els meu dos genolls recolzats sobre el llençol lleugerament separats per tal d'aguantar una mica l'equilibri i no caure sense control sobre les espatlles d'ella.
Al cap d'uns segons, ella es va tirar cap endavant, fins que tot el seu cos estava recolzat a sobre del llit; es a dir, restava estirada sobre del matalàs en tota la seva extensió, amb les cames lleugerament obertes, el just per deixar-me espai per a mi, amb una ma, la dreta, excitant-se frenèticament el clítoris i l'altre just un xic a sobre del cap. A mi no en quedava gaire aguant, havia provat de desviar l'atenció cap a d'altres coses, havia provat de cantar (mentalment), inclús m'havia mossegat fins a deixar-me marca, un braç però aquella entrada particularment calenta i particularment estreta, a més del contagi de l'excitació d'ella m'impulsaven a l'orgasme. En un moment, tot va arribar; va ser una barreja químicament indissoluble; no sabria dir si jo em vaig córrer al notar la contracció de la seva musculatura o ella es va corre al sentir la meva llet calenta a dins seu, o potser tot va ser una casualitat en l'espai i temps. El fet es que en un moment els dos vàrem esclatar com un coet de festa major i als pocs segons, jo encara estava dins d'ella, relaxat, flàcid (el cos), sense alè, i ella estava esgotada, sense alè i aguantant el meu pes a sobre d'aquell matalàs. Van passar un segons i em va dir -Vinga, aparta que peses!- Em vaig apartar.

Em vaig apartar i em vaig tombar cara amunt sobre les meves esquenes sense fer cas a aquell embolic tant incòmode que feien els llençols. Em va despertar la sensació dels nusos clavant-se a la meva esquena. Em vaig despertar a sobre de la meva cadira de rodes, amb la cara recolzada a la paret i un fort dolor a les cervicals produït per la mala postura i el llit per desfer.