Ironside -Capítol I-

1.
Malgrat les campanyes de tràfic a l'hora de menjar jo n'he sigut una víctima, ara, resto assegut a la meva cadira de rodes i sols conservo mobilitat als braços, per sort i al cap; la resta, la resta es com allò que arrossega un cargol,..., la insensible closca. Les cames no les noto, els esfínters no els controlo i el pitjor, el sexe ha desaparegut, si tingues una erecció no la notaria, si me la talles amb unes tisores de pollastrera, tampoc. Això, em va fer pensar al principi en el suïcidi, el no poder caminar, em va fotre, el no poder dependre de mi ni per cagar em va humiliar, però el no poder cardar, això, jo que havia sigut com un mandril en cel, això em va portar a la desesperació.
Veia a les noies, cada cop mes atractives, potser era pel fet de saber que no les podia abordar, conforme passava el temps ja no calia que fossin unes fora de serie per que jo m'hi fixes, el veure-les inabastables, inaccessibles, infollables, me les feia cada cop més i més atractives.
De vegades m'entraven èpoques misògines. No les volia ni veure, inclús maltractava, de forma psicològica i verbal a les que m'envoltaven a l'hospital, infermeres, monges, etc. M'enrabiava tant tenir-les a la vora i saber que res hi podia fer. Venia a ser com la reacció agre de la guineu amb el ramat de raïm: és que són verdes.
Després aquestes reaccions misògines se'm passaven i donaven pas, de forma alternativa, a reaccions ben contràries, de comprensió, d'ajut i col·laboració. Suposo que les noies que tenien cura de mi, devien ser grans professionals que ja n'estaven acostumades a reaccions d'aquesta mena, o sigui una temporada irascible una temporada complaent, -després de la pluja, surt el sol- Vaig constatar reaccions similars a paraplègics i tetraplègics que m'envoltaven, malgrat aquestes rarament es donaven entre nosaltres, hi havia com una especie rara de camaraderia i solidaritat, molts cops artificial, però es que l`únic en comú que teníem tots els d'aquella planta, es que el mon ens havia canviat de cop i volta i que allò que fèiem fins ahir seria impossible fer-ho amb normalitat des d'ara.
Set mesos i mig més tard, em van deixar tornar a casa, ara buida. Una subvenció de la Generalitat va servir per reformar la casa i adaptar-la a les meves noves condicions físiques, rampes, passamans, ascensor a l'escala, marbres més baixos, sanitaris especials, i una llarga llista d'etceteres; vaja, una milionada. A més també se'm va proporcionar al principi un ajudant, que em treia a passejar, netejava la casa, etc.
La feina, em va canviar una mica, per sort no la vaig haver de deixar, malgrat si modificar en alguns aspectes. L'arquitectura i disseny, es fa assegut davant d'un taulell i d'un ordinador i, sempre després d'haver estat cavil·lant molta estona. Tot i així, em vaig haver d'associar amb una jove arquitecte. Jo aportava el nom i la experiència i ella la mobilitat.
Els primers mesos, van ser d'intensa feina. No volia sortir de casa, el meu taller era el meu refugi, era l'únic lloc on em trobava útil. Era l'únic lloc on no pensava en res més que en la tasca que tenia a dos pams de la meva vista. M'hi passava llargues estones a l'estudi, la meva sòcia, la Ruth, plegava i jo em quedava sense haver sopat fins la matinada. Alguns cops m'havia quedat dormit mig a la cadira de rodes mig sobre el taulell de dibuix.
Un dia la Ruth em va dir, -No és bo que et quedis aquí, sol, no et pots apartar del mon, hauries de sortir-.
-No!, no vull sortir.
-aquesta nit et duré a fora. Tant si vols com si no vols. Ara ja fa sis mesos que vas sortir de l'hospital. Ja es hora de que t'enfrontis amb el mon exterior.
-Ni se't passi pel cap.
Però no hi vaig poder fer res, en acabar de treballar, em va agafar per darrera la cadira i em va dur a fora. Una hora més tard érem asseguts en un petit restaurant i sopant.
El sopar sòls va ser el preludi de la nit, ja que en acabar en va dur a una disco En principi no em volien deixar entrar, es clar, una persona en cadira de rodes a part de ser un destorb, no fa cap propaganda, però quelcom li va dir la Ruth al de l'entrada que es va posar seriós i ens va fer entrar. La sala tenia una barra llarga, unes quantes butaques amb la seva tauleta i una pseudopista de ball en un racó i una pista de ball gran en mig. Mitja dotzena d'animadores o de balladores o com es vulguin dir no paraven de moure's a diversos racons del local, inclús hi havia una en una gàbia, fora de l'abast de la gent, que anava una mica lleugera de roba. En poc temps vàrem fer us de les nostres consumicions i tornarem a repetir, a l'estona, aquest cop pagant. Com que jo poca cosa podia fer a més de beure, vaig enviar a la Ruth a ballar.
-Vés, vés a bellugar-te una mica.
-És, que em fa cosa deixar-te aquí sol. He sigut jo qui t'he portat.
-Ja, però tan si com no, això no em traurà d'aquí. I ja que tu m'has fet venir a la força -la vaig pressionar- jo t'obligo a que hi vagis.
Se'n va anar a la pista. La música, lluny de ser de la meva època, era atronadora. Els xumba-xumba rebotaven al dins de les orelles, i jo em vaig fer dur un altre gin-tònic (era el tercer, a més de les copes al restaurant. Sort que no conduïa). Passats uns minuts, un paio es va acostar a la Ruth. Era un individu que feia patxoca, però es va començar a acostar massa i de cop i volta em va entrar com un absurd atac de gelosia, com si la Ruth fos la meva noia o quelcom similar. Potser era perquè allà era l'únic que hi tenia, però de debò, que aquell individu em va començar a empipar, i jo allà, sense poder-hi fer res (A més que hi havia de fer?). No va passar més d'un minut que ja estaven ballant arrambats com si d'un sòl cos es tractes, la meva sang bullia i els efectes de l'alcohol encara feien més devastadors els absurds atacs de gelosia. Vaig veure que parlaven, que ell li deia quelcom a ella, i que ella assentia. Després van marxar junts i jo ...
-Vols que anem a un apartat que tinc?
- On és això?
-Dalt dels nostres caps. Es l'antiga cabina de Dj, ara en desús. Però des de dalt es veu tot això i des de baix No et poden veure.
-Com els vidres de la poli?
-No, no es pel vidre, sinó per la llum. Anem-hi?
-Si.
En el moment d'agafar-la del braç, el seu desig sexual va ser tan alt, que el vaig poder veure. Però no era una visió suposada, era una visió real. Es difícil d'explicar. Es com si en una societat de cecs, de cop un hi veu i ho ha d'explicar als demés. Jo vaig veure el desig, l'ànsia de sexualitat i m'hi vaig ficar a dins. De cop, de l'enrabiada que vaig agafar al veure com se l'enduia, jo sentia el que sentia aquell noi, jo veia el que veia aquell noi, en certa manera jo era aquell noi i m'enduia a la Ruth a aquella cabina.
-Segueix-me -va dir ell/jo
Ella va seguir-me (parlaré d'ell en primera persona, o sigui, "jo", ja que explico les meves sensacions.). Vàrem passar per una porta destinada a emergències i després pujarem a un ascensor.
-Com coneixes tot això?
-Ah!, el DJ sóc jo.
-I la música que ara sona?
-Es gravada. En té per tres quarts...si fa o no fa.
-I si s'espatlla la cinta..Què?
-Adeu feina, ha ha ha.
Vàrem arribar a la cabina. Un vells giradiscs en desús encara estaven allà encara amb uns discs punxats. I una gran butaca estava per la part de darrera de les platines. Des de dalt, es veia tot inclús aquell personatge en cadira de rodes que aguantava en la ma un gin-tònic.
A la poca estona em vaig acostar a ella i la vaig estirar a la butaca. No oposà cap resistència. Mica en mica li vaig descordar la brusa. Ella es va afanyar en desfer la sivella del cinturó. A baix tota la gent es movia al ritme del xumba-xumba. El sostenidor tenia la tanca davantera i al desfer-la uns pits suaus i turgents es van alliberar a les meves mans. Els seus llavis es van tornar carnosos de sang i els mugrons es van endurir. Li vaig passar la ma per sota dels pantalons i amb la punta dels dit vaig mirar d'arribar al seu pubis. Però els pantalons anaven una mica justos i no podia, malgrat ella havia encongit la panxa per tal de facilitar el camí. Vaig haver de descordar-los. Ella mentre tant m'havia tret part de la camisa i baixat una mica del pantaló. La meva ma va lliscar lentament sota l'elàstic i comença a tocar els sedosos i arrissats cabells del seu sexe. Se'l hi va escapar un esglai de plaer. Ella ja havia trobat també el camí cap el meu membre, inflat i endurit, amb el cap vermell-morat i una mica lubricat a la punta per alguna gota de semen. Se'l va introduir entre els llavis i amb la llengua massatgeava sota l'escrot mentre em feia moviments masturbatoris amb la ma. Jo li havia introduït el dit del mig al dins de la seva dilatada i lubricada vulva i li feia moviments de dalt a baix, procurant excitar-li el clítoris. Després, li vaig apartar les calces cap un costat i li vaig introduir la meva llengua, després, també els meus dits, de forma que li freguessin el denominat punt G. Al apartar el teixit vaig veure un tatuatge que s'amagava entre els pels bruns del pubis, una cigala (l'insecte), i al maluc esquer, tirant cap el centre i mentre la meva llengua el recorria vaig trobar-ne un altre, una formiga. No van passar ni deu minuts que ambdós anàvem com una moto. Mentre la meva llengua li recorria tot el seu sexe, les meves mans li fregaven els seus deliciosos pits. Ella mentre, em feia una palla amb una ma i m'acariciava els testicles amb l'altra. Vaig regirar els pantalons i vaig trobar un preservatiu. Me'l vaig posar i després li vaig introduir mica en mica en aquella obertura voluptuosa, encesa. Els seus llavis vaginals estaven calents, palpitants i lubricats. Després vàrem començar els moviments rítmics, jo procurava que el meu membre fregués al màxim la seva cavitat per la part superior, ella m'havia agafat pel cos i amb els seus llavis mirava de xuclar-me l'orella. Després la vaig fer voltar, per canviar d'angle de penetració. A les poques batzegades vàrem arribar a l'orgasme, jo primer i ella in-extremis a les meves darreres cue
jades. Suant, restarem abraçats un parell de minuts. Després jo em tornava a veure a la cadira de rodes, amb un gin-tònic amb el gel desfet i ja fa estona calent a aquell racó de la disco. No sabia que havia passat, la sensació d'orgasme va ser real.
Va arribar ella - Perdona, es que he anat al lavabo i com sempre en el de les dones has de fer una cua de mitja hora.
-No fa res, m'he divertit molt jo aquí - li vaig contestar. Si sabés el que jo sabia...Però no li podia pas dir, al menys de moment. Primer havia de comprovar allò dels tatuatges.
-Anem a fora, aquí fa calor.
-Millor portam ja cap a casa que demà es Dissabte i tinc visita -Tenia pressa per arribar a casa i veure si aquella experiència m'havia reportat una ejaculació, tenia pressa per saber si allò que havia passat era real, tenia pressa, tenia pressa.-Però un altre dia hi tornem, vale?

Continuarà ...