Ironside -Capítol III-

1.
Malgrat les campanyes de tràfic a l'hora de menjar jo n'he sigut una víctima, ara, resto assegut a la meva cadira de rodes i sòls conservo mobilitat als braços (per sort) i al cap; la resta, la resta es com allò que arrossega un cargol,..., la insensible closca. Les cames no les noto, els esfínters no els controlo i el pitjor, el sexe ha desaparegut, si tingues una erecció no la notaria, si me la talles amb unes tisores de pollastrera, tampoc. Això, em va fer pensar al principi en el suïcidi, el no poder caminar, em va fotre, el no poder dependre de mi ni per cagar em va humiliar, però el no poder cardar, això, jo que havia sigut com un mandril en cel, això em va portar a la desesperació.
Veia a les noies, cada cop mes atractives, potser era pel fet de saber que no les podia abordar, conforme passava el temps ja no calia que fossin unes fora de serie per que jo m'hi fixes, el veure-les inabastables, inaccesibles, infollables, me les feia cada cop més i més atractives.
De vegades m'entraven èpoques misògenes. No les volia ni veure, inclús maltractava (de forma psicològica i verbal) a les que m'envoltaven a l'hospital, infermeres, monges, etc. M'enrabiava tant tenir-les a la vora i saber que res hi podia fer. Venia a ser com la reacció agre de la guineu amb el ramat de raïm: "és que són verdes".
Després aquestes reaccions misògenes se'm passaven i donaven pas, de forma alternativa, a reaccions ben contràries, de comprensió, d'ajut i col·laboració. Suposo que les noies que tenien cura de mi, devien ser grans professionals que ja n'estaven acostumades a reaccions d'aquesta mena, o sigui una temporada irascible una temporada complaent, -després de la pluja, surt el sol- Vaig constatar reaccions similars a paraplègics i tetraplègics que m'envolatven, malgrat aquestes rarament es donaven entre nosaltres, hi havia com una especie rara de camaraderia i solidaritat, molts cops artificial, però es que l`únic en comú que teníem tots els d'aquella planta, es que el mon ens havia canviat de cop i volta i que allò que fèiem fins ahir seria impossible fer-ho amb normalitat des d'ara.
Set mesos i mig més tard, em van deixar tornar a casa, ara buida. Una subvenció de la Generalitat va servir per reformar la casa i adaptar-la a les meves noves condicions físiques, rampes, passamans, ascensor a l'escala, marbres més baixos, sanitaris especials, i una llarga llista d'etceteres; vaja, una milionada. A més també se'm va proporcionar al principi un ajudant, que em treia a passejar, netejava la casa, etc.
La feina, em va canviar una mica, per sort no la vaig haver de deixar, malgrat si modificar en alguns aspectes. L'arquitectura i disseny, es fa assegut davant d'un taulell i d'un ordinador i, sempre després d'haver estat cavil·lant molta estona. Tot i així, em vaig haver d'associar amb una jove arquitecte. Jo aportava el nom i la experiència i ella la mobilitat.
Els primers mesos, van ser d'intensa feina. No volia sortir de casa, el meu taller era el meu refugi, era l'únic lloc on em trobava útil. Era l'únic lloc on no pensava en res més que en la tasca que tenia a dos pams de la meva vista. M'hi passava llargues estones a l'estudi, la meva socia, la Ruth, plegava i jo em quedava sense haver sopat fins la matinada. Alguns cops m'havia quedat dormit mig a la cadira de rodes mig sobre el taulell de dibuix.
Un dia la Ruth em va dir, -No és bo que et quedis aquí, sol, no et pots apartar del mon, hauries de sortir-.
-No!, no vull sortir.
-aquesta nit et duré a fora. Tant si vols com si no vols. Ara ja fa sis mesos que vas sortir de l'hospital. Ja es hora de que t'enfrontis amb el mon exterior.
-Ni se't passi pel cap.
Però no hi vaig poder fer res, en acabar de treballar, em va agafar per darrera la cadira i em va dur a fora. Una hora més tard erem asseguts en un petit restaurant i sopant.
El sopar sòls va ser el preludi de la nit, ja que en acabar en va dur a una disco En principi no em volien deixar entrar, es clar, una persona en cadira de rodes a part de ser un destorb, no fa cap propaganda, però quelcom li va dir la Ruth al de l'entrada que es va posar seriós i ens va fer entrar. La sala tenia una barra llarga, unes quantes butaques amb la seva tauleta i una pseudopista de ball en un racó i una pista de ball gran en mig. Mitja dotzena d'animadores o de balladores o com es vulguin dir no paraven de moures a diversos racons del local, inclús hi havia una en una gàbia, fora de l'abast de la gent, que anava una mica lleugera de roba. En poc temps vàrem fer us de les nostres consumicions i tornarem a repetir, a l'estona, aquest cop pagant. Com que jo poca cosa podia fer a més de beure, vaig enviar a la Ruth a ballar.
-Vés, vés a bellugar-te una mica.
-És, que em fa cosa deixar-te aquí sol. He sigut jo qui t'he portat.
-Ja, però tan si com no, això no em treurà d'aquí. I ja que tu m'has fet venir a la força -la vaig pressionar- jo t'obligo a que hi vagis.
Se'n va anar a la pista. La música, lluny de ser de la meva època, era atronadora. Els xumba-xumba rebotaven al dins de les orelles, i jo em vaig fer dur un altre gin-tònic (era el tercer, a més de les copes al restaurant. Sort que no conduïa). Passats uns minuts, un paio es va acostar a la Ruth. Era un individu que feia patxoca, però es va començar a acostar massa i de cop i volta em va entrar com un absurd atac de gelosia, com si la Ruth fos la meva noia o quelcom similar. Potser era perquè allà era l'únic que hi tenia, però de debò, que aquell individu em va començar a empipar, i jo allà, sense poder-hi fer res (A més que hi havia de fer?). No va passar més d'un minut que ja estaven ballant arrambats com si d'un sòl cos es tractes, la meva sang bullia i els efectes de l'alcohol encara feien més devastadors els absurds atacs de gelosia. Vaig veure que parlaven, que ell li deia quelcom a ella, i que ella assentia. Després van marxar junts i jo ...
-Vols que anem a un apartat que tinc?
- On és això?
-Dalt dels nostres caps. Es l'antiga cabina de Disc-Joquey, ara en desús. Però des de dalt es veu tot això i des de baix No et poden veure.
-Com els vidres de la poli?
-No, no es pel vidre, sinó per la llum. Anem-hi?
-Si.
En el moment d'agafar-la del braç, el seu desig sexual va ser tan alt, que el vaig poder veure. Però no era una visió suposada, era una visió real. Es difícil d'explicar. Es com si en una societat de cecs, de cop un hi veu i ho ha d'explicar als demés. Jo vaig veure el desig, l'ànsia de sexualitat i m'hi vaig ficar a dins. De cop, de l'enrabiada que vaig agafar al veure com se l'enduia, jo sentia el que sentia aquell noi, jo veia el que veia aquell noi, en certa manera jo era aquell noi i m'enduia a la Ruth a aquella cabina.
-Segueix-me -va dir ell/jo
Ella va seguir-me (parlaré d'ell en primera persona, o sigui, "jo", ja que explico les meves sensacions.). Vàrem passar per una porta destinada a emergències i després pujarem a un ascensor.
-Com coneixes tot això?
-Ah!, el DJ sóc jo.
-I la música que ara sona?
-Es gravada. En té per tres quarts...si fa o no fa.
-I si s'espatlla la cinta..Què?
-Adeu feina, ha ha ha.
Vàrem arribar a la cabina. Un vells giradiscs en desús encara estaven allà encara amb uns discs punxats. I una gran butaca estava per la part de darrera de les platines. Des de dalt, es veia tot inclús aquell personatge en cadira de rodes que aguantava en la ma un gin-tònic.
A la poca estona em vaig acostar a ella i la vaig estirar a la butaca. No oposà cap resistència. Mica en mica li vaig descordar la brusa. Ella es va afanyar en desfer la sivella del cinturó. A baix tota la gent es movia al ritme del xumba-xumba. El sostenidor tenia la tanca davantera i al desfer-la uns pits suaus i tersos es van alliberar a les meves mans. Els seus llavis es van tornar carnosos de sang i els mugrons es van endurir. Li vaig passar la ma per sota dels pantalons i amb la punta dels dit vaig mirar d'arribar al seu pubis. Però els pantalons anaven una mica justos i no podia, malgrat ella havia encongit la panxa per tal de facilitar el camí. Vaig haver de descordar-los. Ella mentre tant m'havia tret part de la camisa i baixat una mica del pantaló. La meva ma es va desllissar lentament sota l'elàstic i comença a tocar els sedosos i arrissats cabells del seu sexe. Se'l hi va escapar un esglai de plaer. Ella ja havia trobat també el camí cap el meu membre, inflat i endurit, amb el cap vermell-morat i una mica lubricat a la punta per alguna gota de semen. Se'l va introduir entre els llavis i amb la llengua massageava sota l'escrot mentre em feia moviments masturbatoris amb la ma. Jo li havia introduït el dit del mig al dins de la seva dilatada i lubricada vulva i li feia moviments de dalt a baix, procurant excitar-li el clítoris. Després, li vaig apartar les calces cap un costat i li vaig introduir la meva llengua, després, també els meus dits, de forma que li freguessin el denominat punt G. Al apartar el teixit vaig veure un tatuatge que s'amagava entre els pels bruns del pubis, una cigarra. Al maluc esquer, tirant cap el centre i mentre la meva llengua el recorria vaig trobar-ne un altre, una formiga. No van passar ni deu minuts que ambdós anàvem com una moto. Mentre la meva llengua li recorria tot el seu sexe, les meves mans li fregaven els seus deliciosos pits. Ella mentre, em feia una palla amb una ma i m'acariciava els testicles amb l'altra. Vaig regirar els pantalons i vaig trobar un preservatiu. Me'l vaig posar i després li vaig introduir mica en mica en aquella obertura voluptuosa, encesa. Els seus llavis vaginals estaven calents, palpitants i lubricats. Després vàrem començar els moviments rítmics, jo procurava que el meu membre fregués al màxim la seva cavitat per la part superior, ella m'havia agafat pel cos i amb els seus llavis miraba de xuclar-me l'orella. Després la vaig fer voltar, per canviar d'angle de penetració. A les poques batzegades vàrem arribar a l'orgasme, jo primer i ella in-extremis a les meves darreres cuejades.
Suant, restarem abraçats un parell de minuts. Després jo em tornava a veure a la cadira de rodes, amb un gin-tònic amb el gel desfet i ja fa estona calent a aquell racó de la disco. No sabia que havia passat, la sensació d'orgasme va ser real.
Va arribar ella - Perdona, es que he anat al lavabo i com sempre en el de les dones has de fer una cua de mitja hora.
-No fa res, m'he divertit molt jo aquí - li vaig contestar. Si sabés el que jo sabia...Però no li podia pas dir, al menys de moment. Primer havia de comprovar allò dels tatuatges.
-Anem a fora, aquí fa calor.
-Millor portam ja cap a casa que demà es Dissabte i tinc visita -Tenia pressa per arribar a casa i veure si aquella experiència m'havia reportat una ejaculació, tenia pressa per saber si allò que havia passat era real, tenia pressa, tenia pressa.-Però un altre dia hi tornem, vale?


2.
En arribar a casa el primer que vaig fer va ser baixar-me els pantalons i mirar dins dels calçotets, però res. No hi havia cap taca de semen ni res que se'l hi assemblés. La qual cosa em va fer dubtar encara més de l'experiència viscuda aquella nit. Podia deures a algún síntoma etílic o bé a que ja estaba embogint.
Van passar un parell de mesos des de la nit de la disco i la companyia d'assegurances em va pagar una pastarada inmensa com a indemnització. De fet tot el que em paguessin seria insuficient per compensar el que havia perdut, però he de reconèixer que a qualsevol en estat normal aquell diner li resol la vida. A mi em va servir per a contractar a un ajudant les vint-i-quatre hores. Vaig contractar a un filipí, ell content amb el sou i el contracte, ja que aquest li servia per a el permís de residència i jo tenia qui em dugués amunt i avall tot el dia, sense fer preguntes, sempre molt cortès i tot i que parlava un castellà macarrònic ens podíem entendre en les coses mínimes.
El despatx, seguía funcionant bé. Malgrat que la feina de veure les obres in situ les feia la Ruth i això abans m'agradava fer-ho a mi, he de reconèixer que ho feia bé. El nivell de feina era bo i la relació amb ella era molt bona. Sobre tot des de la nit de la discoteca, tot i que cap del dos va gosar parlar-ne. A mi encara em tenia encuriosit el tema dels tatuatges, de fet si sabés l'existència dels mateixos, això confirmaria la realitat de la meva vivència a aquella cabina de discjokey; però no m'atrevia a preguntar-li.
Era dissabte, en Bautista..., bé, el seu nom real és Xai Te Méndez, però com que trobo que tots els majordoms bé es diuen Sebastià bé es diuen Bautista, jo el vaig batejar amb aquest darrer nom..., Ah! sí, en Bautista preparava el dinar a la cuina i jo vaig sentir soroll a l'escala, fent una mica de portera xafardera vaig obrir un fil la porta i vaig espiar el que passava.
Al pis de sota viu el Dr. Duran, en obrir l'escletxa de la porta el vaig veure a ell i la seva dona amb una petita maleta i la seva bossa de ma i a ell amb un maletí i vestit amb un traje de color gris, molt elegant. La senyora li deia a la filla -Mariona, tens el dinar i el sopar d'avui a la nevera. Mira que la petita mengi i aneu a dormir d'hora-
-Siiiiii!- contestava la Mariona Duran. Era la cinquena vegada que ho sentia.
-I demà aneu a casa dels avis eh?.
-Que siiii!. Que pesada- això ho va dir en to molt més baix.
-I porteu-se bé eh?, no feu cap disbarat eh? -tot ho acabava amb un eh?- Adéu eh? Adéu.
-Adéu.....-Va fer el comiat amb la ma i la germana petita que estava agafada de la ma amb ella fa fer el mateix.
Pel que sembla el Dr. Duran i senyora anaven a un congrés de medicina. Tres dies a Burdeus. Les noies es quedarien soles el dissabte a casa i passarien la resta de dies a casa dels avis. Pero la Mariona, tenia altres plans. La Mariona Duran era una noia de quinze anys aproximadament, ja anava a l'institut i aquell cap de setmana sola (o gairebé) a casa era una oportunitat única i no es podia desperdiciar. Com que ja savia dels plans del seu pare ella s'havia avançat a fer algunes coses i ja havia preconcebut un pla per desfer-se per unes hores de l'incordi de la seva germaneta, la Marta, de set anys. Trucaria a la Mireia, la seva amiga, que té una germana de la mateixa quinta i faria que las portés al cine del barri, on feien una sessió triple de pel·lícules infantils; gairebé cinc hores i mitja de cine. I mentre tant a casa farien aquella festa juvenil amb les amigues i amics de la colla de la clase.
Va trucar per telèfon. -Mireia ?
-Si?
-Ja ho tinc tot preparat.
-Tens Beguda?...i tabac?
-Sí, però que cada qual porti alguna cosa eh? -potser els eh! eren heretats de la mare.
-ja tia, jo porto dues de cervesa, però no seran fredes perquè no m'atreveixo a posar-les a la nevera de casa.
-Si les portes quan t'enduguis a la Marta les posaré al congelador. Jo he aconseguit ginebra i vodka. No se com són, mai no els he provat; també tinc cocacola i fanta.
-quedem per encabat de dinar. A dos quarts de quatre va bé?
-Sí, o més dora si vols. Jo no hauré de fer res i estic molt nerviosa. Sols faig que voltar sense anar enlloc, posar la tele i mirar el que fan a totes les cadenes sense quedar-me en cap, el que vull es que passi el temps.
-Bé, penjo, que ve la meva mare. 'Deu!
-Sí, adéu.
A Dos quarts de quatre puntual trucava a la porta la Mireia i la seva germana.
-Hola, que aneu al cine ?-va dir fent una mica de comedia
-Si ara les duc. Com està la música? esta muntat tot?
-Shhhhh!- va dir picant l'ullet i assenyalant amb la mirada a sa germana.
-Ah! perdona. Anem noies....!- i acostant-se a cau d'orella i parlant baixet li va dir a la Mariona -jo les porto, però quan comenci la sessió vinc aquí.
-Mentre les vagis a buscar abans no s'acabi no hi ha problema.
-Així m'estalviaré el recollir i netejar.- i amb to mes alt es va acomiadar- Adéu, fins després.
Una hora mes tard i ja havien entrat una vintena de joves entre nois i noies. La música feia vibrar una mica les parets i es sentia una mica de xivarri provinent del pis del Dr. Duran. Vaig empènyer la cadira i em vaig desplaçar cap al balcó. El meu balcó donava justos al davant del del Dr. Duran, allà vaig veure part de la festa; malgrat que ja era una mica fosc, les llums a ritme de la música i la pantalla de karaoke feien que els cossos dels joves aquells es veiessin com a ombres en mig del fum. Com sempre, en aquella festa com en totes, es va arribar el moment de ballar agafats, o lentes o balades, vaja com se'n diguin ara. Era el moment de les primeres arrambades per a molts, el primers apropaments, les primeres cremors i malgrat els cosos de la gent ara ja no els veia, ja que les llums psicoldèliques havien donat pas a una tènue llum vermella, el que si distingia amb claredat, amb una visió inconfusible era el mateix que vaig veure aquell famós dia a la discoteca: el desig sexual. N'hi havien molts i barrejats, pero els podia veure, els podia palpar, n'hi havia un que destacava per a sobre dels altres i de forma irremissible, com si m'haguès xuclat, m'hi vaig instal·lar. Era la Mariona. La Mariona que estava ballant amb aquell noi amb el que sortia desde feia un parell o tres de setmanes i anava un curs per sobre a l'institut.
De cop em vaig trobar en aquella pista de ball, amb les mans per a sobre del coll d'aquell nano i molt apretada contra ell. Una gran calentura em recorria pel cos, però això no era tot, hi havia un nerviossisme desmesurat. La Mariona havia pres una determinació: Aquell seria el DIA D, aquella tarda s'estrenava i aquesta decisió, que ja duia en el cap desde que va saber que els seus pares marxarien uns dies tenia les hores comptades. El nerviosisme venia donat per moltes raons conjugades, la determinació de fer-ho i al mateix temps la por. Altres vegades havia estat amb nois i en algún racó apartat havia deixat tocarse els pits mentre es devoraven els llavis, el darrer cop, amb aquest mateix noi, inclús va deixar que poses la ma més avall que no havia deixat mai a ningú. Però aquest cop era l'oportunitat; alguna amiga seva ja ho havia fet i ella no volia ser menys, en certa manera es veia com si sense allò estigués fora del cercle. El temps corria i cada cop que prenia la determinació d'agafar al noi per la ma i endur-se'l a l'habitació, el cor li batzegava i malgrat la intenció ho feia (el gest de moure's), el seu cos es frenava i no aconseguia més que una sensació gèlida dins del cos. Inclús per fer-ho més fàcil es va temporitzar el pensament.
A l'igual que en l'altre relat parlaré de la Mariona com si de mi es tractés, ja que les sensacions les sento com a pròpies. No, allò no era com a la pel·lícula de "la invasió dels lladres de cossos", aquella que deixaven una espècie de pèsol gegant al costat d'un que dormia i aquest li robava el cos, no, no era això. Per fer-ho entenedor, es com si algú toqués una música per a una altre persona, aquella música es susceptible de ser sentida per d'altres, inclús per moltes a l'hora i això no fa merma de la mateixa per a la persona a la que va destinada; el destinatari inicial pot no saber que aquella música es escoltada per d'altres ja que aquesta no es gasta en ser escoltada i d'igual forma, un que escolta no pot modificar la musica emesa, jo no podia fer actuar a la Mariona com ho hagués fet jo, per a dir-ho d'alguna manera, la Mariona era el músic i jo un escoltant furtiu. La part dolenta es que tampoc podia escapar, o sigui, mentre hi hagués pulsió sexual, jo estava comdemnat a sentir-ho. Més em valia que el músic fos bo.

-A la de tres ...UNA ...DUES ....TRES ...-Em vaig dir cap endins meu- Vols que anem a la meva habitació.
-Sí. Vinga anem-hi.
-Estarem més tranquils -de fet tenia pensat tancar per dins amb clau i estar completament sols.
Junts de la ma vàrem pujar les escales i arribar a una habitació amb un decorat encara una mica infantil. En entrar vaig abaixar el nivell de llum i vaig tancar amb clau la cambra. Després, agafant-lo per les espatlles ens vàrem deixar caure al llit. De seguida em vaig treure la camisa i
ell em va treure lentament aquells sostenidors mini, eren els més petits del mercat, i em va agafar els mugrons amb els llavis i la llengua. Jo notava com un bulto creixia a sota de les cames sobre les que estava asseguda. Va començar lentament a fer una carretera humida amb la punta de la llengua desde l'esternó direcció cap el melic, després més avall, en arribar als pantalons els va descordar i va parar aquí.
-Treu-te la roba - li vaig dir
Ell de seguida es va posar de peu, es va descalçar les bambes trepitjant-les i no atinava a treure's els pantalons de nerviossisme que portava. Quan es va quedar en calçotets va parar de despullar-se.
-Ara ... tu. -Va dir com si tingués por de que el deixes allà sòl i nu.
Em vaig acabar de despullar i sòls quan em va veure que anava de debò ell també s'acabà de despullar. Ens vàrem estirar l'un sobre l'altre, fregant-nos els cossos. La seva ma es va adreçar cap al meu pubis, amb una cabellera que clarejava més que d'altre cosa però no era pas més clara que la d'ell. El seu dit central va fer camí cap endins i malgrat estava lubricat em va fer una mica de mal. Aquell dia seria l'últim que faria mal, o això deien. Jo vaig agafar el penis trempat i calent i vaig fer moviments suaus, de forma que la pell de l'escrot amagava i descobria una punta inflada i brillant.
Vàrem seguir masturbant-nos i morrejant-nos mútuament durant una estona. En un moment de despist em va fer un xuclet darrera el coll.
-Para, no facis això!
-Perquè? No t'agrada.
-No, i deixa marca. Si la veuen els meus pares em maten.
-Per que no me la xupes?
-No, i no diguis marranades.-Que s'havia pensat que era jo, una puta o que?
-Vinga...-va dir com arrepenjant-se en la paraula.
-No, i para d'això o tornem a baix.
-Vale.-ho va dir en to condescendent.
Em vaig posar a sobre d'ell i em vaig introduir el seu penis a l'entrada. El cor em bategava ràpid i amb força, era l'última oportunitat per tirar enrera, però vaig dir que ho faria i ho faré. Vaig baixar poc a poc. Ell va intentar introduir-la més.
-Ai! para tu, que m'has fet mal. Ves a poc a poc.- Un fil de sang li regalimava des de l'anvers del seu penis fins als collons i tacaren els llençols.
Quan va ser tota introduïda vaig començar a galopar sobre d'ell, lentament, suaument. Notava aquell aparell calent a totes les parets de la vagina com lliscava cop rera cop amunt i avall. I justos quan em començava a animar un altre cop ell em va empènyer cap a fora i es va córrer.
-Ah! Ah! aparta que em corro -Ho va pringar tot- Com T'ha anat?- es va afanyar a preguntar.
-Bé. - li vaig contestar. Que li havia de dir, que tot s'havia acabat justos quan deuria d'haver començat. De fet, altres amigues havien tingut experiències més dolentes la primera vegada. En aquell moment vaig veure que per fi ja ho havia aconseguit, ja no era verge. Un sentiment barrejat d'alegria i frustració em van fer plorar.
-Senyor..., Senyor, -En Bautista estava al costat meu, de peu i impertèrrit- El senyor s'ha quedat dormit aquí fora. Ho sento si me'n hagués adonat l'hauria entrat.
-No Bautista, no. No dormia, viatjava.
-Viatjava el senyor?
-Més o menys. Ah!, escolta,..., ja està fet el sopar?
-Sí. Però encara és una mica d'hora.
-És igual, tinc gana avui. Sopem.
Vàrem sopar a la cuina. Malgrat no és habitual que la gent del servei mengi amb el servit, allò era a l'inrevés, era jo qui sopava amb ell, per fer-ho més entenedor; no hi ha cosa que em fastiguegi més que menjar sol i per això quan no hi tenia ningú a casa dinava i sopava amb ell a la cuina. Mentre m'explicava coses de la seva terra i a mi se'm feia més digerible el menjar, ja que així no l'engolia de forma tan ràpida. Tot i així aquella nit tenia pressa per acabar de sopar, se'm havia acudit una idea.
-Bautista, em podries dur avall, al pis del Dr. Duran.
-Si senyor. Però em penso que el doctor es fora.
-Ho se, ho sé. Per això mateix.
Va empènyer la cadira de rodes per la casa i en sortir al replà per demanar l'ascensor es sentia molt tènuement la música de l'interior. En aquell bloc de pisos sols hi vivíem la família Duran i jo. Hi restaven dos pisos però eren desocupats. Va arribar l'ascensor i vàrem baixar un pis. Trucàvem a la porta. En cavat, d'un moment va sortir la Mariona.
-Ah!, hola, el meu pare no hi és.
-Sí, bé. No venia pel teu pare. Sols volia demanar si podíeu baixar una mica el soroll, és que d'aquí a poc me'n vaig a dormir i m'entra el so pel pati i..
-Ah! ara acabem, no es preocupi. En quinze minuts no hi sentirà cap soroll, perdoni. adéu.
Ja tancava la porta quan li vaig dir -posa't amoníac en aquesta picada, et baixarà la inflamació.
Automàticament es va portar la ma al coll, allà on aquell noi va fer el xuclet i va dir -Gràcies, ja me'n posaré. Adéu, gracies.- va tancar la porta i se'n va anar fregant-se el coll com si volgués esborrar la marca.
Jo no havia vist cap marca. Des de el meu punt de vista a baix a la cadira, m'era impossible de veure una marca tapada pels cabells i darrera del coll; en canvi ella no va dubtar ni una mil·lèsima de segon en dur-se la ma al lloc on recordava la delatadora sang sortint pels porus. Ara ja era segur que les experiències que passava eren reals i no al·lucinacions. Era fantàstic, tenia quelcom que els demés no tenien i era el moment d'explotar-ho. A partir d'ara sortiria i aniria a capturar les sensacions allà on fossin i si no podia anar fora, les duria a casa. Ha!, ara sí, tornaria a follar pels descosits i millor que abans, seria home, seria dona, seria jove, o seria gran. Acabava de esdevenir el primer home que sentia en carn pròpia un pèrdua de virginitat femenina, mil sensacions noves trobaré a partir d'ara. Ja no recordava, des de la pubertat aquesta sensació del descobriment del sexe, del primer cop, es clar, el primer cop és un i prou, però per a mi ja no. Aquella passió adolescent la repetiria cada cop que volgués. Se'm havia obert la finestra que donava al mon de les passions, de les sensacions, i procuraria treure'n profit, tot el que es pogués.
-Podia haver anat jo a demanar que baixessin la música - Va dir en Bautista
-Ja, la música era el de menys; era l'excusa per baixar i parlar amb la noia del doctor.
-No sé, però em sembla que pel que ha dit també li hagis pogut dir jo- Semblava que en Bautista penses que jo recelava de la seva forma de dir les coses.
-No, el que li he dit sols li podia dir jo ja que la seva resposta no ha sigut en paraula. Però m'ha confirmat el que volia saber.
-El senyor ha dit que volia anar a dormir d'hora avui?- va dir mentre arribàvem a la porta del dúplex.
-Sí, però no en facis cas. Era part de l'excusa.
Aquell gest també em va fer saber altres coses. La Mariona, no havia pres cap mida anticonceptiva. Després hi han embarassos no desitjats. Però com que és de bona família, si passa, se l'enduen a una privada i a avortar i tothom callat. Quina educació sexual! quina vergonya!




3.
Les meves experiències es repetien un parell o tres de cops per setmana, ara jo propiciava els moments on es podien produir; la forma més fàcil era anar a un motel de carretera o apropar-se algun prostíbul o barra americana. En Bautista m'acompanyava i jo no trigava pas massa en connectar amb algun client que llogués a una d'aquestes meuques que generalment provenen d'un país tercermundista i han arribat aquí mitjançant enganyifes, la majoria d'elles tenen la documentació retinguda per algun mafiós i paguen amb la prostitució el no haver de tornar repatriades a passar gana a casa seva. Però aquestes formes de fer no eren les més plaenteres, sempre m'havia de posar en el paper d'un "tio" més que cremat, que anava per feina, pagava i se'n anava. La cosa durava ben poc i elles, feien la feina resignades al seu fastigós destí, pensant que aquell era un dia més que havien passat al primer mon, a qualsevol cosa se'l hi podia dir primer mon. El cas es que mai que havia anat a un lloc d'aquests m'havia pogut posar en les seves sensacions ja que les seves pulsions sexuals eren ben nul·les, no es que les d'ells fossin res de l'altre dijous però al menys existien, i quan hi havia una que passes cert límit jo me'n hi veia arrossegat; la majoria d'aquests homes eren homes casats, homes de negocis o amb cert càrrec en alguna administració que venien a fer coses que o no s'atrevien a proposar a les seves dones o bé si ho havien proposat havien rebut un NO com a contesta. El que volien aquests individus anava de lo més variat, des de el que volia una felació complerta al que volia alguna sessió sado-masoquista, altres volien seguir algun joc de rol, be simular que la prostituta era una escolar o simular una violació o qualsevol altre escenificació teatral, altres volien realitzar el coit anal i d'altres el que volien era follar cada cop amb alguna de diferent.
Arribava l'estiu i ja començava a anar a la meva casa de vacances algun cap de setmana. En principi em feia cosa anar-hi, hi havien masses records però com que l'ajuntament del poble em va requerir per a unes signatures hi vaig haver d'anar. La casa havia estat una antiga masia, jo la vaig reformar i ara gairebé res era el que havia sigut. Aquests espais antics donen molt de sí per a un arquitecte. Les quadres ara eren bodegues, la bassa era ara una piscina, etc. Ara però, l'hauria de tornar a modificar per fer-la més habitable per a mi, donada la meva condició de paralític; posar ascensors, posar rampes, noves baranes i també aprofitaria per a canviar-ho tot, no volia res que em recordés la meva vida anterior.
Van ser dos mesos d'intensa feina. Paletes, lampistes, pintors, tot un grapat de gent amunt i avall de la casa. La Ruth, era la que generalment vigilava la execució del projecte a excepció d'unes obres especials a les quals sols teníem coneixement el lampista, un dels paletes i jo; aquestes eren «màxim secret» i per això es pagaven a banda al doble de tarifa.
Un dels dies que vaig baixar jo a veure com anaven les obres, després de dinar vaig anar
a fer la migdiada a sota d'una gran figuera que hi havia al costat de la bassa/piscina, en Bautista s'havia quedat dins de la casa acabant de recollir i rentant la vaixella. Les mosques no em deixaven tranquil i sols feia que espantar-les amb la gorra a modus de raqueta de tenis; de cop una reacció de gran impuls sexual va ser captada; era una cremor tremenda i em va atraure com la brúixola el Nord. Era un noi que anava pel camí de la casa, de pressa i mirant de reüll enrera; era un dels paletes que tenia contractat. El noi era el fill més jove del pagès que vivia al costat de casa nostre però, com que allò de la pagesia no li donava prou, preferia fer de paleta que no pas estar sota les ordres del seu pare de dilluns a dilluns. La cremor que duia el noi, era la típica de qualsevol noi de disset anys que hagués estat veient el que havia estat veient.
Un cop s'acaben les masies, comença la zona urbanitzada, carrers asfaltats i torres enjardinades, en una d'elles hi viuen el que semblava una família d'estrangers, holandesos crec. El noi es dedica a espiar a la noia de la casa, un any més gran que ell, i la noia com se sap espiada li segueix el joc i li agrada exhibir-se. Així que tenim la combinació explosiva d'un voyeur amb una exhibicionista.
En Jaume es va pujar d'alt de l'arbre i va apartar una mica el fullatge, ella l'Andrea, sabia que aquella hora era en la que arribava aquell noi moreno torrat que l'espiava des de aquella alta alzina. Ella, que estava estirada en la tumbona va fer com si no el veiés i es va tirar a la piscina, aquell dia seria especial perquè podria provocar a aquell noi fins a fer-lo embogir, aquell dia era l'única habitant d'aquella torre amb jardí llogada sols per dinou dies, els altres havien anat a Barcelona a solucionar quelcom de la feina, així que no hi hauria ningú més fins les tantes del vespre. Va fer un parell de braçades i va tornar a la tumbona, el sol cremava, es va afluixar la tira del sostenidor i se'l va obrir, però estava de bocaterrosa, després va agafar la part de la calceta del banyador i se la va arremangar cap endins. El sol seguia picant, a la poca estona es va voltar, es va agafar el sostenidor del bikini amb l'avantbraç de forma que no se'l hi caigués però, que els mugrons sobresortissin per sobre de la tela a penes uns instants, després va agafar la calceta i se la va arremangar de forma que el sol arribés al màxim de pell possible. Una mica de pel va sobresortir per dalt En Jaume estava fent equilibris per sobre de les branques per tal de veure mes enllà del que aquella poca roba però estratègicament col·locada deixava entreveure i s'estava posant molt i molt encès; també feia més soroll amb les branques que no pas es pensava. Aquest soroll va ser ràpidament captat per l'Andrea, que fins a les hores sols suposava que ja hi era, com cada dia, però ara ho sabia a ciència certa i aquí va començar el seu joc. Primer va agafar la crema de protecció solar i se la va començar a escampar amb les mans per les cames, suau i lentament fins arribar a la diminuta calceta del banyador, després va fer el mateix començant per la panxa i pujant melic a dalt, en arribar als pits, com que duia descordat la part de dalt del bikini va començar a passar-se la crema per a sota, però sense treure's la part de roba, en Jaume sols estava pendent de les poques estones que part d'un pit o part de l'altre s'escapaven en aparença furtivament de la tela, després va fer el mateix amb el seu cony, va agafar crema en abundància i se la va començar a escampar melic avall, però no es va parar en arribar a la tela, la ma de la noia va fer camí sota de la tela i es va fregar i refregar el pubis al mateix moment que entreobria una mica les cames; per les ombres i ondulacions que feia la tela en Jaume ja s'imaginava que aquella ma amb aquell dit que penetrava a la noia era la seva, gairebé sense adonar-se en Jaume, amb una trempera indisimulable, va portar-se una ma a la bragueta. La noia va començar a arquejar el cos al mateix ritme que la ma li feia moviments a dalt i a baix per a sota del banyador i del moviment els sostenidor es va començar a lliscar fins a quedar al terra, uns pits bastant grans per a una noia tan jove van quedar prenent el sol, curiosament, aquells pits eren tan morenos com la resta de la pell, com si sempre hagués pres el sol en top-less, però allò no li va donar importància. L'Andrea, suposant l'estat d'ansietat del seu ocult admirador va fer el següent pas, es va posar boca avall de la tumbona i amb les dues mans a l'hora es va descordar els llaços que flanquejaven la par de baix del bikini, dues tires per banda van quedar soltes i penjaven cap avall sense subjectar res; va arquejar el cos una mica i una de les mans li passà per a sota de la panxa fins agafar la tela, aleshores va tirar d'ella mica en mica. En Jaume veia com aquell micro-slip relliscava per les natges apetitoses de la noia fins a desaparèixer per mig de les cames, l'Andrea va agafar més crema bonzejadora i se la va passar per les cuixes i els malucs, després va obrir una mica les cames de forma que les seus llavis vaginals, brillants per els olis de protecció solar reflexessin la llum del sol, en cavat, es va donar la volta i va quedar una estona quieta boca amunt, els pels rossos del pubis eren com espigues de blat d'un camp ben conreat, estaven perfectament rasurats per a dalt, pels costat i per a baix, de forma que a penes ocupaven un petit rectangle a sobre l'atractiva i descoberta entrada del seu sexe, passats uns segons de repòs decidir fer més ostensible les seves ganes de atacar la moral del seu voyeur particular i va dirigir seu dit cor a la boca, fins gairebé empassar-se'l, i després d'extreure'l lentament el va conduir de forma sinuosa des de els llavis, a traves d'aquells dos magnífics pits i esquivant l forat del melic i deixant un rastre de saliva brillant com si hagués passat un cargol, fins a l'entrada del cony, després mica en mica i amb les cames ara ja si ben obertes, mentre amb una ma s'acariciava els mugrons trempats l'altra feia aparèixer i desaparèixer el dit cor entre els llavis vaginals. En Jaume estava sortit, aquella noia l'estava posant fora dels seus cabals. L'Andrea es va aixecar i tombant-se d'esquenes a l'arbre on era en Jaume es va posar de genolls, va encarar el cul cap a l'atenta mirada del noi i abaixant el tronc cap a terra i aixecant els malucs, amb les cames una mica separades va començar a introduir-se altra cop el dit central de la ma esquerra, mentre amb l'altre separava les galtes del cul de forma que fos més visible l'acció d'aquest.
En Jaume ja en tenia prou i va baixar de l'arbre, anava obcecat en direcció a la vinya de casa seva; anava depressa, fent drecera per entre matolls i camins, per tal de guanyar temps passaria per la casa per on treballava de paleta, i obrint un tancat provisional a un costat i saltant un muret per un altre guanyaria cinc minuts al seu trajecte. Així ho va fer, de forma que en passar a prop de la figuera, la seva bogeria sexual em va captar com la mel a les mosques.
Estava en aquell camí de terra, allà on deixem la runa de l'obra, em vaig encaramar a una petita paret de pedra i posant una ma sobre, vaig fer un petit salt per tal de salvar-la. No perdia el meu darrera de vista, no volia que ningú em seguís ni veies on anava. Em va semblar veure algú sota de la figuera però no li vaig donar importància, seria aquell home de la cadira de rodes, vaig continuar ara amb més precaució, era a la vinya de casa i malgrat avui ningú hi hauria d'anar, mai se sap. Vaig extremar la vigilància tant visual com auditiva, no hi havia ningú; em vaig acostar a la caseta de la vinya. La caseta era tant per a guardar-hi eines com per guarir-s'hi quan plou o per a esmorzar a mig matí, allà guardàvem una bota de vi de roure de la que anàvem tirant any rera any per a treballar. En arribar a la caseta vaig tornar a comprovar que ningú hagués alertat per la meva presència. Ningú! - vaig pensar- i fent un ràpid moviment vaig agafar la clau que teníem a sota d'una de les teules. Vaig entrar a la casa, la trempera m'havia dificultat els moviments fins aleshores. Em vaig dirigir a la bota de vi de roure, i m'hi vaig enfilar a sobre; en aquesta alçada tenia a l'abast les bigues que aguantaven el sostre; em vaig posar de puntetes i estirar la ma fins a passar-la per la part superior d'una d'elles; allà hi havia un forat, i dins del forat una revista, amb la punta dels dits vaig estirar la revista i d'un salt vaig tornar a terra, la revista era del meu germà gran, ell no sabia que jo coneixia la seva existència, però un cop que vaig veure que ell es dirigia a la caseta el vaig seguir i a través de la malla mosquitera el vaig veure, per això vaig amb tanta cura de que ningú em segueixi. La revista, no se d'on la deuria treure, ja que era alemanya i no hi havia res que s'entengués, però tampoc calia gaire literatura per aquelles fotos tan explícites. Recordant a la noia de la piscina em vaig començar a masturbar, poc a poc, al principi, després vaig accelerar el ritme, duia els pantalons descordats i els calçotets baixats fins a mitja cama i estava allà, de peu davant de l'exigua llum que deixava passar aquella mosquitera verda i plena de pols, però mentre me la pelava, mirava aquella noia de la penúltima pàgina que estava nua al costat d'una motocicleta i que tant s'assemblava a la noia de la piscina, veient-la allà i recordant el que havia vist feia pocs minuts em vaig correr, vaig anar em compte de recollir tot el líquid espès i blanc amb el palmell de la ma, el vaig llençar a fora sobre una zarzamora i em vaig esbandir les mans a un bidó ple d'aigua. Després, amb molta cura vaig recol·locar la revista al seu lloc de dins de la biga, vaig treure les petjades de sobre de la bota amb la màniga i vaig sortir a fora, ara molt més sossegat.
Una suau brisa i el soroll que va fer aquell noi en saltar el muret de tornada em van fer tornar la vista a aquell es
piadimonis que voltava incansablement la bassa/piscina. Vaig cridar en Bautista per que m'entres a casa.
Dies mes tard em vaig assabentar que aquells que havien llogat la casa de sota temporalment no eren una família sinó un companyia holandesa de pel·lícules pornogràfiques i la casa sols la volien com a decorat per tal de filmar-ne una. Havien tingut cura de cercar una casa que fos apartada de les mirades, ja que no creien que ningú tingués pebrots a enfilar-se en aquella alta alzina. I el que té més gràcia, aquella noia que en Jaume es mirava a la revista que tant s'assemblava aquella altre noia de la piscina era efectivament la mateixa persona, l'Andrea. El mon es un mocador.