Cercador
Inventari
Un relat de: res no és mesquíHe cercat el plaer en les dones
i les dones m'han ofert dolor,
i he trobat en la vida
l'antídot contra tota mort.
En un cafè i una cigarreta,
en les pàgines d'un llibre vell
que put a rescolsit.
En una dona oblidada,
en les notes d'un rock antic,
i en una cadència somniada.
En la tendresa d'un vell
que s'emmiralla en la vida.
En el perfum d'una mandarina
capturada a l'arrel de les ungles,
en el plaer de l'orgasme
concedit a l'egoïsme de l'onanisme.
En les paraules dels poetes
que canten les parets gastades
per les esquenes de tants amants
que s'hi han deixat la pell i l'ànima.
Pels amants
que no conec i que no em coneixen,
que no m'amen i que els amo tant...
I en la vida mateixa,
que esclata dintre meu
mentre et penso una altra vegada
i tu no m'ames... però jo t'amo tant!
Comentaris
-
...[Ofensiu]gypsy | 20-05-2009
sentir-se en els altres, fugir del propi cos i ser aire, vapor, dolor aliè, amant, recança, paraula.
El teu poema m'ha recordat en alguna cosa que no sabria definir al poeta Walt Whitman. Poeta que admiro i gràcies a ell em va interessar la poesia des de una vessant més profunda.
Un poema bellíssim.
un petó
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55523 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com