Inventari

Un relat de: res no és mesquí

He cercat el plaer en les dones
i les dones m'han ofert dolor,
i he trobat en la vida
l'antídot contra tota mort.

En un cafè i una cigarreta,
en les pàgines d'un llibre vell
que put a rescolsit.
En una dona oblidada,
en les notes d'un rock antic,
i en una cadència somniada.
En la tendresa d'un vell
que s'emmiralla en la vida.
En el perfum d'una mandarina
capturada a l'arrel de les ungles,
en el plaer de l'orgasme
concedit a l'egoïsme de l'onanisme.
En les paraules dels poetes
que canten les parets gastades
per les esquenes de tants amants
que s'hi han deixat la pell i l'ànima.
Pels amants
que no conec i que no em coneixen,
que no m'amen i que els amo tant...
I en la vida mateixa,
que esclata dintre meu
mentre et penso una altra vegada
i tu no m'ames... però jo t'amo tant!

Comentaris

  • gypsy | 20-05-2009

    sentir-se en els altres, fugir del propi cos i ser aire, vapor, dolor aliè, amant, recança, paraula.
    El teu poema m'ha recordat en alguna cosa que no sabria definir al poeta Walt Whitman. Poeta que admiro i gràcies a ell em va interessar la poesia des de una vessant més profunda.


    Un poema bellíssim.

    un petó

l´Autor

Foto de perfil de res no és mesquí

res no és mesquí

56 Relats

115 Comentaris

55523 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...

Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.

Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...

Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?

Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com