Instants emmarcats

homenatge als teus pares ...

I qui ho podria fer millor que el nostre Vicenç, amb aquest poema que regalima estimació?

"...
Del que n'heu escrit, en queda
una duna
d'instants emmarcats..."

Immillorable, aquesta imatge que em ve al cap, dibuixada per la teva mà de poeta... La lleu i dolça corba de la duna, bressolant milers i milers de petits granets de sorra, com si cadascun d'ells fos cadascun dels dies transcorreguts al llarg de 25 anys d'amor.

Meravellós, Vicenç, estic segura que els teus pares es van emocionar amb aquests instants que els has emmarcat en un poema bellíssim.

Ja sé que estàs molt enfeinat..... però et trobo a faltar tant a Relats!

Espero que tot t'estigui anant molt bé.

Una abraaaaaaaaaaaaaçadaaaa molt i molt gran!

Molt bonic el teu poeme. Els i es fet un regal preciós per el seu aniversari, amb tot el amor en que es escrit aquestes lletres.
Una abraçada Vicenç.

segur que als teus pares els hi va emocionar aquesta poesia. Si jo m'he emocionat i no anava per mi...
Felicitats Vicenç!
Un petó i molts somriures!

"Moment que no dóna treva al temps", també el moment màgic del poeta destil·lant sentiments en forma de versos.

Un tendre i bell poema.

Un encisador instant que certament precisava ser emmarcat. I un bell poema que agraeixo que ens hagis ofert.

LLIBRE

PS.- Sé que encara tinc "deures" pendents. A veure si aquesta setmana m'hi poso. Una abraçada.

Evoca instants que no s'han escolat del tot, que perduren en un espai indefinit del nostre interior.
Potser s'ha difuminat lleument el paisatge de fons que l'embolcallava, però l'essència de les emocions i els sentiments semblen conservar-se en un estat latent, endormiscats entre els records més preuats.
El nostre cor és el marc perfecte per resaltar els colors i les llums d'aquells instants, protegits per l'estimació que no els deixa desfer-se amb el pas dels anys, arrecerats de l'oblit.
Inexorablement cadascun d'ells és irrepetible i únic i el temps avança sempre cap al final d'un camí.

Un poema amb una composició molt lliure, on les paraules s'afileren dibuixant imatges de moments capturades al vol...

Una abraçada i fins aviat!

Aquet es un poema dolç, que neix del cor i va directe a dos cors que malgrat els anys pasats, segueixen estimant-se.