Inspiro

Un relat de: Endimió

Han fet un intent
inhumà d'inculcar
coherències insípides
que són integrals i
inigualables incoherències.

Jo, tal vegada invencible
o potser insubornable;
en tot cas insostenible
en aquesta inhibició global
he fingit immolar-me per marxar.

Inadaptat, desapareixo incolor i
et pregunto indecís si puc ser
l'intrús del teu pit aquesta nit,
i indubtablement la següent i
totes les que caben en els teus ulls.

Insospitadament, m'embarga
la inapel·lable felicitat.
Sí, aquella que,
amb incalculable valor
és inherent al teu somriure incansable.

Comentaris

  • M'ha agradat força[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 16-10-2008 | Valoració: 10

    l'utilització que has fet de paraules polisíl·labes. Jo ho he intentart alguna vegada i no me'n surto. Però tu sembles trobar-t'hi ben a gust. Ho tornará a intentar. Petons

l´Autor

Endimió

9 Relats

5 Comentaris

5614 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Mar; gavines boges que em desperten pel matí; sorres multicolors; dilluns; dilluns; però dissabte de febrer de 1990; lletres; sons; articulacions; verbs poc poderosos; convencions estripades; matins que corren de pressa; llibres; un piló de llibres; grecs amb túniques i pensament de sentiment; Art; escenari buit; escena plena; apuntador insistent; follets en boscos poc verds; mosques i mosquits, que s'estimen; brossa, brossa artística; home, home que és brossa; quadres; olor de pintura a l'oli; buscadors i trobadors; guitarres i nits plenes; Lluna; eternitats; un savi argentí que diu que un hombre es, a la larga, sus circunstancias; i per tant, latència; llum clara en ciutat fosca; finestres obertes; portes, portes sempre obertes; lladres de roses; bicicletes colrades pel Sol; Sol; parpelles tancades; pell salada; peus sempre descalços; i Mar, inel·ludible Mar.