Cercador
No viuràs més del que has de viure...
Un relat de: EndimióNo viuràs més del
que hauràs de viure,
ni miraràs més del
que pots veure.
Negació sobre
negació, aniran caient
els anys en la boira
de l'oblit, oblidats per Orfeu.
Et privaran la vida
i el Mar, la terra
sense nom i les guspires
que esclaten en la nit,
com et privaven
de l'aigua fresca pel teu
cos, en els dies d'ell,
del Sol.
Però, i tot el que tindràs,
sorgit del que no obtindràs?
No tindràs la Mar,
però tindràs la vela que la surca;
No tindràs la terra
sense nom, però
tindràs el camí que
la defineix cap al cel,
del qual en tindràs
els núvols blancs,
tot i ser privada dels
estels del foc nocturn.
No tindràs, però això
et farà tenir.
Tenir? Haver? Un il·limitat
marc de circumstàncies
et dirà que negant-te,
t'afirmaràs, que el teu
No definirà el teu
Sí, com el Tu defineix el Jo.
No he dit mai que no
miressis la lluna;
només que poguessis viure
sense abastar-la tota.
Comentaris
-
Estic alucinant[Ofensiu]Jubal | 20-12-2008
Tinc un company poeta i no ho he descobert fins ara.... i quina poesia!
M'he llegit tot el que has penjat fins ara i a mida q avançava em quedava més i més alucinat... està molt bé el q escrius, Pepe!
De tots els poemes, el q més m'ha agradat ha estat aquest. No sabria dir-te ben bé perquè però els últims versos m'han encisat.
I l'altre dia la mireia llegia un poema meu i flipava, si llegís això....
En fi, noi, q ets l'hòstia i que me n'alegro molt d'haver-te conegut.
Adrià
l´Autor
9 Relats
5 Comentaris
5705 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00