Tu ets la sang...

Un relat de: Endimió

Tu ets la sang
de l'Amor orfe de mare.
I el Sol, la Mar i
la Terra deixen pas encara
a la nit de la lluna fresca.
Un somriure irònic
de terra fosca i clara.
I el temps transformava
el verb, el raig intens,
la llum en la mirada closa.
Tu seguies cíclica, en sang
de Tot i de res, caminaves.
"L'amore è il tuo
sangue".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Endimió

9 Relats

5 Comentaris

5603 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Mar; gavines boges que em desperten pel matí; sorres multicolors; dilluns; dilluns; però dissabte de febrer de 1990; lletres; sons; articulacions; verbs poc poderosos; convencions estripades; matins que corren de pressa; llibres; un piló de llibres; grecs amb túniques i pensament de sentiment; Art; escenari buit; escena plena; apuntador insistent; follets en boscos poc verds; mosques i mosquits, que s'estimen; brossa, brossa artística; home, home que és brossa; quadres; olor de pintura a l'oli; buscadors i trobadors; guitarres i nits plenes; Lluna; eternitats; un savi argentí que diu que un hombre es, a la larga, sus circunstancias; i per tant, latència; llum clara en ciutat fosca; finestres obertes; portes, portes sempre obertes; lladres de roses; bicicletes colrades pel Sol; Sol; parpelles tancades; pell salada; peus sempre descalços; i Mar, inel·ludible Mar.