Insomni

Un relat de: FanWriter

Intento escriure novel·les absurdes i quan em surten les idees no tinc res a mà per escriure-les.

Em sembla que m'estic tornant boja. Em resulta tant fàcil barrejar la realitat i la ficció! No l'hi he dit això abans? Potser en somnis.

Tinc un somni en que surto tota plena de morats i n'estic orgullosa! En canvi, en un altre sóc la protagonista d'un joc de la GameBoy i és un malson. És com si la mà dreta es tornés l'esquerra.

M'he d'aixecar cada dia a les set del matí com si hagués dormit. Fer veure que no em vull dutxar i mirar el professor als ulls perquè es pensi que l'escolto. Amb els amics costa més fingir. I també amb la família. Però amb la família et pots tancar a l'habitació.

SE SENT GRAN? No sé quants anys tinc. Vaig viure l'adolescència en tres mesos. I COM EN VA SORTIR? Amb ganes d'agafar-me a qualsevol cosa que s'estigués quieta.

No puc dormir. No vull dormir. EL meu cos necessita descansar, però el meu cap no vol. Llavors no puc dormir.

DROGUES? No, sóc addicta a moltes coses, però no a drogues.

Només demano un flotador per continuar vivint.

No vull un psiquiatre. Vull algú que em conegui i m'entengui, però no vull explicar-li com sóc.

Tinc ganes de matar-me. Tinc data i tot. Però m'atreu el futur. Tinc la sensació que em salvarà.

M'agradaria ser diferent. Però compartir aquesta diferència amb algú.

Una altra pàgina? Quina mandra.

Visc del que somio. QUE SOMIA? Una vida diferent. MILLOR? No, només diferent. Potser pitjor i tot, però m'agrada més.

Tinc la sensació que jo no sóc important. És important el què sortirà de mi.

No puc matar-me ara. No ho entendria ningú. He d'escriure.

No vull dormir.

Tinc ganes de posar-me a escoltar música. De moment he descartat el Sabina i l'Ana Belén. Crec que escoltaré ABBA però encara no sé la cançó.

Segur que ho publicaran això? Vol dir que ho llegirà algú? Quina bajanada.

Porto pàgina i mitja i no me n'adono.

Hi ha qui diu que ens hem de creure lliures però sense ser-ho. Sens ha de conduir sense que ens n'adonem. Si arribem a un lloc pensant-nos que els altres no ens hi ha ajudat, ens farà més il·lusió.
-
-M'ho han fet a mi això?
-
-Tinc son.
-
-Tinc ganes de posar-me a jugar al Tibia. Vull tornar a parlar amb un que no recordo com es diu. És de Mèxic (crec). Es pensa que em dic Lorena i què sóc molt desgraciada (mare alcohòlica, germana ingressada, pare desaparegut i amiga suïcidada). De debò s'ho creu? A mi em costaria molt de creure. Suposo que quan no pares d'escriure mentides, t'acostumes a creure que la resta també ho fa.

Un altre full? No vull girar pàgina. Em fa pànic el foli en blanc. Quin remei!

Crec que això és titularà... Vaja, ara m'ha fugit del cap. Suposo que Retalls o Pensaments.

Està dormint la meva mare? No ho crec. Demà al matí no treballa. Quin pal. Si estigués sola a casa podria passar-me tot el matí escoltant música, jugant al Tibia i menjant pa torrat. Mirat des de fora no sona gaire bé. Crec que estic en un punt mort. Potser aniré amb bicicleta demà al matí.

Tinc por de tenir sentiments. De petita volia ser freda, callada i sense amics. Em fa por pensar que ho estic aconseguint.

Aniré a Venècia de vacances, visca!

Quin rotllo. Tinc teatre dimarts. Sort que ja s'acaba. Encara no he fet el cartell i crec que he perdut el guió!

Tinc vacances. Ha! Vacances seria viure sola. En tinc ganes. Però la meva germana vol que visquem juntes quan marxem de casa. Són ganes. Crec que no me l'estimo gaire la meva germana. Com a mínim la respecto poc. Som molt diferents. Tot el que jo he evitat, a ella li encanta i s'hi llença de cap. Som com pols oposats que no s'atrauen.

Tinc ganes de tenir un fill. Sense el part. Vull estar-ne embarassada i cuidar-lo però no parir-lo. Tampoc vull el pare. Suposo que em podrien fecundar in vitro i fer cessaria. O adoptar i deixar estar l'embaràs.

Una altra vegada canvi de foli? Quin rotllo! Ja no sé ni què estic escrivint. Potser que ho deixi. Sinó aquest text s'acabarà fent pesat, oi?

Millor escolto música. Ja tinc cançó: Fernando.

Per cert, he de llogar "El punto sobre la I" i "Spiderman 2" per gravar-ne la música.



Ja me n'ha cansat, de la música. Ara estic inspirada. Millor que escrigui o després m'enfadaré amb mi mateixa.

Són les dotze menys cinc. Dormiran ja?

Tenen la llum apagada.

Tinc ganes d'anar ala platja. Sola. Tant de bo pogués anar a tot arreu sense trobar-me amb ningú.

Avui m'he mort al Tibia. Ja tocava. Havia tingut massa bona ratxa. El que passa és que ara no tinc res. És com començar a viure de nou amb seixanta anys. No pots. Per sort al Tibia si.

Les dotze menys un minut.

Abans si tenia el llum encès en aquestes hores em renyaven molt. Ara em troben a les quatre de la matinada llegint al lavabo i només em diuen que me'n vagi al llit.

Col·lecciono records, entrades de cine amb significat, frases amb història pròpia, moments de pel·lícules que m'han ensenyat a viure, i segells.

Fa ràbia que algú tingui sempre la raó. I el pitjor de tot és que et sents malament per sentir alegria quan s'equivoca.

Hauria de connectar l'antimosquits. Acabo d'expulsar una aranya del meu llit. Funcionarà l'antimosquits amb les aranyes?

Aquest text quedaria molt bé en un curt. Si es fes com si fossin imatges d'una entrevista però a trossets. Clar que no sé que farien amb la música. Podrien posar un videoclip, no?

Crec que podria ser la presentació del personatge més rodó que he fet mai.

Fa gràcia que a vegades el contrari de rodó sigui pla i a vegades quadrat o allargassat.

He de fer el cartell de teatre.

Hauria de dormir demà he d'ajudar la mama.

Sonen les campanades de les dotze. El meu despertador marca les dotze i cinc.

Vaig a connectar l'antimosquits.

Crec que al final em mataré més tard. Deu anys més tard, més o menys.

Tinc la motxilla a terra. Potser que m'aixequi a recollir-la. No en tinc ganes.

Ara no recordo on he deixat els fulls que vaig arrencar de l'agenda.

Vaja una memòria. Com totes suposo. El que em sap greu és que et puguis adonar que has oblidat alguna cosa. Si oblides la cara d'algú, perquè has de recordar que tenia cara? Si no ho recordessis no t'adonaries de l'oblit.

Estava bona la llonganissa.

Sempre tinc son al Toni's. Suposo que és perquè sempre que hi vaig és molt tard. Com ara. Però si ara tanqués la llum no m'adormiria, crec.

Potser que ho provi. No crec que sigui capaç de tancar la llum sense posar-me a escoltar música. Llavors si que no m'adormo. O pitjor, m'adormo i gasto piles.

Si l'energia ni es crea ni es destrueix perquè diuen que s'està esgotant?

Ara borda un gos. Vés a saber perquè. El carrer està desert i no hi ha cap gos que el contesti. Potser no pot dormir, com jo. Però jo no m'atreveixo a posar-me a bordar. Em faria molta vergonya que algú ho sentís.

Si cada cop que tingués ganes de fer una cosa la fes, ja no em quedarien amics. Clar que tenint en compte els que tinc ara, potser val la pena.

Ara s'acaba de despertar el meu pare. Segur que d'aquí a un minut torna a dormir.

Un altre foli? Millor me'n vaig a dormir.

Cinc folis, déu n'hi do, no?

Bueno, bona nit.


Comentaris

  • Tiamat | 03-08-2005

    un cop acabat de llegir aquest relat, només pensava en comentar-te que m'ha encantat, m'agraden aquests relats on, sense voler explicar res concret, expliquen tant, tantíssim!

    i llavors, de cop, he vist que tens.. 13 anys??!!! uau!


    em deixes admirada, no t'he llegit encara els teus altres escrits (hi he fet un cop d'ull per sobre, però he vist que són poemes; t'animo a seguir amb més relats!), però ho faré. No pas per tu, si no per mi.



    m'has sorprès de debó. El que et diria com a punt negatiu, és que se m'ha fet massa llarg. Sí.. a estones volia acabar ja, perquè sentia que no em duia enlloc, però tampoc podia deixar de llegir, perquè m'agradaven els pensaments que anaves deixant, i la manera que els encadenaves.


    Jo ho he fet algun cop, d'escriure relats d'aquest estil, que no venen a dir res (de fet, n'he fet força, i m'agrada, és quan escric més per gust, i no pas per explicar res concret), i de cares a un mateix, ho pots allargar eternament.. però quan preveus que t'ho ha de llegir algú altre, et recomano fer-ho més curtet. Sempre pots fer Insomni 1 i Insomni 2, oi?



    en fi, felicitats un cop més!


    Tiamat

  • Quina sort![Ofensiu]
    MasterClip | 27-06-2005 | Valoració: 10

    Si cada cop que no pots dormir, escrius un relat com aquest; viva l'insomni.
    Com sempre,, espero que alguns pensaments hi siguin només per ocupar espai i no perque siguin reals.
    Un lector fidel que et seguirà llegint

l´Autor

FanWriter

5 Relats

20 Comentaris

5196 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
La meva biografia serà molt curta. Tinc 13 anys i em dic Maria. El que m'és m'agrada d'aquesta web són els comentaris que et deixen els lectors/autors. Reconforten molt i t'animen a seguir escribint.
Moltes gràcies a tots.