Inquisició, Conferència Episcopal i altres brutoretes

Vaig acabar l'article del setmanari passat fent una referència lleugera i suau en relació al batibull que ha organitzat la Conferència Episcopal Espanyola quan aconsella als seus fidels no votar ningú que hagi negociat amb ETA; segons ells uns assassins i aquí si que coincidim; malgrat a lo llarg de la història de l'Església Catòlica ha vessat prou sang arreu per imposar el seu ordre i assolir el poder necessari. Els seus antecessors i són molts, es mullaren les mans de sang per estendre el seu domini i control (Des de les creuades al tribunal de la Inquisició que en escriure més endavant).
Fent un viatge en el temps i no cronològic, de moment em situaré al 1691 i aquí a Mallorca, on el Tribunal de la Inquisició va fer els darrers autos de fe que acabaren entregant al braç secular (Els inquisidors s'estalviàvem mullar-se les mans de sang) a persones(anomenades xuetes) quan el seu únic delicte, segons ells, era tenir una religió diferent:la mosaica o jueva a la que no renunciaven. Tortura i foguera. El darrer condemnat a mort fou l'any 1720 fa 300 anys si no em fallen els càlculs.
L'Església Catòlica no ha emprat gaire la convicció per a difondre els seus missatges, ben al contrari, de manera coercitiva i repressiva ha estès el seu discurs de por i terror. Han creat un infern i l'han aplicat als que no combregaven amb les seves idees ajuntant-se amb el poder oficial per exercir millor el seu poder. En el sègle IV aconseguiren que a Roma, l'emperador Constantí el Gran declarés el cristianisme religió oficial de l'imperi (estratègia i màrqueting venen d'enfora, en aquells temps rebien subvencions de la Casa Imperial) i traslladant-nos a 1936 feren exactament el mateix, consentint portar baix pal.li a un general dèspota, dictador i assassí que aboca als ciutadans espanyols, al manco als que no combregaven amb "El espiritu del alzamiento nacional" durant 40 anys dins de la repressió i foscor acompanyat de tortures i assassinats i molts poques veus perteneixent a l'Església catòlica aixecaren la veu: cobraven del règim i no havien de mossegar la mà que els donava el pa.
No faré un repàs de la colonització d'Amèrica, que la realitzaren a cops de creu i d'espasa, perquè em sembla que és prou coneguda aquesta pàgina negra de la història d'Espanya; però sí afegir que encara paguen el preu d'aquella colonització. Reconec i no ho negaré que la colonització feta per altres països no fou exemplar (cap ho és), però això no justifica el que feren els reis espanyols durant la conquesta i colonització d'Amèrica i la brutal destrucció de pobles, vides i patrimoni amb connivència amb l'Església.
La procedència de la paraula religió prové del llatí: religare, que significa reunir, relligar, remembrar i quasi sinònim de reconciliació; l'Església Catòlica l'empra en sentit contrari i crea enfrontament, crispació i desunió. A més li és completament igual si per imposar el seu control i conviccions ha de jugar amb la vida humana, provocant morts que podrien ser perfectament evitables. Em refereix a la campanya que feren i continuen de no utilització del condó o preservatiu, com pugui ser a Àfrica, quan saben i coneixen la quantitat de casos de SIDA que desemboquen en la mort i que gran part dels que es contagien d'aquesta malaltia ho fan per transmissió sexual. Aquesta realitat no els altera la seva consciència pètria i gens compassiva cap a totes les persones que per les seves creences i no caure en "pecat" deixaran d'emprar aquell mètode anticonceptiu.
Escriure sobre la pressió que reben del Vaticà, alguns bisbes, capellans i teòlegs de la teologia de l'alliberació, que es troba a mil anys llum de la manera d'entendre la religió que té la Cúria Vaticana, donaria per escriure no tan sols un article, sinó un llibre.
El seu director general el pontífex Benet XVI que gestiona conjuntament amb els seus acòlits, el gran patrimoni de l'església, pacten amb qui els ofereixi les millors condicions per continuar executant el seu negoci. I la cúria espanyola no té cap mania a l'hora de recollir les prebendes i privilegis guanyats donant suport a una creuada sanguinolenta que assotà Espanya del 36 al 39 i després exercir els seus privilegis fins avui en dia, malgrat el 76 retornéssim a la democràcia i cap dels executius governants (del PP no és estrany) plantegessin la separació Església-Estat.
Jo sóc dels que vaig viure el nacionalcatolicisme en la seva màxima esplendor: Tot era pecat inclusiu els pensaments (els mals pensaments s'entén, segons ells). La menjada de cervell dels exercicis espirituals basats amb el terror a l'infern, que arropats per l'assignatura "Formación del Espiritu Nacional" crearia persones frustrades, sense autoestima, atemorits davant de tot i reconec que m'han costat molts d'anys fer bugada de tota la brutícia que m'encomanaren.
Avui tornen a mostrar el llautó. Són llops amb pell d'ovella. Sectaris i perillosos. Hipòcrites i mentiders que l'únic que els interessa és salvaguardar les prebendes, privilegis i els beneficis de la multinacional eclesiàstica que han muntat tergiversant tota l'ensenyança de Jesucrist.
Respect de cor l'opció (qualsevol opció religiosa mentre no s'intenti imposar a ningú) dels ciutadans catòlics, però em sembla totalment injust que un estat, en teoria aconfessional, continuï mantenint un concordat amb la "Santa" Seu i que part dels impostos dels ciutadans de l'estat espanyol, no catòlics com és el meu cas o d'altres conviccions religioses o simplement agnòstics o ateus, hagin d'anar a parar a les mans d'una estructura eclesiàstica que disposa i atresora uns dels majors i més valuosos patrimonis del món, i a més encara l'estan augmentant actualment (Els mateixos que prediquen l'església dels pobres: Juas i juas¡ i el seu màxim representant viu a dos palaus: un d'hivern i l'altre d'estiu i per la nostra mallorqueta, es gasten una fortuna amb l'obra de Barceló a la capella de la Seu i en Jaume Santandreu(capellà obrer que fou dels primers que renunciaren al sou que els hi entregava l'administració), se les veu canutes per aconseguir suports i ajudes per la tasca que fa amb els exclosos per la nostra societat opulenta i no gaire compassiva.

Josep Bonnín