indigències

tingut aquest sentiment
hi ha un intent de ser l'altre
el que passa és que si som l'altre no en podem gaudir
ni ell pot gaudir de nosaltres

tot i així, ens pot caldre teporalment retornar al si matern

per sortir-nes més nosaltres que mai.

Com parlar del record, com diu la Lavínia, però també de les mancances del què és necessari per a viure.
M'agrada molt. Felicitats!

Unes paraules,ben simples i certes,
molt bé!.
Endavant.
Melcior.

m'agradaria disposar de més temps per dedicar-vos comentaris però, que no els faci no vol dir que no navegui pel vostre mar amb el meu vaixell, ...

mmm, us prometo fer-vos algun comentari més sovint, ...

Un bes dolç i suau per vós

OhCapità, agraït pel vostre temps que em dediqueu.

Apassionat encís del qui pot copsar tots els elements oposats en ésser una única cosa.
Som tot això a la fi, una mica de llum, una mica de tenebra, una barreja que revolta i pau, de neguits i calma.
Apropar-se donant i rebent sense limitacions, amb el cap i el cor obert de la recerca.
Ostres, glopada de foc a la memòria!

Ei, jo també me'n alegro del premis que has rebut (ho acabo de xafardejar al comentari de la Lavínia).
Tens un estil que m'arriba amb dolçor i molta força.
Els teus comentaris m'omplen de somriures i sensacions difícils de descriure, com si poguéssim minvar les distàncies...

Molts petons!

m'agrada molt!!!

Una abraçadota,

PAu

el ritme marca tot el breu poema, com si fos una melodia ràpida d'una marxa triomfal: rebel·lia. Llavis. Foc a la memòria , per parlar del record com a recurs de l'amor i, conseqüentment, del poema.

Petons.

Lavínia.

PS

Me n'alegro dels premis que has rebut a Sant Feliu de Guíxols. Enhorabona, llu6na6!