Incomoditat al metro

Un relat de: Tiamat

La miro atentament, de dalt a baix, i llavors torno a pujar. Ella està distreta, repassant el que semblen uns apunts. Llegeix una frase, i llavors alça el cap, fixant les ninetes en algun lloc poc concret, i repeteix la frase de sotaveu, mig movent els llavis. Torna a mirar-se els apunts, i repeteix de nou, sembla una mena de ritual. Té uns ulls de color de caramel de cafè, els seus llavis enrogeixen cada cop que se'ls mossega, pensativa, i porta el cabell, també castany, mal aguantat amb una cua. No és especialment bonica, però tampoc es fa incòmode de mirar. Al cap d'una estona, mig s'adona que l'estic observant. Em mira, i aparta la vista ràpidament, gairebé no s'ha fixat amb mi. Torna a llegir una altra frase dels seus apunts, i la recita mentalment, amb la boca closa. Jo segueixo contemplant-la, i finalment, ella ho comença a notar a la pell. Aixeca els ulls per veure'm, i quan pren consciència de l'escrutament que estic portant a terme, comença a sentir-se incòmode. Evita mirar-me, fa veure que estudia dels seus fulls, però veig com les ninetes es mouen ràpid d'una banda a l'altra, fent impossible que estigui llegint res. Noto l'ansietat que sent per saber si encara la miro o no, i al final, la temptació és massa gran, i em regala una mirada, fugaç. Ara és el moment. Mentre ella fa una passada breu pel meu rostre, jo em toco la galta amb un dit, subtilment, mentre segueixo clavant-li els ulls. Ella torna a mirar a qualsevol raconet, s'esmuny entre els seus papers, intenta oblidar-me. Cada cop, però, se sent més incòmode, ho noto en els moviments inquiets, en el rebrec dels dits damunt dels apunts, en l'histerisme que intenta moure-li les mans en direccions que vol controlar, incitades pels meus ulls serens que continuen captant-li els gests. Després d'uns quants angoixosos minuts per la seva banda, no pot resistir-ho més, explota d'intriga i obsessió, i amb un dit, intentant que jo no me n'adoni, es toca ràpidament la galta, no fos cas que hi tingués res.

Comentaris

  • ben resolt[Ofensiu]
    foster | 01-08-2005

    Una situació usual dins un espai molt donat a encontres fugaços i, sovint, intrigants més pel que podien haver estat que pel que han estat realment.
    Molt ben escrit, passa fàcil, prosa intel.ligent.
    Moltes gràcies pel teu comentari. Aquests relats, no ho sé..., no espero que siguin massa ben rebuts.
    N'he penjat un altre de la mateixa sèrie, "Angoixa". Si te'l llegeixes digue'm alguna cosa, m'interessa la teva opinió.
    foster

  • per mi, un final magistral[Ofensiu]
    llàgrimes de neu | 31-07-2005

    ostres, m`ha agradat molt, el teu relat! n`he buscat un que no fos poesia i aquest m`ha cridat l`atenció. Trobo que està molt ben escrit. Al principi costa d`entendre la intenció del protagonista (almenys per mi) i arribes a pensar si no se li està insinuant a la noia...però el final li dóna un toc d`humor (i potser fins i tot d`innocència) al relat. M`ha agradat molt!

  • Aquesta noia[Ofensiu]
    brumari | 12-07-2005

    potser suspendrà un examen per culpa teva.
    Però bé, és un interessant experiment d'interacció. Potser una mica arriscat, perquè saps com comença, però no sempre saps com acabarà.

    En qualsevol cas, has fet una bona narració. Un sol paràgraf, sense cap punt i a part, que és el que li cal a l'escena que descrius, que es llegeix amb gust fins al final gracies al seu ritme i a la solvència dels dos personatges. Molt bé.

    Petons

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1503 Comentaris

629772 Lectures

Valoració de l'autor: 8.81

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.