In-Vers

Un relat de: XiscaXala
IN-VERS



A quaranta graus /

tota la infància /

i entre cactus i els carrers/

buits de gent plens de pols./

A quilòmetres de la meva cova,/

de les meves ones,/

dels meus peus quan van descalços./

Mentre la ciutat, tu i jo/

seguim aquí/

fantasmagòrics/

en aquest àtic on es mesclen/

i circulen tots aquells estius/

de dones esveltes a la televisió/

amb cuixes com a Kalàixnikovs./

I només puc sentir que el meu cos/

duu massa roba, s’ofega la pell/

i unes cuixes de confitura derrapen/

a cada corba./

I només puc sentir que el meu cos/

és lluny de la seva cova/

de les seves ones, dels seus peus/

quan van descalços./

El Sol no em marca la pell/

com jo voldria i perdem un temps/

que no és digital,/

és analògic com la lluna./

Comentaris

  • cançó?[Ofensiu]
    Atlantis | 01-06-2022

    Es una cançó? l'he llegit cantant. Em parla d'un enyor, d'un estiu a la platja? o que qui escriu ve d'un paisatge del desert...? M'agrada el lèxic: les sensacions venen del cos, de les cuixes, de la suor...i la cova..tot té un to, per a mi, una mica eròtic, sensual si m´s no.

  • Et deixes anar ..[Ofensiu]
    kefas | 27-05-2022


    .. entre cactus, ones, roques i peus que s’enyoren els uns als altres i les cuixes disparen, ves a saber què. Mentre, sense fer res, no hi ha temps. Perquè el temps és el canvi de les coses i si, com Kronos, el mesurem i li posem dígits, deu ser que és digital i quan les coses canvien de forma fluida, sense salts, és analògic. Com la lluna.

  • Ésser o no ésser... Li[Ofensiu]

    Curiós poema on com un reguitzell de idees i sensacions es van desgranant donant un pas l'un a l'altre amb un certa nostàlgia d'un temps viscut i irrecuperable, una certa frustració d'ésser i no ésser que remet a la profunditat de l'ànima humana.

l´Autor

XiscaXala

3 Relats

10 Comentaris

695 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Més escrits i biografia a:
www.lesparaulesmigrants.blogspot.com

Xalar escrivint, llegint, recitant...