Cercador
In-Vers
Un relat de: XiscaXalaA quaranta graus /
tota la infància /
i entre cactus i els carrers/
buits de gent plens de pols./
A quilòmetres de la meva cova,/
de les meves ones,/
dels meus peus quan van descalços./
Mentre la ciutat, tu i jo/
seguim aquí/
fantasmagòrics/
en aquest àtic on es mesclen/
i circulen tots aquells estius/
de dones esveltes a la televisió/
amb cuixes com a Kalàixnikovs./
I només puc sentir que el meu cos/
duu massa roba, s’ofega la pell/
i unes cuixes de confitura derrapen/
a cada corba./
I només puc sentir que el meu cos/
és lluny de la seva cova/
de les seves ones, dels seus peus/
quan van descalços./
El Sol no em marca la pell/
com jo voldria i perdem un temps/
que no és digital,/
és analògic com la lluna./
Comentaris
-
cançó?[Ofensiu]Atlantis | 01-06-2022
Es una cançó? l'he llegit cantant. Em parla d'un enyor, d'un estiu a la platja? o que qui escriu ve d'un paisatge del desert...? M'agrada el lèxic: les sensacions venen del cos, de les cuixes, de la suor...i la cova..tot té un to, per a mi, una mica eròtic, sensual si m´s no.
-
Et deixes anar ..[Ofensiu]kefas | 27-05-2022
.. entre cactus, ones, roques i peus que s’enyoren els uns als altres i les cuixes disparen, ves a saber què. Mentre, sense fer res, no hi ha temps. Perquè el temps és el canvi de les coses i si, com Kronos, el mesurem i li posem dígits, deu ser que és digital i quan les coses canvien de forma fluida, sense salts, és analògic. Com la lluna.
-
Ésser o no ésser... Li[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 26-05-2022
Curiós poema on com un reguitzell de idees i sensacions es van desgranant donant un pas l'un a l'altre amb un certa nostàlgia d'un temps viscut i irrecuperable, una certa frustració d'ésser i no ésser que remet a la profunditat de l'ànima humana.
l´Autor
3 Relats
10 Comentaris
695 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Més escrits i biografia a:www.lesparaulesmigrants.blogspot.com
Xalar escrivint, llegint, recitant...