In memoriam fa 20 anys

Un relat de: Joan Capdevila
Tretze bombes volen trens plens de gent.
Gent adormida que va a la feina ,
a l'escola ,
a l’Universitat.
Petits , grans ,
homes , dones .
De vint nacions
de deu parles .
Cremats, mutilats , asfixiats , dessagnats, trossejats.
Tretze bombes exploten
en nom de deus i pàtries
per uns pocs
molt especials.
Bombes amb que es repeteixen
rituals ancestrals
imposant identitats col·lectives
que sense bombes
mai seran .
Bombes que
unifiquen la diversitat
i la redueixen a dos
botxins i masacrats.
Bombes religiosament col·locades
que en trens plens de GENT
esmicolen existències.
Són ofrenes sanguinàries
per creencies en pàtries i déus
deshumanitzats.



Comentaris

  • Cruesa[Ofensiu]
    llpages | 17-03-2024 | Valoració: 10

    Paraules que expressen el terror en tota la seva cruesa, però sense caure en l'excés. Costa de creure que hi hagi gent capaç de dur a terme tanta maldat. Un sentit homenatge a les víctimes i una denúncia clara a qualsevol forma de terrorisme, bona feina, Joan!

  • Crueltat[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 12-03-2024

    Quina gran massacre, això no hi cap religió ni creença que ho sostingui. La gent deshumanitzada tergiversa completament el sentit de la humanitat. Un bon resum, en un poema trist i cruel que reflecteix la cara bona i la dolenta dels humans.

    Excel,lent poema Joan Capdevila.

    Salutacions.

    Rosa.

l´Autor

Joan Capdevila

5 Relats

5 Comentaris

886 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00