Balada sense musica

Les sirenes del Nostre Mar,
Han perdut l’alegria i les ganes de jugar.
Quant salpen les barques apedaçades
de les platges de xaloc
cada una porta cent histories
de misèria i dolor.
Histories que les sirenes reviuen impotents
dels que fugint a través d’aquest mar
no han arribat més enllà
i les embolcallen amb el dolor dels ofegats.
Les sirenes canten
per no desaprendre a plorar.
Les sirenes del Mediterrani
no donen l’abast acollint els cossos
dels navegants fugitius
que enlluernats
pels destins falsificats
han trobat ja la pau
en els esculls i sismes
d’aquest mar nostre , avanç sagrat.
Les sirenes juganeres
ja no canten cançons
per atreure els navegants.
Canten les bressoles
que les mares xiuxiuen als seus infants
davallant junts cap els fons
cap a la pau total
Canten rèquiems pels naufragats
perquè oblidin per sempre la fam , la guerra
i els somnis de pau.
La sirenes de Thalassa
no poden tapar-se les oïdes
ni fer callar el mar .
Tenen els crits i plors
a dins seu clavats.
La sirenes de Tirrena ,
enyoren els temps
dels jocs d’amor i mort
amb joves navegants
entre onades i rocam.
Com elles cantem
les histories dels que fugen
travessant el mar d’Alboran
I com elles tinguem clavat al cor
el dolor dels ofegats
que no es pot expulsar
ni cantant ni plorant.